La banca espanyola es manté a la cua de l'Eurozona en rendibilitat i capital
Tot i la crisi, els bancs han obtingut la millor xifra des de 2015 de la seva ràtio de préstecs fallits
Els dotze bancs espanyols supervisats pel Banc Central Europeu (BCE) es van mantenir durant el quart trimestre del 2020 pràcticament a l'últim lloc de tot l'Eurozona pel que fa a la rendibilitat i a ràtio de capital CET1, segons les dades publicades per l'entitat aquest dilluns.
La baixa rendibilitat de la banca de la zona euro representa un problema clau per a l'estabilitat del sector, segons ha destacat el BCE en diverses ocasions, que ha estat encoratjant les entitats i autoritats nacionals a emprendre processos de consolidació a nivell domèstic i transfronterer.
Els principals bancs espanyols supervisats directament pel BCE van oferir un retorn sobre capital (RoE, per les sigles en anglès) del -4,15% entre octubre i desembre. Aquesta xifra difereix del -3,60% dels tres mesos anteriors i està per sota de la mitjana del 1,53% de la zona euro, que durant el tercer trimestre havia alçat un RoE del 2,12%.
Només els bancs grecs, amb un -6,81%, han registrat una pitjor dada de rendibilitat que els espanyols.
Els bancs lituans es van mantenir com els més rendibles de l'euro, amb un retorn sobre capital del 10,60%, gairebé deu punts per sobre de la mitjana de l'Eurozona. En segona posició es van situar els bancs estonians, amb un RoE del 6,75%.
En el cas dels altres grans països de l'euro, els més comparables amb Espanya, el retorn dels bancs alemanys entre octubre i desembre va ser del 0,57%, mentre que el dels francesos i italians, es va situar al 4,23 % i al 0,26%, respectivament.
PITJORS XIFRES EN LA RÀTIO DE CAPITAL CET1
La banca espanyola també ha figurat en última posició a la zona euro pel que fa a la ràtio de capital CET1, en situar-se en una mitjana del 12,91%, lleugerament per sobre del 12,54% del tercer trimestre, però encara per sota de la mitjana del 15,62% del conjunt de l'àrea de l'euro.
Els bancs espanyols sota supervisió directa del BCE són els únics que van quedar per sota d'aquesta mitjana, juntament amb els de Portugal (14,05%), Àustria (14,33%), Grècia (15,12%) i Itàlia (15,50%).
Novament, els bancs estonians, amb un 29,14%, es van situar amb la ràtio CET1 més elevada dels Dinou, per davant dels bancs de Lituània (21,21%) i els de Bèlgica (19,34%).
MILLOR RÀTIO DE PRÉSTECS FALLITS DES DE 2015
Pel que fa a la ràtio de préstecs fallits (NPL, per les sigles en anglès), el conjunt de l'Eurozona es va situar en acabar 2020 al 2,63%, equivalent a 443.540 milions d'euros, per sota del 2,82% del tercer trimestre del l'any passat. En el cas dels bancs espanyols, van registrar una ràtio d'NPL al tancament de 2020 del 2,93%, lleugerament per sota del 2,99% comptabilitzat durant els tres mesos anteriors.
Entre els països de l'euro, la menor ràtio de préstecs fallits va correspondre a Luxemburg (0,78%), seguida d'Estònia i Alemanya, amb un 1,19% i un 1,20%, respectivament. A l'extrem oposat, Grècia, Xipre i Portugal van registrar una ràtio de préstecs fallits del 25,54% 10,21% i 5,48%, respectivament.
Tot i la crisi, els bancs han continuat reduint la seva ràtio de préstecs fallits i ja és la millor lectura de la dada des que el BCE va començar a publicar les seves estadístiques de supervisió el 2015.