L'activitat del sector serveis espanyol sofreix una caiguda sense precedents a l'abril

Es van registrar caigudes rècord de l'activitat comercial i de les noves comandes al sector serveis, mentre que la forta reducció de les càrregues de treball i el pessimisme sobre el futur van comportar una generalitzada destrucció d'ocupació, segons l'índex PMI elaborat per la consultora Markit, des d'on apunten que "la magnitud de la caiguda de molts indicadors de l'enquesta posa de manifest l'impacte que la pandèmia està tenint sobre l'economia d'Espanya".

Així, l'Índex d'Activitat Comercial va assenyalar un nou declivi durant el quart mes de l'any, situant-se encara més per sota del nivell d'absència de canvis de 50, després d'haver registrat el seu mínim rècord al mes anterior. L'índex va baixar des del nivell 23 registrat al març fins tan sols 7,1 a l'abril, indicant una contracció sense precedents, considerable i generalitzada de l'activitat del sector serveis.

La disminució de l'activitat assenyalada per l'índex principal va estar acompanyada per una contracció de dimensions similars de les noves comandes rebudes. Arran del tancament de moltes empreses i les dels seus clients a causa del confinament, i de les restriccions de viatge amb què van topar els consumidors, la demanda de serveis va ser inevitablement molt inferior. Les noves comandes en total no sols es van contreure al ritme més fort de la història de l'estudi, sinó que les noves comandes procedents de l'estranger també van caure a un ritme rècord de la sèrie.

El subsector d'Hotels i Restaurants i el de Transports i Emmagatzematges van ser de nou intensament afectats

Tots els subsectors coberts per l'estudi van registrar caigudes importants de l'activitat comercial en comparació amb el març. No obstant això, cal destacar que especialment el subsector d'Hotels i Restaurants i el de Transports i Emmagatzematges van ser de nou intensament afectats, i van patir les contraccions més pronunciades de totes les categories a l'abril.

Les empreses es van mostrar profundament preocupades no sols per les condicions actuals, sinó també per les perspectives. El pessimisme sobre el futur es va desplomar a un nou mínim, i més de dos terços de les empreses enquestades van indicar expectatives negatives per a l'activitat de cara als pròxims dotze mesos. La preocupació sobre l'impacte a llarg termini de la pandèmia sobre la demanda, l'activitat i la salut de les empreses i dels consumidors van ser abundanment esmentades.

Aquestes preocupacions van tenir un impacte negatiu sobre el mercat laboral. Encara que algunes empreses van informar d'acomiadaments temporals per força major (enmig d'indicis que les càrregues de treball en general s'han contret a un ritme rècord), va haver-hi informes generalitzats d'acomiadaments definitius. La caiguda neta dels nivells de personal va ser la més forta des de fa més de vint anys de recopilació de dades i va superar tot el que hem observat durant el pic de la crisi financera mundial.

Finalment, si s'ha de jutjar per les dades dels preus, estan emergint considerables pressions deflacionistes a l'abril. Si bé els costos mitjans operatius es van reduir pels acomiadaments i, en alguns casos, pels acomiadaments temporals dels treballadors, també va haver-hi informes que els preus vinculats als béns i serveis relacionats amb el petroli van ser més baixos. Com que els preus dels inputs es van reduir a una taxa rècord de l'estudi, les empreses van poder oferir grans descomptes als seus clients. Les tarifes van disminuir a l'abril a la taxa més forta registrada per l'estudi fins avui.

SECTOR PRIVAT

Per part seva, les caigudes rècord de la producció manufacturera i de l'activitat del sector serveis van assegurar que el sector privat espanyol en general experimentés una contracció considerable i sense precedents de l'activitat econòmica durant abril. Després de tenir en compte els factors estacionals, l'Índex Compost d'Activitat Total es va situar en un nou mínim de 9,2, per sota del nivell 26,7 registrat al març.

Es va registrar la pèrdua d'ocupació més forta des de fa més de 20 anys

La forta contracció de l'índex va ser impulsada per les ràpides reduccions de la demanda i de les noves comandes, ja que les restriccions governamentals generalitzades de l'activitat econòmica no essencial, tant al país com a l'estranger, van afectar en gran mesura el rendiment de les empreses. Va haver-hi una reducció rècord a l'abril de les noves comandes compostes i de les càrregues de treball en general, tal com ho indiquen els treballs pendents de realitzar.

La confiança empresarial entre les firmes va caure al seu nivell més baix de la història de la sèrie a l'abril, ja que les empreses es van mostrar preocupades pels impactes a llarg termini de la pandèmia de la Covid-19 sobre l'activitat econòmica i la demanda. Aquesta inquietud va afectar les decisions d'ocupació, i es va registrar la pèrdua d'ocupació més forta en més de 20 anys de recol·lecció de dades.

Finalment, les pressions deflacionistes es van intensificar a l'abril. Tant els preus mitjans de compra com els preus mitjans de venda van decréixer al ritme més intens des de fa més d'onze anys.

Des de Markit comenten que, "tenint en compte un possible canvi en la relació lineal tradicionalment forta entre el PIB i les dades del PMI, estimem que l'economia s'està contraient actualment a una taxa trimestral de prop d'un 7%. Encara que és bastant impactant, aquesta xifra bé podria ser conservadora, i la profunditat de la desacceleració és indubtablement major que tot el que hem observat amb anterioritat. De fet, basant-nos només en les dades de març i abril, la pandèmia ja està prop de superar l'efecte net sobre el PIB observat durant la crisi financera mundial i els anys difícils que la van seguir".

"Aquesta vegada, per descomptat, és diferent, ja que la recuperació, en teoria, hauria de ser molt més ràpida. No obstant això, la pèrdua d'ocupació i el gran pessimisme imperant entre les empreses respecte al futur condueixen a una preocupació notable sobre la possible intensitat de la reactivació", afegeixen.