Itàlia vol posar un impost als estalvis i béns en caixes de seguretat
Salvini diu que serà del 15% sempre que el que està quardat es declari voluntàriament
Matteo Salvini ha sorprès amb una nova proposta: posar un impost a aquells que tinguin estalvis i béns guardats en caixes de seguretat. El viceprimer ministre italià ha avançat la mesura en una entrevista a la televisió aquest dimarts, durant la qual ha assegurat que el gravamen serà només del 15% si els ciutadans declaren les seves tinences voluntàriament.
Segons ha explicat el líder de la Lliga Nord, ha estat informat que les caixes de seguretat d'Itàlia guarden actius per valor de centenars de milers de milions d'euros, uns diners que "estan substancialment ocults", per la qual cosa ha decidit proposar la creació d'aquest impost. I és que Salvini creu que aquestes caixes de seguretat estan ajudant a ocultar ingressos i actius a les autoritats fiscals.
No obstant això, informa Reuters, el dirigent ha assegurat que aquells que declarin voluntàriament els seus estalvis i béns guardats en caixes de seguretat seran gravats amb una "taxa baixa", que ha xifrat al voltant del 15% i que serà inferior a la que s'imposarà als que no ho facin.
Segons l'expert independent Ramon Morell, cal no oblidar que encara que pot haver-hi diner negre amagat en caixes de seguretat de bancs, "també hi ha or i joies familiars, diners i documents els propietaris dels quals desitgen que es quedin custodiats a les caixes i no als comptes, no per no tributar sinó perquè ja ho han fet i no els agrada que els seus diners estiguin en format electrònic a les institucions financeres, perquè tendeix a desaparèixer quan hi ha una crisi del sistema".
Segons l'opinió d'aquest analista, en proposar aquest impost Itàlia s'arrisca al fet que "aquests béns i aquests diners surtin del país i volin a Suïssa, a Luxemburg o a Gibraltar, entre altres possibilitats", el mateix que va passar quan França va instaurar un impost del 90 % sobre ingressos que superessin el milió d'euros, l'anomenat 'impost als rics'. "Va recaptar menys que abans perquè molts d'aquests rics van sortir del país amb els seus ingressos i es van fer residents d'altres llocs, coses que té la mobilitat dels diners", recorda Morell.
