El govern de Johnson estableix els seus objectius en el discurs de la reina
La Reina Isabel II ha donat el tret de sortida de manera oficial al nou curs polític al Regne Unit amb el seu discurs a Westminster, durant el qual ha deixat clar que la prioritat és sortir de la Unió Europea (UE) el 31 d'octubre. Escrit pel govern de Boris Johnson, aquest discurs serveix perquè el primer ministre estableixi la seva agenda de cara als propers mesos. I la del dirigent conservador està clarament dirigida cap a noves eleccions.
Johnson ha exposat, a través del discurs de la reina, el seu pla de govern per als propers mesos sempre que els seus plans surtin segons el previst i guanyi unes eleccions que ja s'esperen per d'aquí a unes setmanes. El 'premier' ha promès centrar-se en assumptes interns si pot aconseguir el Brexit per a finals d'aquest mes, anunciant fins a 26 projectes de llei centrats, entre altres coses, en sanitat, delinqüència i educació.
El problema és que, tal com està actualment configurat el Parlament britànic, i amb Johnson havent perdut la majoria que tenia, és difícil que els seus plans es converteixin en llei. Per això, precisament, busca eleccions anticipades, i molts veuen ja en les seves propostes d'aquest dilluns, llançades a través del discurs de la reina, l'esquelet del seu programa electoral.
I és que set de les propostes es refereixen al Brexit, però tot depèn que es compleixi la primera d'elles: que hi hagi un acord amb la UE que permeti aprovar l'Acord de Retirada perquè el Regne Unit abandoni el club comunitari de forma ordenada. De fet, assenyala Bloomberg, en cas que Johnson i Brussel·les arribin a un acord abans que acabi aquest mes (ara hi ha més esperances que fa una setmana), el primer ministre ha promès intentar apressar els terminis al Parlament. Si no és així, és a dir, si no aconsegueix acostar postures amb els Vint--i-set podria intentar treure el Regne Unit de la UE a les braves, encara que el més probable és que demanés una nova pròrroga que retardés el divorci.
La qüestió és que Johnson està tan lluny de la majoria a Westminster que no podria aprovar cap legislació controvertida sense unes eleccions pel mig, cosa a la qual l'oposició no cedirà fins que retardi el Brexit o arribi a un acord amb Brussel·les.
Aquestes són les principals propostes llançades pel govern britànic a través del discurs de la reina:
-Brexit: el govern diu seguir "compromès a assegurar un acord amb la UE i a negociar una relació ambiciosa en el futur, basada en el lliure comerç i la cooperació amistosa". Reitera el seu compromís d'eliminar el backstop a la frontera irlandesa i a implantar un nou protocol que impedeixi que s'instauri una frontera dura, encara que pocs detalls més ha ofert al respecte.
-Immigració: entre les seves propostes hi ha la de posar fi a la "lliure circulació" per garantir que el govern britànic pugui oferir un "nou sistema d'immigració basat en punts a partir de 2021", que tindrà en compte les habilitats i contribucions de les persones al Regne Unit. A més, assenyala que els ciutadans de la UE que entrin al país a partir del 2021 estaran sotmesos als mateixos controls que els ciutadans no UE.
-Medi ambient: Johnson ha dit que per primera vegada els principis mediambientals es consagraran a la legislació britànica, que també crearà nous objectius de millora mediambiental jurídicament vinculants. A més, s'establirà per llei un nou regulador independent per examinar la política i la legislació ambiental, investigar les queixes i prendre mesures per fer complir la llei. Finalment, l'Executiu britànic planeja introduir taxes per a determinats productes de plàstic d'un sol ús.
-Dret i ordre: el 'premier' es compromet a abordar els delictes violents i a enfortir la confiança dels britànics en el sistema de justícia penal. Ha garantit que els delinqüents violents i sexuals passaran més temps a la presó i que les seves penes s'ajustaran a la gravetat dels seus delictes. També volen fer front als delinqüents reincidents i prolífics.
-Servei nacional de salut: l'objectiu és arribar a un acord de finançament plurianual que suposarà un augment de 33.900 milions de lliures anuals en el pressupost del Servei Nacional de Salut britànic (NHS per les sigles en anglès) per 2023-24.
-Infraestructures: la idea de Johnson és presentar una estratègia nacional d'infraestructures més endavant per establir una visió a llarg termini que permeti millorar la infraestructura digital, de transport i d'energia. També s'abordaran els reptes crítics que planteja el canvi climàtic, amb el compromís que el Regne Unit aconseguirà emissions netes nul·les per al 2050.
-Serveis financers: el govern planeja una legislació que reforci el paper del Regne Unit com a "centre financer internacional" després del Brexit. Johnson vol fer-ho mitjançant la "millora" de la competitivitat del sector, però sense erosionar les "normes reguladores líders al món". Entre els objectius, simplificar la venda de fons d'inversió estrangers al país, aplicar les normes de capital bancari acordades globalment fins a la data i garantir que les empreses financeres de Gibraltar tinguin accés a llarg termini al mercat britànic.
-Adquisicions estrangeres: els conservadors planegen endurir les seves capacitat per bloquejar o intervenir en la compra estrangera de qualsevol companyia britànica en qualsevol sector que pugui afectar la seguretat nacional. Fins ara, informa Reuters, l'Estat britànic només podia intervenir en l'adquisició per part de capital estranger de qualsevol empresa per sobre d'una determinada grandària que hagi tingut un paper en la seguretat nacional, la provisió de pluralitat dels mitjans de comunicació o la estabilitat del sistema financer.