HSBC alerta de "greus conseqüències per a l'economia" si Catalunya proclama la independència unilateral
El banc d'inversió alerta del preocupant escenari que es dibuixa si Puigdemont compleix amb el promès després d'una eventual victòria del 'sí'
- No obstant això, creu que aquest desenllaç és poc probable ja que "el moviment independentista perd força"
- Destaca que l'escalada de tensions i la imposició de mesures coercitives des de Madrid pot afectar igualment el creixement
L'escalada de tensió entre Catalunya i l'Estat, que s'ha vist alimentada per les recents resolucions del Parlament regional, preocupa bancs i empreses d'inversió internacionals. Als avisos que ja han enviat Citi, ING i Goldman Sachs, s’hi suma HSBC. L'entitat britànica afegeix un potencial risc per a l'economia espanyola i al creixement, si el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, compleix amb els seus plans de declarar la independència unilateral després de l'eventual referèndum de l'1 d'octubre, si l'opció del 'sí' s'imposa. Encara que avisen que aquest desenllaç és poc probable ja que el sentiment independentista "perd força".
Recorden des del banc amb seu a Londres, que la situació s'assembla a la de 2014, quan el llavors líder del Govern català, Artur Mas, va dur a terme la consulta sobiranista del 9 de novembre. No obstant això, posen l'accent en un element diferenciador en l'actual envit que el secessionisme que "no és el referèndum en si mateix", sinó la llei de ruptura que es va aprovar al Parlament de Catalunya aquest 7 de setembre. S’hi contempla "el compromís de l'Executiu català de procedir cap a la secessió de la regió de manera unilateral" i proclamarà la República Catalana, en tan sols 48 hores, si s'imposa l'opció sobiranista i "si s'arriba a un mínim de participació que no s'ha especificat per ara".
El corpus legal de la Constitució catalana provisional va passar el tràmit entre noves bronques protagonitzades pels diputats de l'oposició i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que van fer ús del filibusterisme parlamentari per endarrerir l'aprovació de la norma. En un calc del ple en què es va aprovar la llei del Referèndum, el caos es va imposar, i el bloc unionista va denunciar que els seus drets s'han vist aixafats per la majoria sobiranista a l'hemicicle.
Mariano Rajoy "es veurà forçat a activar tots els mecanismes legals al seu abast per aturar l'Executiu autonòmic, fins i tot prendre el control de la regió". "Això és un assumpte de major gravetat"
La reacció de l'Estat ha estat reclamar la immediata suspensió al Tribunal Constitucional (TC) de tots els tràmits que donen suport al referèndum de l'1-O i també s'espera que l'anomenada llei de Transitorietat quedi anul·lada cautelarment a instàncies del Govern central. Però el president català s'ha afanyat a reafirmar que el referèndum no s'atura encara que "hi hagi un tsunami de querelles".
PERILL PER L'ECONOMIA...
Segons l'analista Fabio Balboni, que signa la nota d'HSBC enviada a clients, és igualment alarmant que Puigdemont hagi anunciat que el seu full de ruta és immutable, tot i que el TC ja ha anul·lat totes les resolucions sobre la consulta que es van adoptar a la cambra autonòmica. Explica l'economista del banc britànic que sota aquest redoblat desafiament, el Govern de Mariano Rajoy "es veurà forçat a activar tots els mecanismes legals al seu abast per aturar l'Executiu autonòmic, fins i tot prendre el control de la regió". "Això és un assumpte de major gravetat", adverteix Balboni.
"Una escalada de tensions d'aquestes característiques entre Madrid i Barcelona afectarà negativament l'economia espanyola, especialment si tenim en compte la mida del PIB català, que suposa el 20% del total del país", elabora l'economista, que afegeix que Espanya també deixaria de percebre la "contribució catalana neta al pressupost del Govern, que és de l'1% del PIB". "Sense l'aportació de Catalunya, l'economia espanyola serà lleument superior a la de Països Baixos", matisa l'expert. O el que és el mateix, sense Catalunya, Espanya passaria de la cinquena a la sisena posició en el rànquing de països per producte interior brut d'Europa i perdria 411.210 milions d'euros anuals, segons dades de 2016.
Per tant, Balboni indica que aquest és un escenari d’"alt risc", encara que des de HSBC creuen que hi ha "escasses probabilitats que finalment es produeixi". Les més recents enquestes assenyalen que encara que hi ha una majoria de catalans que volen votar en un referèndum, un 67,5%, segons dades de l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) -el CIS català-, també és un fet que la causa independentista "perd suports". L'estudi del mes de juliol també indica que només un 41% dels catalans votaria "sí" a la independència, comparat amb el 50% que optava per aquesta opció fa tot just dos anys.
A més, l'anterior referèndum de 2014, que va veure una aclaparadora majoria a favor de la independència (80,8%), va obtenir una participació estimada de tot just el 37%, segons dades d''El País'. "Tot i que el Govern no ha fixat cap mínim en aquesta ocasió, creiem que perquè el procés tingui credibilitat es requereix un nombre superior al 50%", opina l'economista, i "donades les circumstàncies, és probable que tots els partits contraris a la independència facin campanya perquè la gent no vagi a votar, reduint les possibilitats que tal llindar es pugui aconseguir", arrodoneix.
Sense l'aportació de Catalunya, el PIB espanyol serà lleument superior al de Països Baixos
...I PER A LA RECUPERACIÓ I LES EXPORTACIONS
El conflicte català no només és una amenaça segons l’HSBC. Goldman Sachs considera que el conflicte polític entre Espanya i Catalunya és "el risc més notable per al comportament del deute sobirà espanyol i per a la recuperació econòmica.
Anteriorment, van ser els analistes del banc holandès ING que han assenyalat els efectes negatius que tindria la independència de Catalunya. En la seva opinió, la ruptura de Catalunya amb l'Estat derivaria en un "prolongat període d'inestabilitat" els efectes serien "proporcionalment pitjors" que els del divorci entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE).
Les empreses exportadores a la UE patiran dramàticament la pèrdua d'afiliació europea de la regió. Més si es té en compte que la potència exportadora de Catalunya -que s'ha incrementat un 8% durant els últims dos anys- es concentra a la UE, els estats membres reben un 65% de les vendes exteriors totals de la regió. Són a prop de 43.000 milions d'euros, comparats amb els poc més de 22.000 milions que la comunitat autònoma exporta a la resta del món.
Per posar un exemple, el 2016, les vendes catalanes només a Portugal van superar a la suma de les exportacions als EUA, la Xina i el Japó. El país lusità és el quart soci comercial de Catalunya, per sota d'Alemanya, França i Itàlia i per sobre del Regne Unit. A aquestes xifres cal sumar-hi el consum intern de productes catalans al mercat estatal, on la regió ven un 45% de la seva producció. L'abandonament del mercat comunitari, ha matisat l'economista de l'entitat amb seu a Amsterdam, "suposaria la imposició d'aranzels i l'increment dels costos administratius de les companyies".
