Goldman Sachs no preveu més pujades de tipus de la Fed a causa de les "tensions al sector financer"

"A la llum de la tensió al sistema bancari, ja no esperem que el FOMC dugui a terme una pujada de tipus en la seva propera reunió del 22 de març", ha indicat el banc.

Anteriorment, Goldman esperava que la Reserva Federal pugés els tipus 25 punts bàsics. El mes passat, el Comitè Federal de Mercat Obert va elevar el tipus d'interès dels fons federals en un quart de punt percentual, fins a un rang objectiu d'entre el 4,5% i el 4,75%, el més alt des de l'octubre 2007.

Així mateix, els economistes de Goldman Sachs consideren que el paquet de mesures d'alleujament anunciat aquest diumenge per les autoritats nord-americanes per fer front a les fallides de Silicon Valley Bank (SVB) i Silvergate es queda curt en comparació amb les mesures similars adoptades durant la crisi financera de 2008.

El Departament del Tresor ha designat aquest cap de setmana tant SVB com Signature, el banc especialitzat en 'criptos' també trencat la setmana passada, com a sistèmics, i ha anunciat un pla per donar suport als dipositants.

Així, aquests tindran ple accés als seus dipòsits com a part de les múltiples mesures aprovades. El fons d'assegurança de dipòsits de l'FDIC s'utilitzarà per cobrir els dipositants, molts dels quals no estaven assegurats a causa del límit de 250.000 dòlars dels dipòsits garantits.

Juntament amb aquesta mesura, la Reserva Federal també ha dit que està creant un nou Programa de Finançament Bancari a Termini destinat a salvaguardar les institucions de la inestabilitat del mercat provocada per la fallida de l'SVB.

L'EFECTE PERNICIÓS DE LES AGRESSIVES PUJADES DE TIPUS

Els experts expliquen que les pujades de tipus de la Fed han estat massa ràpides i que això ha deixat els bancs, especialment els petits i mitjans, però també els grans, en una situació complicada.

"La pujada dels tipus d'interès ha deixat els bancs carregats de bons a baix interès que no es poden vendre a corre-cuita sense patir pèrdues. Així que si massa clients recorren als seus dipòsits alhora, es corre el risc de crear un cercle viciós".

La crisi d'SVB, que ha acabat amb la liquidació, va respondre a l'intent del banc de tapar un forat de 1.800 milions de dòlars provocat per la venda d'una cartera de bons deficitària de 21.000 milions de dòlars, composta principalment per títols del Tresor nord-americà. Per això, el banc va anunciar una ampliació de capital d'uns 2.000 milions de dòlars.

Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank, explica que encara que en teoria l'augment dels tipus d'interès hauria estat una benedicció per al sector bancari, el problema és que les taxes han pujat massa ràpid.

"I ara, amb la inflació a màxims de diverses dècades, els dipositants bancaris demanen una compensació més gran pels seus dipòsits i, per pagar-los, els bancs podrien veure's obligats a vendre els seus actius", explica aquesta experta.

"Però aquests actius s'han de vendre amb una pèrdua important, perquè les seves valoracions van caure severament des dels nivells més alts com a resultat d'un ajust agressiu de la Reserva Federal", afegeix.