Acaba sense acord la reunió per prorrogar els ERTO, però continuaran negociant
Govern i agents socials continuaran mantenint contactes aquestes properes hores per intentar tancar-lo
Govern, sindicats i empresaris han acabat sense acord la reunió d'aquest dimecres per intentar arribar a un acord amb el qual prorrogar els expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) associats a la crisi de la Covid fins al 30 de setembre. No obstant això, continuaran negociant per intentar tancar l'acord durant les pròximes hores.
El secretari general d'UGT, Pepe Álvarez, va expressar aquest dimecres el seu parer que els ERTO es prolonguin fins a setembre i va confiar que aquest assumpte es resolgui "aquesta setmana". En una entrevista a Onda Cero ha assenyalat que esperava que "en un termini molt breu de temps tinguem un acord".
Álvarez va indicar que els esculls durant els curs de les converses "provenen del Govern" pel cost que té la mesura per a les arques públiques, i que per això s'està en una fase de "intercanvi de papers, documents, fórmules" per definir les condicions de la pròrroga. "Els cal prolongar", va subratllar, posant en valor que els ERTO han estat "l'element més important" de les mesures econòmiques que s'ha adoptat. Al seu judici, "no tindria cap sentit que ara no tanquéssim un acord". Després de la reunió, les negociacions continuen, segons UGT.
Tant el Ministeri de Treball com CCOO creuen que l'acord ja és "molt a prop" i que avui serà possible tancar-lo per portar-lo, possiblement aquest divendres, a un Consell de Ministres extraordinari. Per part seva, UGT i CEOE són a l'espera que es concretin alguns punts pendents, com ara l'exoneració de cotitzacions de la qual podran gaudir les empreses en ERTO, tant de força major com per causes objectives, un assumpte que a l'esborrany del Govern traslladat aquest dimarts al matí no es concretava.
Noticia relacionada
En aquest esborrany l'Executiu planteja prohibir a les empreses en ERTO, tant per força major com per causes objectives, la realització d'hores extraordinàries, l'establiment o la represa d'externalitzacions de l'activitat i la concertació de nous contractes, ja siguin de manera directa o a través d'una empresa de treball temporal (ETT), recull Europa Press.
Encara que aquesta prohibició ja figurava a la seva anterior proposta, l'Executiu la precisa més, incloent-hi les externalitzacions, l'esment de les ETT i una excepció: les empreses en ERTO només podran contractar o externalitzar tasques si els treballadors del seu centre de treball no poden per formació, capacitació i "altres raons objectives o justificades", realitzar les funcions encomanades a l'empleat que es contracta o a l'externalització. A més, l'empresa n'haurà d'informar prèviament els representants legals dels treballadors.
Aquesta prohibició, que durarà mentre estigui vigent l'ERTO, seria aplicable tant als ERTO de força major com per causes objectives (econòmiques, tècniques organitzatives i de producció) i serien sancionables en cas d'incompliment.
L'esborrany del decret, que encara pot sofrir modificacions, estableix que a partir de l'entrada en vigor d'aquest únicament resultaran aplicables els ERTO de força major sol·licitats amb anterioritat a aquesta data i, com a màxim, fins al 30 de setembre. Per part seva, els ERTO basats en causes objectives que s'iniciïn després de l'entrada en vigor d'aquesta norma tindran els mateixos terminis de presentació que els que es van fixar a mitjan març, i es permetrà que la seva tramitació s'iniciï mentre estigui vigent un ERTO de força major.
Una de les novetats és que als ERTO de causes objectives els serà aplicable el mateix esquema d'exoneracions de quotes empresarials dels ERTO de força major i amb els mateixos percentatges, encara per determinar. Fonts de la negociació han indicat que els percentatges que contemplava dilluns passat el Govern eren, per a les empreses de més de 50 treballadors, del 30% per als empleats que es mantinguessin en ERTO i del 45% per als que tornin a l'activitat i, per a les empreses de menys de 50 treballadors, del 40% per als que estiguin en ERTO i del 65% per als que tornin a l'activitat.
Els ERTO de causes objectives passarien així a tenir exempcions de quotes, abans només aplicables als ERTO de força major. L'objectiu és facilitar la transició dels segons als primers, ara que ja ha finalitzat l'estat d'alarma. Així, d'acord amb l'esborrany de l'Executiu, les empreses i entitats afectades per un ERTO de força major hauran de procedir a reincorporar els treballadors, prevalent els ajustos en termes de reducció de jornada.
COMPROMÍS D'OCUPACIÓ TAMBÉ PER ALS ERTO PER CAUSES OBJECTIVES
Una altra novetat de la proposta del Govern és que estén als ERTE per causes objectives la prohibició d'acollir-se a aquest procediment si l'empresa té domicili en un paradís fiscal. Tampoc no podrà repartir dividends corresponents a l'exercici fiscal en el qual s'apliqui l'ERTO, excepte si l'empresa en qüestió abona prèviament l'import de les exoneracions que ha percebut (aquestes mesures s'aplicaven anteriorment només als ERTO de força major). La limitació en el repartiment de dividends no serà aplicable a les empreses que, a 29 de febrer d'enguany, tinguessin menys de 50 treballadors en plantilla.
Al mateix temps, l'Executiu planteja estendre el compromís de manteniment de l'ocupació de sis mesos a les empreses que facin un ERTO per causes objectives. Per a les empreses que es beneficiïn per primera vegada de les exoneracions de cotitzacions associades a aquests ERTO, el termini de sis mesos en què estaran obligades a mantenir l'ocupació es computaria a partir de l'entrada en vigor d'aquest decret.
Noticia relacionada
El borrador mantiene hasta el 30 de septiembre la "prohibición" que estableció el Gobierno al despido por causas objetivas, lo que en la práctica supone encarecer la indemnización a 33 días por año trabajado, frente a los 20 de los despidos procedentes.
Al mismo tiempo, el Ejecutivo propone mantener también hasta el 30 de septiembre la suspensión de los contratos temporales, incluidos los formativos, de relevo e interinidad, lo que supone de facto prorrogar estos contratos aunque el empresario quisiera rescindirlos. El texto contempla que las prestaciones por desempleo asociadas a los ERTE (que se conceden sin necesidad de cumplir el periodo de carencia y que implican 'contador a cero') se mantendrán hasta el 30 de septiembre, salvo las de los fijos discontinuos, que se prolongarán hasta el 31 de diciembre.
ABRIRÁN NEGOCIACIÓN SOBRE PRESTACIONES POR DESEMPLEO
En el borrador del decreto, el Gobierno no ha incluido la prórroga hasta el 30 de septiembre del 'Plan Mecuida' que sí figuraba en su anterior propuesta. Este plan permite a los trabajadores por cuenta ajena que acrediten deberes de cuidado respecto del cónyuge o pareja de hecho, así como respecto de familiares de hasta segundo grado de consanguinidad tendrán derecho a adaptar su jornada y/o a reducirla cuando concurran circunstancias excepcionales relacionadas con las actuaciones necesarias para evitar la transmisión comunitaria del Covid-19.
Lo que sí ha dejado el Gobierno en el texto en su propuesta para constituir con los agentes sociales una mesa de negociación con el objetivo de alcanzar un acuerdo que incorpore medidas tendentes a la recuperación del nivel de empleo previo a la crisis derivada del Covid-19.
Asimismo, se ha incluido una nueva disposición para abrir, "a la mayor brevedad posible", un diálogo entre Gobierno y agentes sociales para abordar cuestiones relacionadas con la prestación por desempleo reconocida en los ERTE derivados del coronavirus a personas con varios contratos a tiempo parcial, así como para estudiar posibles soluciones para el consumo, durante el estado de alarma, de las prestaciones y subsidios de paro de trabajadores no afectados por ERTE.
