Gayoso (Novacaixa Galícia) reconeix que el Banc d'Espanya veia la fusió com "la pitjor de les opcions"

Durant la seva compareixença davant la comissió que investiga la crisi financera, el rescat bancari i la fallida de les caixes, Fernández Gayoso ha dit que, tot i que els òrgans de govern de Caixanova, entitat que presidia, va aprovar aquesta fusió, "unànimement estaven alineats amb aquesta postura que una fusió de caixes de la mateixa comunitat era la pitjor de totes les opcions possibles".

"Això és bastant fàcil de comprendre: quan dues empreses ocupen el mateix territori durant més de cent anys, és impossible evitar que n’hi hagi duplicitats", ha asseverat i ha explicat que aquesta solució, "la més traumàtica de totes", va provocar una caiguda de crèdits, dipòsits i un dany a l'obra social "de manera irreversible", a més del cost laboral. "Això com s'ha solucionat? Enviant a casa milers d'empleats", ha lamentat.

Així, ha manifestat que "la solució era la que van aplicar la resta (de caixes)", és a dir, "la unió de caixes de diferents territoris". "És el que ha fet que estiguin vives, a partir de fusions interregionals. Per què no a Galícia? Perquè no estava permès. No hi havia més opció que la fusió intraregional", ha dit.

Preguntat pels grups sobre l'opinió al respecte sobre aquesta operació, Gayoso ha assegurat que el Banc d'Espanya pensava "exactament el mateix". "I el Banc d'Espanya què pensava? Doncs el mateix que acabo d'explicar. Exactament el mateix", ha despatxat.

DEMANA AL CONGRÉS "COMPRENSIÓ I PERDÓ"

Abans de tot això, Fernández Gayoso, que ja va comparèixer davant el Congrés amb motiu de la fallida s'ha dirigit a la Comissió amb la finalitat de fer constància la seva "autocrítica personal per errors i equivocacions" per als quals ha sol·licitat "comprensió i perdó". Així, ha optat per assignar "els encerts, que sens dubte n’hi ha hagut", ha dit, a l'"equip de professionals" amb els quals ha treballat. "Les equivocacions desitjaria assumir-les", ha dit.

Fernández Gayoso assegura que hauria "d'haver adoptat mesures molt dures"

Entre les mencions d'"autocrítica", Fernández Gayoso creu que hauria de "haver adoptat mesures molt dures" que, en tot cas, creu que no es van realitzar a temps a la resta d'entitats. Aquestes mesures anirien dirigides a tancar oficines que no eren rendibles, tot i que ha reconegut el mal que hagués suposat, en deixar sense servei determinades poblacions.

"Amb una política per blindar el futur, calia començar per aquí la poda. Hauria estat terrible, hauríem deixat de ser una caixa d'estalvis de veritat", ha dit, postil·lant que també "calia endurir la política de concessió del crèdit" i paralitzar una expansió que, al seu parer, les caixes havien d'haver iniciat "molt abans molt més de pressa". "La banca ens va donar un gran bany aquí i està vivint d'això", ha dit al respecte.

REBUTJA POLITITZACIÓ I UN EXCÉS DE CRÈDIT IMMOBILIARI

No obstant això, durant la seva intervenció ha fet una defensa de la seva gestió, especialment pel que fa a l'obra social i al finançament del teixit productiu a Galícia, i ha rebutjat tant la politització de Caixanova com l'afectació en excés del crèdit immobiliari. Així mateix, ha dit que l'"ús" de les preferents en aquesta entitat "va ser limitadíssim".

També ha descartat responsabilitats en la venda de l'entitat -"Jo no estava en aquesta operació, no estava en detalls per saber com es va pactar", ha dit- i ha assegurat no haver percebut "ni un euro" de les indemnitzacions que van ser portades davant la Justícia i per les quals va arribar a ser condemnat i va entrar a la presó. "Pel que fa a aquesta sentència, per respecte a la Fiscalia i al Tribunal, el que cal fer és acatar-la i respectar-la", ha dit.

Fernández Gayoso va sortir de la presó d'A Lama (Pontevedra) a l'agost de 2017 després de la providència de l'Audiència Nacional que va decretar la seva posada en llibertat per col·laborar amb la Fundació Associació Erguete Integració, que ajuda a persones en situació d'exclusió social i drogodependència.

KPMG: "UNA ABSORCIÓ DEIXAVA UNA ENTITAT MÉS SANEJADA"

Abans de Fernández Gayoso, ha comparegut davant la comissió Francesc Gibert, un dels autors de l'informe encarregat al desembre de 2009 per la Xunta a l'auditora KPMG, previ al procés de fusió de les dues caixes gallegues. Gibert ha subratllat en les seves explicacions que aquest informe, fruit d'un mes de treball, no constituïa una auditoria ni tampoc una recomanació sobre si era convenient o no fer la fusió, sinó que analitzava la situació de les entitats davant aquest escenari de fusió.

"Sí que és cert que en un moment vam recomanar l'absorció de Caixa Galícia per Caixanova"

"Sí que és cert que en un moment vam recomanar l'absorció de Caixa Galícia per Caixanova", ha postil·lat i ha remarcant que aquesta operació es recomanava "des d'un punt de vista comptable", ja que segons la normativa comptable que afectava les caixes calia, de cara a una integració, determinar quina entitat era l'absorbida -i per tant posava els seus actius i passius a valor de mercat- i quina era l’absorbent -que podia reservar algunes partides "a cost històric"-.

En aquest sentit, ha argumentat que l'absorció per part de Caixanova "permetia absorbir part de l'impacte de la crisi amb fons propis d'entrada i deixar una entitat més sanejada a futur, amb un compte de resultats més nets, amb menys càrregues". "Per això, des del punt de vista comptable, vam recomanar aquesta fusió comptable, però per res estàvem recomanant una absorció des del punt de vista de control econòmic", ha abundat i ha lamentat més endavant no recordar quina de les dues entitats va ser considerada finalment absorbent "a efectes comptables" a la integració.

Gibert ha assenyalat que l'escenari reflectit a l'informe preveia "una entitat solvent i rendible en el temps" en un horitzó de cinc anys, un cop s'executés el tancament del 20% de la seva xarxa d'oficines, la sortida de 1.300 treballadors i una petició d'ajudes d'entre 1.200 i 1.500 milions. No obstant, ha recalcat que aquestes perspectives es van realitzar quan totes les previsions consideraven que el 2009 "s'havia tocat el final de la crisi" i abans d'un enduriment dels requisits de capital pels successius canvis normatius.