Francisco González: "Crèiem que podíem parar la sortida a borsa de Bankia però no ens van fer cas"

González ha assegurat en la seva declaració que "quan ens van convidar a participar en la OPV de Bankia ens sortia un preu molt per sota del de la col·locació, però els preus sempre són subjectius, així que busquem un fet objectiu: quines eren les ordres al llibre d'inversors internacionals i eren zero. Vam ser implacables, vam dir que no podíem entrar-hi", ha explicat a les preguntes del fiscal.

"Pensàvem que podríem aturar l'operació, podríem influir en els altres bancs"

Ha afegit que "sabíem que era una decisió molt difícil perquè anàvem en contra de les pressions del poder polític, d'institucions rellevants, de grups econòmics i dels participants en l'operació", que eren tots menys BBVA, però "pensàvem que podríem parar l'operació, podríem influir en els altres bancs, però malauradament no ens van fer cas".

El seu argument principal és que els inversors internacionals en una OPV tan gran, tan promocionada, no volien participar, "està molt clar que això no val res". L'expresident del BBVA ha assegurat que va rebre trucades "de tota mena, d'institucions públiques i privades, perquè participéssim perquè el fet que BBVA no hi participés era un saldo molt negatiu".

NECESSITATS DE 15.000 I 20.000 MILIONS

González ha explicat al tribunal que la posició de Rodrigo Rato, el principal acusat en el judici, era que podia aconseguir 7.000 milions mitjançant una ampliació de capital i en una emissió de bons i solucionar el problema de credibilitat i confiança als mercats. "No obstant això, la xifra que calculem a BBVA estava entre 15.000 i 20.000 milions i això era impossible d'aconseguir amb un mercat en contra i amb una manca total de credibilitat. L'única solució era una intervenció pública perquè ningú anava a posar aquests diners excepte l'Estat".

González: "Jo vaig dir a Rato que el millor era que dimitís i que deixés pas a solucions viables"

L'expresident del BBVA ha parlat dels famosos sopars que va convocar l'exministre Luis de Guindos i en què van participar Emilio Botín, Isidre Faine, Rato i ell mateix el 4 i 6 de maig de 2012. En elles, assegura que tots van estar d'acord en què necessitaven més que els 7.000 milions del pla de Rato i en que el millor era que l'exvice-president del govern dimitís: "Jo vaig dir a Rato que el millor era que dimitís i que deixés pas a solucions viables perquè que l'Estat posés tant diners era incompatible amb la seva continuïtat. Botín em va donar suport explícitament, Guindos si no ho va dir, va assentir, i Fainé es va mostrar més dubitatiu".

González també ha aprofitat per atacar el govern de Zapatero, que deia que tot anava bé, de manera que una intervenció de l'Estat massiva al sector financer el deixava en evidència. I també al Banc d'Espanya, de qui assegura que no va voler abordar el problema i només volia guanyar temps, a diferència de Guindos. Per això, el Banc d'Espanya no va participar en aquests sopars, cosa que no era molt normal: "Que cadascú faci els seus judicis de valor".

Segons la seva opinió, ni la valoració de 13.000 milions per a la fusió que va donar lloc a Bankia, realitzada per AFI, ni els resultats del 2011 de Bankia eren creïbles: "La sensació és que els beneficis eren molt alts i la valoració massa optimista".

A la seva arribada a l'Audiència Nacional, González no ha volgut respondre a les preguntes dels periodistes sobre les escoltes suposadament encarregades pel BBVA a l'excomissari Villarejo. "Avui hem vingut a parlar d'una altra cosa", s'ha limitat a respondre.