Espanya reduirà el dèficit públic al 4,5% del PIB el 2022, segons preveu Scope Ratings

"Les ajudes procedents dels fons de la UE, una exposició relativament modesta a la crisi energètica i una disminució de la despesa relacionada amb la pandèmia també han compensat una despesa superior a la prevista per ajudar les empreses i les llars a fer front a la crisi energètica", expressa Jakob Suwalski, director de qualificacions sobiranes de Scope Ratings.

Com detalla, amb les eleccions autonòmiques i generals previstes per a l'any que ve, augmenten els riscos que el Govern no dugui a terme les reformes necessàries. "Si el Govern no adopta mesures addicionals per augmentar els impostos o retallar les despeses, per compensar l'increment dels interessos, la tendència a l'alça a llarg termini dels costos relacionats amb l'envelliment de la població i les importants repercussions a curt i mitjà termini de la política fiscal actual, el dèficit s'estabilitzarà al voltant del 3,2-3,5% del PIB a mitjà termini, per sobre del límit del 3% establert al Pacte d'Estabilitat i Creixement”.

Destaca que l'augment dels tipus d'interès està reduint la flexibilitat fiscal dels governs endeutats a tot Europa. En el cas d'Espanya, els costos del servei del deute passaran d'un nivell baix del 2% del PIB el 2022 al voltant del 2,5% el 2023-24, però es mantenen per sota de la mitjana històrica, mentre que el país té un perfil de deute favorable.

A més, Espanya encara no ha sol·licitat la seva quota de 70.000 milions d'euros (al voltant del 6% del PIB) de préstecs per al Pla de Recuperació. Tenint en compte que el cost mitjà del deute d'Espanya era negatiu el 2021, el Govern té un incentiu per sol·licitar els préstecs relativament barats, encara que estarien subjectes a condicions i representarien un endeutament més gran. La Comissió Europea permet als membres sol·licitar els préstecs fins al juliol del 2023.

A Scope Ratings creuen que, a curt termini, el Govern pot aprofitar els fons de la UE per finançar una inversió pública rècord sense empitjorar la relació entre el deute i el PIB, que pronostiquem al voltant del 115% a finals del 2022, abans de caure al voltant del 112% a finals del 2023. "No obstant, si els ingressos fiscals no són suficients, Espanya tindrà dificultats per contenir el dèficit pressupostari, cosa que farà que la relació entre el deute i el PIB no millori el 2023".

El cost de l'energia és un dels cinc factors que posen en perill la consolidació fiscal. I ho és per quatre raons.

En primer lloc, continua sent un llast per a la consolidació fiscal, malgrat el creixement econòmic continuat. "El Govern encara no ha aclarit en detall la seva despesa vinculada a l'energia per al proper any, però estimem que el cost anual addicional serà al voltant del 0,5% del PIB, en comparació amb les mesures actuals, que se situen al voltant de l'1,3% del PIB". Aquesta despesa addicional s'hauria de compensar en gran mesura per la posició d'ingressos d'Espanya, millor que la pressupostada a finals del 2022, cosa que donaria lloc a un dèficit del 4,3%, per sobre del seu objectiu del 3,9% per al 2023 No obstant això, si totes les mesures es prolonguessin durant tot l'any, el dèficit s'ampliaria fins al voltant del 5%.

En segon lloc, els pressupostos per al proper any es recolzen en previsions econòmiques optimistes. "El Govern parteix d'un creixement real del PIB del 2,1% el 2023, enfront de la nostra previsió de l'1-1,5%". A més, el Govern preveu un augment dels ingressos fiscals del voltant del 6% l'any que ve, recolzat per un nou impost sobre el patrimoni, impostos temporals als bancs i les empreses energètiques, i un alt nivell de contribucions a la seguretat social".

Al nostre parer, això és poc probable, atès el nou debilitament de la confiança dels consumidors i les empreses. És probable que el creixement de la recaptació de l'IVA i de l'IRPF perdi impuls, per això la incertesa sobre les previsions de creixement global dels ingressos fiscals, com ha destacat el Banc d'Espanya", diuen.

En tercer lloc, el Govern compta que les CA redueixin el dèficit agregat al 0,3% del PIB des de l'1% el 2022. “L'objectiu sembla ambiciós. El Govern central ha protegit les finances autonòmiques contra la pandèmia, però continuen tenint dèficits estructurals". Finalment, en quart lloc, la despesa pública d'Espanya es troba en una tendència clarament ascendent i assoleix nivells sense precedents segons el Projecte de Pressupostos Generals de l'Estat per al 2023.