Espanya, a la 'cua' de la UE en teletreball: se situa 9 punts per sota de la mitjana
A Irlanda treballen des de casa el triple de persones
- En castellano: España, a la 'cola' de la UE en teletrabajo: se sitúa 9 puntos por debajo de la media
La pandèmia de coronavirus va donar un fort impuls a la feina a distància a Espanya. Però una vegada que va tornar l'anhelada "normalitat", el 2021 les xifres van registrar al nostre país una notable caiguda "quedant-se lluny de la mitjana de la Unió Europea, concretament nou punts per sota, 15,5%, i 24,4%, respectivament", destaquen des de Funcas.
En base a les dades d'Eurostat a l'últim Focus on Spanish Society, analitzades pel centre, Irlanda és el país europeu on està més estès treballar "habitualment", almenys la meitat dels dies treballats, des de casa: "un terç dels ocupats de 20 a 64 anys (33%) ho feia el 2021, unes tres vegades més que a Espanya (9,6%)”.
A Dinamarca, el percentatge puja fins al 18,9%. Quan s'amplia la categoria als qui treballen des de casa “de vegades”, és a dir, menys de la meitat dels dies treballats, el percentatge a Espanya s'eleva al 15,5%, encara molt per sota del país amb més proporció de persones que duen a terme la seva feina retribuïda al seu domicili "de vegades" o "habitualment", és a dir, Països Baixos, amb un 57,6%.
Des de Funcas també destaquen que els treballadors espanyols es mostren favorables al "teletreball" i el 2020 ja van expressar la seva conformitat a continuar desenvolupant aquesta nova forma d'ocupació després de la pandèmia (63%). Així mateix, la darrera Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies de la Informació i Comunicació a les Llars (Institut Nacional d'Estadística, 2021) mostra, igualment, "una alta valoració de l'experiència del teletreball a Espanya (8,1 sobre 10) entre els ocupats que ho han practicat".
Aquestes preferències socials creen les condicions propícies per a un desenvolupament més gran del teletreball a Espanya, encara que aquesta possibilitat depèn en gran mesura del tipus de llocs de treball que ofereixi el mercat laboral. En tot cas, "l'escàs creixement de la feina des de casa el 2021 suggereix que els ocupadors espanyols no estan tan satisfets amb l'exercici laboral dels que han teletreballat durant la pandèmia com els ocupadors d'altres països europeus en què el teletreball ha crescut més a 2021", apunten des de Funcas.
L'augment del teletreball des de la pandèmia ha estat més gran en aquells països on aquesta modalitat era poc freqüent, com en alguns d'Europa de l'Est (Hongria, Romania i Bulgària). En altres, com a Grècia i Itàlia, el percentatge d'ocupats que treballen des de casa “de vegades” o “habitualment” gairebé s'ha triplicat entre el 2019 i el 2021. Tot i això, llevat de Portugal, els països meridionals d'Europa Occidental destaquen pels seus nivells comparativament baixos de persones que treballen des de casa.
Els països del sud d'Europa també destaquen pels elevats percentatges d'ocupació en horaris atípics, en particular els caps de setmana. "Grècia representa un cas extrem, amb un 40,2% de tots els ocupats (de 20 a 64 anys) que treballen habitualment dissabte i/o diumenge, seguida d'Itàlia (34,5%), França (29%) i Espanya (28,9%). Portugal torna a desviar-se de la pauta regional i registra un percentatge (20,7%) inferior a la mitjana de la UE (22,1%)”.
UN MAJOR NOMBRE DE PERSONES ES CONSIDERA DE "CLASSE BAIXA" O "POBRE"
No hi ha una definició concreta per establir amb exactitud que grup de població formen la classe mitjana, ja que sovint es fan servir diferents criteris per identificar-la (l'ocupació, el nivell educatiu i els ingressos són les principals variables utilitzades per delimitar aquesta categoria sociològica). No obstant això, en la seva anàlisi, des de Funcas creuen que és important saber com es perceben els individus quan se'ls pregunta per la classe social a la qual pertanyen.
En aquest sentit i davant aquesta pregunta, realitzada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) el novembre de 2022, el 48% dels espanyols de 18 anys o més entrevistats van respondre espontàniament "la classe mitjana-mitjana", "percentatge que supera amb creixes al dels que s'autoperceben" com a membres de la “classe alta” o “classe mitjana-alta” (6%), i al dels que es consideren de "classe mitjana baixa" (13%), "classe treballadora/obrera" (10%) o "classe baixa" (10%).
"Crida, però, l'atenció que el percentatge de persones que s'identifiquen amb la classe baixa, la classe pobra o els de baix ha augmentat notablement durant els dos últims anys. El novembre del 2020 pujava al 8 %, mentre que el novembre del 2022 s'acosta al 13%”, conclouen des de Funcas.