Espanya necessitarà gairebé 20 anys per tornar als nivells de deute pre-crisi, segons l'AIReF
Un 30% dels afectats per ERTO es quedarà a l'atur a la fi d'any
Espanya té al davant un camí molt dur fins a la recuperació econòmica quan passi la crisi del coronavirus. I no és que l'economia hagi de trigar a tornar a créixer, aquest no serà el problema, sinó situar-se de nou als nivells previs a la pandèmia. Així ho assegura l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF), que estima que un dels pitjors maldecaps el provocarà el deute públic, que es dispararà pel Covid-19 i trigarà gairebé 20 anys a recuperar la ràtio d'abans del brot.
A l'Informe sobre l'Actualització del Programa d'Estabilitat 2020-2021, l'AIReF projecta un augment de la ràtio de deute sobre el Producte Interior Brut (PIB) d'entre 20 i 27 punts al 2020, de manera que pujarà fins al rang del 115%-122%, i continuarà incrementant-se l'any que ve, almenys dos punts més, i tancarà entre un 117%-124%. I tot, a causa de l'"acumulació dels dèficits primaris", que segons l'organisme que presideix Cristina Herrero "serà el factor que contribuirà més a aquest increment".
Noticia relacionada
Fa unes setmanes el Banc d'Espanya confirmava que el deute públic s'havia situat, a tancament de 2019, en un 95,5% del PIB, una cota que segons l'AIReF no tornarem a veure fins d'aquí a gairebé dues dècades. Perquè malgrat que les perspectives econòmiques actuals "estan envoltades d'una incertesa sense precedents, existeix certitud sobre el seu elevat impacte en els nivells de deute", apunta, i la propagació de la Covid-19 "provocarà un augment fort, i en principi temporal, del dèficit públic, que al seu torn implicarà un increment permanent del nivell de deute públic sobre el PIB".
En la seva opinió, Espanya tindrà una "dificultat afegida" a l'hora d'afrontar els reptes d'aquesta crisi, de manera que per mantenir estable al 2030 el nivell de deute de 2021 "seria necessari dur a terme durant la dècada vinent un exercici de consolidació fiscal similar al de la dècada passada, i aconseguir l'equilibri pressupostari al 2030", apunta l'AIReF.
I no sols això, ja que creu que caldria mantenir l'equilibri pressupostari gairebé una dècada més per "poder digerir totalment les conseqüències d'aquesta crisi, i tornar al nivell previ d'una ràtio de deute del 95,5% del PIB al 2038".
NOMÉS 7 DE CADA 10 AFECTATS PER UN ERTO TORNARÀ A LA FEINA
L'AIReF s'ha mostrat més negativa que el Govern a les seves previsions en estimar una caiguda del PIB de l'11,7% i un dèficit del 13,8% per al 2020; considera que el Govern ha inflat les seves previsions d'ingressos i s'ha quedat curt amb les de despesa. A més, dedica també un apartat especial de l'informe als Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO), i diu que gairebé una tercera part dels treballadors afectats no recuperaran la feina.
Estan subjectes a aquesta mesura, que el Govern ha facilitat per minimitzar l'impacte de la crisi en el mercat laboral, uns 4 milions de treballadors, i encara que els ERTO serviran per aconseguir la "recuperació de llocs de treball quan es reactivi l'activitat econòmica", l'organisme veu inevitable que part dels afectats es quedin pel camí.
Noticia relacionada
Encara que l'Executiu aprovi estendre aquests expedients més enllà de l'estat d'alarma perquè les empreses puguin compassar el ritme de reincorporació dels seus treballadors a la recuperació de l'activitat durant les diferents fases de la desescalada, l'AIReF estima que el percentatge de llocs subjectes a un ERTO que tornaran a estar ocupats al llarg de l'any "serà aproximadament un 70% a la fi de 2020", condicionat als escenaris de recuperació gradual de l'activitat.
És a dir, que per a finals d'any, per molt que els ERTO s'allarguin (el Govern ja ho ha anunciat, encara que no n'ha donat detalls), és probable que el 30% dels afectats es quedi a l'atur. "Les branques de l'hostaleria, la construcció, les activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment i les activitats de les llars com a ocupadors de personal domèstic seran les que sofreixin una destrucció més permanent d'ocupació", afirma l'AIReF, que demana, no obstant això, prendre amb "cautela" aquesta hipòtesi.
