Espanya i Itàlia bloquegen la cimera i exigeixen un pla econòmic més ambiciós

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha demanat aquest dijous al Consell Europeu que s'ha celebrat per videoconferència, que la UE doni una resposta econòmica potent a la crisi del coronavirus, i que no repeteixi els errors de 2008, que "van sembrar llavors de desafecció i divisió amb el projecte europeu i van provocar l'ascens del populisme".

Així ho ha assenyalat el Palau de la Moncloa en una nota de premsa al final del Consell Europeu, ja que Sánchez no ha comparegut davant els periodistes, tampoc per via telemàtica.

En aquesta nota, el Govern ha confirmat que Sánchez, juntament amb el seu col·lega italià i altres països, han exigit un mandat clar a l'Eurogrup i propostes concretes de finançament a mitjà i llarg termini, tal com havien avançat a Europa Press diferents fonts comunitàries. Finalment, el Consell Europeu ha decidit donar un termini de dues setmanes a l'Eurogrup per presentar aquesta nova proposta.

Aquest dimecres, Sánchez i vuit governants europeus més --de França, Itàlia, Luxemburg, Irlanda, Itàlia, Grècia, Eslovènia i Portugal-- van escriure una carta al president del Consell Europeu, Charles Michel, per reclamar un instrument de deute comú que sigui emès per una institució europea amb els quals obtenir fons al mercat en benefici de tots els Estats membres perquè puguin financiar les polítiques sanitàries i econòmiques necessàries.

Segons han explicat a Europa Press fonts de l'Executiu, la filosofia amb la qual Espanya afronta aquesta situació és que no es pot tornar a optar per la via de l'austeritat com a l'última crisi, condicionant les ajudes a polítiques d'ajust en la despesa pública, perquè això condemnaria els països a una altra dècada perduda.

Espanya és partidària de trobar eines que permetin als països de la UE mutualitzar riscos, sigui en forma de 'coronabons' o un altre mecanisme, cosa que no volen ni Alemanya, ni Països Baixos, ni Àustria ni Finlàndia. "Això no és 2008, això no va de països virtuosos i malbaratadors, això és un xoc sistèmic", va dir el dimecres en CNN la ministra d'Exteriors, Arancha González Laya.

Així, Sánchez ha demanat als seus col·legues que aprenguin dels errors de 2008: "Si no proposem ara una resposta unificada, potent i eficaç a aquesta crisi econòmica, no sols l'impacte serà més dur, sinó que els seus efectes duraran més temps i estarem posant en perill tot el projecte europeu", ha avisat.

D'altra banda, el cap de l'Executiu ha apostat per un pla de reconstrucció que permeti reforçar els mecanismes de l'estat europeu de benestar, i desenvolupar mecanismes de resiliència a través de les polítiques de cohesió, la qual cosa ha estat recollit a les conclusions del Consell Europeu.

També ha plantejat millorar l'efectivitat de les polítiques industrials a través de la digitalització i l'establiment de cadenes de valor segures.

L'Executiu espanyol ha recalcat, d'altra banda, que els caps d'Estat i Govern europeus continuen centrant també les seves prioritats a limitar la propagació del virus, garantir el subministrament d'equips mèdics, promoure la recerca per trobar una vacuna i oferir una solució als ciutadans de la UE que es troben en l'actualitat a tercers països.

Aquests dos països i "molts d'altres", assenyalen les fonts, volen donar un mandat "més clar i ambiciós" als ministres de Finances de la zona euro (Eurogrup) perquè continuïn treballant en l'estratègia econòmica per contrarestar l'impacte de la pandèmia.

A més, Madrid i Roma reclamen que s'encarregui un nou Informe dels Cinc presidents (de la Comissió Europea, el Parlament Europeu, el Consell europeu, el BCE i l'Eurogrup) que serveixi com a full de ruta per a la recuperació econòmica.

El president del Consell europeu, Charles Michel, està elaborant un nou document de compromís que pugui rebre el vistiplau dels vint-i-set líders després que Sánchez i Conte rebutgessin l'anterior, afirmen fonts europees.