Escrivá preveu que l'Ingrés Mínim arribi a més de mig milió de llars per cap d'any

De les 320.000 sol·licituds processades fins a setembre, un 27% s'han denegat, un total de 86.152, en bona mesura per no complir requisits de renda i patrimoni, un 28% han estat aprovades (90.800) i un 45% estan pendents d'esmena (141.995).

Així ho revelen les dades aportades aquest dimecres pel ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, José Luis Escrivá, durant la seva compareixença a la Comissió de Treball, Inclusió, Seguretat Social i Migracions del Congrés dels Diputats.

Fins a aquest moment, segons ha precisat, han rebut gairebé 1 milió de sol·licituds de l'IMV --el 77% (gairebé 700.000) presentades a través del servei web--, una "allau" que està "per sobre de les seves expectatives". D'elles, s'han processat 320.000 i ja reben la prestació un total de 90.800 llars.

Tenint en compte les esmenes i denegacions, el Ministeri ha introduït una sèrie de modificacions per agilitar la concessió de la prestació i, després d'aplicar aquestes "palanques", Escrivá espera en aquest mes d'octubre passar de 90.800 a 135.000 llars cobrant ja el IMV i fer un "salt major" al novembre, superant els 200.000 llars.

A la fi de 2020, preveu arribar a més de 500.000 llars. Si bé, ha precisat que al principi van estimar que 850.000 llars haurien de rebre el IMV i ha indicat que "és possible que la foto de 850.000 fos massa optimista o no", però ha insistit que "de moment" estan "raonablement satisfets" sobre com està funcionant el procés.

"La meva impressió és que en aquests moments, atès que el percentatge pendent d'esmena es troba entorn del 28%, i que el percentatge que acaben sent positives és significatiu, el lògic és que estiguem aproximadament amb un 50% almenys d'aprovades i un 50% de denegades, en gran mesura per no complir requisits de diferent naturalesa, però molts de renda i patrimoni", ha puntualitzat el ministre.

Si arriben a final d'any a 550.000 llars, els faltarien encara uns 300.000 per a aconseguir la xifra de 850.000 inicialment prevista. Per això, en la segona fase que sorgirà a partir de l'avaluació de gener estudiaran nous canals amb ajuntaments, ONG i treballadors socials.

Sobre la crítica d'alguns grups per no haver treballat més amb comunitats autònomes i ajuntaments per a la gestió de l'IMV, Escrivá ha indicat que això és "fals" perquè els funcionaris del Ministeri "cada dia" parlen amb les CCAA.

A més, el ministre ha precisat que si haguessin deixat en mans de les comunitats la gestió de l'IMV, "s'hagués retardat moltíssim el procés", ja que, segons ha dit, "triguen anys i anys a arrencar una prestació". Per exemple, ha indicat que Galícia va trigar un any per a 5.000 rendes mínimes.

UNA MESURA "ESTRELLADA" PER AL PP

En el torn de portaveus, la diputada del PP María Teresa Angulo ha retret al ministre que la seva "mesura estrella" de l'IMV sigui avui "una mesura estrellada" amb "tres modificacions" que han "augmentat el caos". També per a la diputada de Vox María de la Cabeza Ruiz, l'IMV ha estat "un fracàs" i és "un reclam per a la immigració il·legal".

Per part seva, la diputada d'Esquerra Republicana María Carvalho ha advertit de "discriminacions" com la que, al seu judici, es produeix amb les parelles de fet. Si bé, el ministre ha respost que si estan registrades, no es requereixen dos anys de convivència i si tenen fills, tampoc.

El diputat de Compromís Joan Baldoví ha preguntat a Escrivá "quan" es farà efectiva la cogestió de l'IMV amb la Comunitat Valenciana; i el diputat del PNB Íñigo Barandiarán ha recordat el compromís de transferir les competències en matèria d'IMV al País Basc i Navarra "abans del 31 d'octubre" i ha demanat "adreçar" el problema dels "retards".

Per part de Ciutadans, la diputada María Muñoz ha indicat que aquesta ajuda ha caigut com "un meteorit" en el sistema i hagués requerit de "molta planificació i diàleg".

Mentrestant, el diputat d'EH Bildu Iñaki Ruiz de Pinedo ha mostrat la seva "preocupació" pel "col·lapse" i "retard" en la concessió de la prestació i ha cridat l'atenció sobre les persones sense llar que no poden accedir-hi perquè "en molts ajuntaments se'ls nega el padró". En aquest sentit, Escrivá ha recordat als ajuntaments que "estan obligats" a empadronar-los.