Es colarà un altre 'moment Rajan' a la festa monetària de Yellen i Draghi a Jackson Hole?

Aquest any, el simposi organitzat per la Reserva Federal de Kansas City, una de les dotze delegacions que componen el sistema de la Reserva Federal (Fed), el banc central dels Estats Units, ha configurat un cartell insuperable per a la jornada de divendres. Hi participaran els dos banquers centrals més influents del món, la presidenta de la Fed, Janet Yellen, i el del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi. La primera participarà a les 18 hores -hora espanyola- i el segon ho farà a les 21 hores.

Tots els ulls i totes les expectatives estan centrades en ells. El que s'espera és que aportin noves pistes sobre les seves respectives intencions per anar desmantellant els extraordinaris estímuls activats durant l'última dècada per plantar cara a la pitjor crisi des de la Gran Depressió. Cada un amb les seves coses, és clar. A Yellen se li s'analitzarà per veure si filtra quan tornarà a pujar els tipus d'interès als EUA, que ara es troben a l’1-1,25%, i quan i com començarà a reduir el voluminós balanç de la Fed, instal·lat a la històrica xifra dels 4,5 bilions de dòlars. A Draghi se li examinarà per comprovar si apunta novetats sobre quan començarà a BCE a reduir les compres de deute al mercat, dotades amb 60.000 milions d'euros com a mínim fins a finals de 2017, i sobre quan podria començar a elevar els tipus, principalment els de descompte, situats al -0,40% des de març de 2016.

EN L'HOMENATGE A GREENSPAN...

Ara bé, que ells siguin els autèntics protagonistes del conclave de Jackson Hole no equival al fet que siguin els únics els quals convingui escoltar -i llegir-. Perquè no seria la primera vegada que un altre dels convidats al simposi roba el protagonisme als supòsits actors principals.

El precedent més sonat va passar, possiblement, el 2005. Aquell no seria un Jackson Hole qualsevol. Es va dissenyar perquè fos un homenatge a Alan Greenspan, que presidia la Fed des de 1987 i que anava a deixar el càrrec al començament de 2006. El títol del simposi no deixava dubtes: 'L'era Greenspan: lliçons per al futur'.

Allà, el 2005, a Jackson Hole, davant diversos dels principals banquers centrals i economistes del món, Rajan, amb tot just 42 anys, va alertar del risc de patir un "enfonsament catastròfic". Va encertar.

El que no s'esperava és que, enmig d'un ambient de marcada complaença, sorgís un 'esgarriacries'. Però va sorgir. El seu nom, Raghuram Rajan, un economista indi que en aquells dies era conseller econòmic i director del servei d'estudis del Fons Monetari Internacional (FMI). Es va presentar a la cita de Wyoming amb un treball titulat 'Ha fet el desenvolupament financer un món amb més risc?'. Passava revista el desenvolupament del sistema i els productes financers durant les últimes dècades i entre altres qüestions alertava que, malgrat que el sector i les pròpies autoritats defensaven aquesta evolució "podria crear una major (tot i que encara petita) probabilitat d'un enfonsament catastròfic". I encara va anar més enllà: "Hauríem d'estar preparats per a una poc probable, però altament costosa recessió. En cas que es produeixi, és possible que les pèrdues derivades de la catàstrofe financera no puguin ser suportades enterament per les actuals generacions i siguin compartides amb futures generacions".

Al complaent i optimista ambient d'aquell Jackson Hole, els missatges de Rajan hi van caure com bombes. Encara que el que més van caure van ser crítiques sobre Rajan. Se li va titllar de passat de moda i es va criticar per oposar-se al progrés financer que tanta riquesa i desenvolupament estava generant. Larry Summers, exsecretari del Tresor dels EUA i una de les veus econòmiques més influents del món, va sostenir que el document de Rajan es recolzava "en una premissa lleugerament luddita que era llargament equivocada".

El cas és que Rajan es va atrevir a dir-ho. Als seus 42 anys. I ni més ni menys que a Jackson Hole, davant de les persones més influents de l'univers financer. No hi va haver d'esperar massa temps per constatar que, per desgràcia, tenia raó. El 2007 va esclatar una crisi històrica. L’"enfonsament catastròfic" del qual havia alertat ja era aquí.

El 2017, les petjades de la crisi encara són visibles i la seva herència es presenta enverinada. Però el món està passant de pàgina. I el simposi de Jackson Hole ho evidencia. Aquest any el títol general del conclave és 'Fomentant una economia global dinàmica'. Yellen i Draghi en són els grans protagonistes. Però mai se sap. Potser el que espera és un altre 'moment Rajan'.