Els preus de l'energia i els aliments impulsen a l'alça de l'IPC i deixen sense efecte les mesures del BCE
Sense efecte visible de les mesures del Banc Central Europeu (BCE). Els preus continuen accelerant-se a la zona de l'euro i la inflació conquereix un nou màxim històric a l'octubre. Segons l'estimació publicada per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària, l'Índex de Preus de Consum (IPC) es va elevar fins al 10,7%, amb els preus de l'energia i dels aliments tirant a l'alça.
Si s'analitzen els principals components de la inflació de la zona euro, s'espera que l'energia registri la taxa anual més alta a l'octubre (41,9%, enfront del 40,7% del setembre), seguida d'aliments, alcohol i tabac (13,1%, enfront de l'11,8%), béns industrials no energètics (6%, enfront del 5,5%) i serveis (4,4%, enfront del 4,3% del setembre).
Per països, les pujades més intenses de preus han tingut lloc a Estònia (22,4%), Lituània (22%) i Letònia (21,8%). Entre els dinou països de la zona de l'euro, 11 registren una inflació d'almenys el 10%. Mentrestant, les pujades de preus més baixes s'han donat a França (7,1%), Espanya (7,3%) i Malta (7,5%).
La taxa d'inflació subjacent, és a dir, eliminant del càlcul l'impacte de l'energia, els aliments frescos, l'alcohol i el tabac, s'eleva dues dècimes enfront del setembre, de manera que a l'octubre arriba al 5%, també rècord. Si només s'exclou l'efecte dels preus de l'energia, la taxa d'inflació interanual se situa al 6,9%.
"La inflació de la zona de l'euro va superar la marca de dos dígits a l'octubre. Això no va ser una sorpresa, ja que les dades de divendres passat a nivell nacional van mostrar que les pressions sobre els preus es van intensificar a Alemanya, França i Itàlia, malgrat la certa moderació provinent d'Espanya", destaquen els analistes d'Oxford Economics, que assenyalen que "la divergència entre les taxes d'inflació dins dels països de la zona de l'euro s'està intensificant, cosa que empitjora les coses per a la política monetària".
Va ser dijous passat quan el BCE va dur a terme una altra pujada dels tipus d'interès, en aquest cas, de 75 punts bàsics més. L'organisme va afirmar que el ritme de pujades es podria alentir. "Això està en línia amb la nostra visió de referència, que preveu una nova pujada de tipus de 75 punts bàsics entre finals d'aquest any i principis del 2023", afegeixen.
Per als experts de Pantheon Macroeconomics les dades de la inflació "són un veritable malson de Halloween per al BCE" i fan que "un pivot de l'organisme (una pujada de tipus de 50 punts bàsics al desembre després de dues pujades de 75 punts bàsics a el setembre i el juliol) sigui menys probable, però encara no perdem l'esperança, diuen.
Amb vista al futur, esperen que les xifres d'inflació del novembre segueixin altes, "abans de baixar al desembre, que esperem que siguin una mica més suaus". Pel que fa a la inflació subjacent, dubten que augmenti molt per sobre del 5%, "si és que ho fa, però les dades d'avui suggereixen clarament que continuarà sent incòmodament alta i estancada durant més temps".
"Els riscos ara estan fermament inclinats a la baixa per a la inflació de l'energia, a causa de la caiguda dels preus del gas i el canvi en els efectes de la base any rere any, especialment al petroli. El contrapunt, però, és que el retard amb què el salt d'aquest any als preus majoristes del gas i l'electricitat s'està traslladant als preus regulats indica que encara es podrien esperar més sorpreses desagradables", expressen.