Els joves s'emancipen de mitjana a Espanya als 30,3 anys: aquestes en son les raons
La taxa d'emancipació juvenil a Espanya s'estanca al 15,9%, molt per sota de nivells europeus
Les persones joves s'emancipen als 30,3 anys de mitjana a Espanya, la xifra més alta dels darrers 20 anys. Mentrestant, la taxa d'emancipació juvenil a Espanya s'estanca al 15,9%, molt per sota dels nivells europeus amb una taxa mitjana de 31,9%. Per què és gairebé impossible emancipar-se a Espanya?
"Les persones joves a Espanya no es poden emancipar fins que deixen de ser joves. Això és un símptoma molt preocupant que demostra que els problemes estructurals de la joventut segueixen molt presents i condicionen la vida adulta. Durant el segon semestre del 2022 el percentatge de població jove que s'emancipava residencialment es va estancar i les pujades en els preus del lloguer i l'habitatge feien que per a una persona jove fos impossible emancipar-se sense sobreendeutar-se", assenyalen des del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE).
El darrer Observatori d'Emancipació reflecteix que per a les persones joves espanyoles independitzar-se és pràcticament una quimera.
Les raons? Tenir feina no és suficient per poder accedir a un habitatge a Espanya. Tot i que el salari mitjà d'una persona jove va pujar un 4,6%, establint-se als 13.079,19 euros nets a l'any (o 1.089,93 euros nets al mes), el preu dels habitatges de lloguer ho va fer un 7,55%. Així, el lloguer mitjà d'un habitatge s'establia en 912 euros. Una persona jove hauria de dedicar-hi el 83,7% del sou. Això, sumat als 141 euros de mitjana que costen de mitjana els subministraments i els serveis d'un habitatge (com els rebuts d'aigua, llum, gas, etc.), suposarien 1.053 euros al mes, el 96,6 % del sou. És a dir, només li quedarien 36,93 euros per adquirir aliments, comprar roba i gastar en lleure, una cosa completament inassumible.
Una de cada cinc persones de menys de 30 anys amb un lloc de treball estava en pobresa o en risc d'exclusió social. Aquest fenomen, el de persones joves que segueixen sent pobres, encara que treballin, hauria de ser una de les prioritats de la classe política, ja que la impossibilitat d'accedir a unes condicions que permetin poder viure de manera digna i independent causa no només problemes materials en la joventut, sinó que també afecta la seva salut mental.
Tenir estudis superiors tampoc no garantia, en cap cas, poder emancipar-se. Només el 22,9% de les persones joves que havien completat ensenyaments de formació professional de nivell superior o estudis universitaris s'havien pogut emancipar. A més, per a les persones joves que no continuaven estudiant la taxa d'emancipació era semblant entre els qui tenien estudis superiors i entre els qui no en tenien.
El mercat de lloguer a Espanya va continuar encarint-se durant la segona meitat del 2022. Davant la impossibilitat de llogar en solitari, una de cada tres persones joves que viuen de lloguer es veuen obligades a fer-ho en un habitatge compartit. El lloguer mitjà d'una habitació era a finals del 2022 de 282,19 euros, el 25,9% del salari mitjà jove. Aquesta xifra està perillosament a prop de la recomanació a la qual arriben la majoria dels estudis, que estableixen que el preu de l'habitatge habitual no hauria de suposar més del 30% del salari d'una persona.
L'increment del preu mitjà de compra de l'habitatge, l'opció de pagar una hipoteca tampoc no era gaire millor per a les persones joves. El primer, perquè l'entrada mitjana d'un habitatge s'establia a finals del 2022 als 49.852,20 euros, l'equivalent a 3,8 anys complets de sou d'algú que tingués menys de 30 anys. I, per altra banda, per a les persones joves treballadores que aconseguissin accedir a una hipoteca, l'import mitjà de la primera mensualitat era de 661,33 euros, el 60,7% del salari mitjà d'una persona assalariada de menys de 30 anys.
La taxa d'atur de les persones joves seguia sent el 2022 molt més gran que la de la població general: del 22,2% enfront del 12,9 %. Les persones joves tenien a finals del 2022 una taxa d'atur similar a la que es va registrar el 2008 amb l'esclat de la crisi econòmica i financera. Després de la reforma laboral, es pot afirmar que la temporalitat, un problema tradicionalment endèmic de la població jove, s'ha reduït importantment, passant d'un 55,4% de temporalitat a finals de 2021 a un 38,9% a l'últim trimestre de 2022.
S'ha disparat la contractació fixa discontínua: aquelles persones joves que tenien un contracte indefinit però que només treballaven, per la naturalesa de la feina, determinats mesos de l'any. En només un any Espanya ha passat de tenir 23.569 contractes fixos discontinus signats per persones joves a 233.828, gairebé deu vegades més. A més, es van triplicar els contractes indefinits a temps parcial, quan gairebé la meitat de les persones joves sota aquesta modalitat deien que preferirien tenir una feina a temps complet, però no n'havien trobat.