El president de França acaba de complir els seus 100 primers dies al Palau de l'Elisi
Emmanuel Macron acaba de complir els seus 100 primers dies al Palau de l'Elisi, i ho ha fet amb un sabor agredolç. D'una banda el seu paper en el pla internacional com a president de França sembla estar més que consolidat després de veure’s, ni més ni menys que, amb personalitats com el president rus, Vladímir Putin, o el president dels EUA, Donald Trump. Però d'altra, els gals no semblen gens contents amb la seva gestió, i així ho reflecteixen les últimes enquestes, que mostren una caiguda en picat de la seva popularitat.
El descens de la seva popularitat dóna per acabada l'anomenada 'lluna de mel' que solen viure els polítics i el seu electorat després de les eleccions
La veritat és que aquests tres primers mesos de govern no han estat un camí de roses. El descens de la seva popularitat entre els francesos dóna per acabada l'anomenada 'lluna de mel' que solen viure els polítics i el seu electorat després de l'elecció. És habitual que després d’alçar-se amb la victòria, un polític gaudeixi de molt bones valoracions, encara que la prova de foc que suposen aquests 100 primers dies de govern pot acabar amb ella en cas que el susdit, com li ha passat a Macron, no sigui capaç de donar un cop sobre la taula de forma contundent i marcar el ritme de la seva legislatura.
Ara mateix només un 36% dels francesos diu estar satisfet amb l'inici del seu mandat. Són deu punts menys que la dada recaptada pel socialista François Hollande a l'agost de 2012, poc després de la seva elecció, però a més suposa un percentatge molt allunyat del suport del 62% que l'exministre d'Economia tenia nouvingut a l'Elisi, a principis del passat mes de maig.
"Qualsevol polític ha de tenir preparat un pla per als 100 primers dies de govern, tot i que és veritat que és molt poc temps per prendre decisions de calat importants", diu Emilio Serrano, politòleg i consultor de comunicació en Assessors de Comunicació Pública, que creu que quan comença a caminar el mandat cal que es produeixi algun "gest" que mantingui la confiança dels electors.
Per la seva banda, Ignacio Martín Granados, politòleg i membre del consell directiu de l'Associació de Comunicació Política (ACOP), creu que la caiguda de la popularitat de Macron és "normal" perquè al principi "els votants s'enamoren dels polítics joves, frescos i nous", però després de ser investits, es converteixen en "els culpables de tots els mals". I això és el que li ha passat al president francès, segons diu l'expert.
Els 100 primers dies de Macron han estat marcats per les polèmiques al voltant d'alguns membres del seu equip i per la falta de rapidesa en el compliment de les promeses electorals. Sobre el primer, cal recordar que s'ha produït la dimissió de quatre ministres quan tot just feia un mes al capdavant dels seus departaments, entre ells el de Justícia, François Bayrou, per sospites de nepotisme o per veure esquitxats per diverses investigacions judicials.
I tampoc es pot oblidar la marxa del general Pierre de Villiers, que va dimitir el 19 de juliol com a cap de l'Estat Major de l'Exèrcit després d'un tens pols públic amb Macron a compte de les retallades previstes per complir els objectius de dèficit, i que afectaven especialment la Defensa. "Crida l'atenció que l'efecte 'lluna de mel' no hi hagi durat molt", diu Martín Granados, que sosté que només li ha servit al president francès per assegurar l'èxit durant les legislatives. Macron es va alçar amb la victòria el passat 7 de maig a la segona volta de les presidencials, en les quals es va enfrontar cara a cara amb la ultradretana Marine Le Pen. Poc més d'un mes després, el 18 de juny, es va celebrar la segona ronda de les eleccions legislatives, que es va saldar amb la victòria d’'En Marxa', el partit de Macron.
Finalitzat l'estat de gràcia amb el que va semblar comptar durant els primers compassos del seu mandat, l’anomenat 'Mozart de les finances' -sobrenom que es va guanyar durant la seva etapa a la banca Rothschild, de la qual va arribar a ser-ne soci, per la seva precoç habilitat per teixir acords com el que va tancar Nestlé per comprar la divisió de nutrició infantil de Pfizer per una mica més de 9.000 milions d'euros- s'ha adonat que portar la batuta del govern gal és més difícil del que va pensar. Sobretot, complir amb el promès en campanya.
En aquest sentit, Macron ha aconseguit tirar endavant l'anomenada llei de 'moralització' de la vida pública, que ha acabat de cop amb l'estesa pràctica entre diputats, senadors, ministres i altres càrrecs locals de contractar familiars com a assistents, o l’adopció del text que autoritza l'Executiu per reformar el dret laboral per decret. Precisament la reforma laboral és un dels fronts que té oberts i que marcaran els propers 100 dies de mandat.
ELS PRÒXIMS REPTES DE MACRON
Segons Serrano, després de la intensa i reeixida agenda internacional que ha mantingut Macron durant aquesta primera part del seu mandat (no només s'ha vist amb Putin i Trump, sinó que també ha acudit a les reunions del G7 i del G20), ara s'ha de centrar en els problemes interns de França. I és que el país gal segueix tenint problemes econòmics dels quals no sol parlar-se, però que requereixen una solució.
Després de la intensa agenda internacional de Macron durant aquesta primera part del seu mandat, ara s'ha de centrar en els problemes interns de França
Especialment cridanera és la situació d'alguns ciutadans francesos, que van deixar de fer determinades coses com a conseqüència de la crisi i que, tot i la millora de la situació, no han recuperat aquests hàbits. Sobre això parla Belén Barreiro al seu llibre 'La societat que serem', en què destaca que França és el tercer país en reducció de consum d'aliments bàsics, mentre que Espanya és el cinquè, i a més el país veí també ha retallat la compra de medicaments, situant-se en quarta posició, també per sobre d'Espanya. Així mateix, és significativa la reducció de les quantitats destinades pels francesos a activitats d'oci i l'ús del cotxe.
"Quan hi continua havent problemes econòmics d'aquest tipus, l'acció internacional no es valora de manera positiva", explica Serrano, que diu que la raó d'això és que es veu com una cosa llunyana. Per això Macron, si vol recuperar la confiança dels francesos, ara ha d’"apagar els focs" que té a casa, centrant-se especialment en la reforma laboral, que segons el politòleg és un tema "candent", i aparcar la seva agenda internacional. Les expectatives que hi ha sobre ell i el seu partit 'En Marxa' són molt altes, precisament per aquest aire de canvi que representen Macron i els seus, i complir-les requerirà un esforç addicional.
Entre les seves iniciatives més populars figuren les retallades en matèria d'habitatge i la revisió del calendari de la reforma fiscal. A més, segueix projectant una imatge molt positiva en el pla internacional, encara que el que ha passat és que aquesta imatge s'ha començat a desgastar lentament a casa. Per això Martín Granados creu que durant els pròxims 100 dies Macron ha d'adoptar alguna mesura "d'impacte" que marqui la resta de la seva legislatura, que serveixi d'exemple del que serà la "filosofia del seu Govern". "Macron necessita aquest gest de cara a la galeria" per deixar de donar la imatge que 'només' està preocupat per la política internacional, que és "on se sent més còmode", diu l'expert. Tot i que el membre d’ACOP també reconeix que les seves promeses no són una cosa "que es pugui aconseguir de la nit al dia".
FIANÇAR EL CREIXEMENT ECONÒMIC
I entre els propers reptes de Macron també hi ha el de donar un nou impuls a l'economia francesa. En aquest sentit, compta amb la confiança dels líders empresarials del país, que el creuen capaç de dur a terme reformes radicals que ajudin a sostenir la recuperació.
Els empresaris han posat tota la seva confiança en Macron: el creuen capaç de donar un nou impuls a l'economia
La confiança es troba en màxims de sis anys, segons ha publicat recentment el Banc de França, i executius de diferents companyies com Société Générale o Saint-Gobain, segons publica Bloomberg, han parlat del bon estat d'ànim que regna tant en l'àmbit financer com en l'empresarial des que Macron va ser elegit, ja que amb ell ha tornat l'esperança d'aconseguir que l'economia s'expandeixi de forma robusta, una mica del que van ser incapaços els seus predecessors.
Una cosa que, a més, beneficiaria l'Eurozona, ja que el feble creixement de França, que és la segona economia més gran de la regió de l'euro, durant els últims anys ha deixat Alemanya sola com a principal motor. "França encara està creixent per sota del seu potencial", va dir el ministre de Finances gal, Bruno Le Maire, fa uns dies en una entrevista amb Bloomberg. El Govern francès manté la seva previsió de creixement de l’1,5% per al 2017, encara que segons Le Maire "França ha de fer-ho millor que els seus principals socis, com Alemanya, i no pitjor. Aquest és el nostre objectiu i ho aconseguirem", ha conclòs.