L'objectiu és captar 220.145.000 d'euros en deute emès
El Tresor Públic reduirà l'emissió de deute públic el 2018. Amb aquest objectiu comença l'any, segons l'estratègia de finançament publicada pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat. La captació esperada és de l'equivalència de 7.000 euros cada segon en el conjunt de l'exercici.
En concret, el Tresor Públic té prevista una emissió bruta de 220.145.000 d'euros. Si finalment l'any es tanca amb aquesta xifra, es reduirà un 6% respecte als 233.900 milions d'euros de 2017. No obstant això, fa un any el Tresor va anticipar l'emissió de 220.017.000 d'euros, una xifra que finalment es va disparar entre altres coses pel crèdit a la Seguretat Social de 10.192.000 d'euros per pagar les extres de juliol i desembre de les pensions públiques sense esgotar del tot el fons de reserva.
No obstant això, aquest préstec no va augmentar ni el dèficit ni la ràtio de deute sobre el producte interior brut (PIB), que frega el 100%, segons destaca el Ministeri de Luis de Guindos. En termes nets, en descomptar els venciments, l'emissió serà de 40.000 milions d'euros, un 11% menys que els 45.031.000 d'euros de 2017. "Els objectius per a aquest any tornen a ser l'increment de la vida mitjana del deute, la reducció de costos i la diversificació de la base d'inversors", assenyala Economia en un comunicat. "Tot això, en un context de recuperació econòmica a Europa i davant la previsible normalització gradual de la política monetària a l'Eurozona durant aquest exercici", afegeix.
Per ara, l'entorn de tipus baixos, amb la política de 'diner gratis' del Banc Central Europeu (BCE) i la compra d'actius, permet una reducció progressiva del cost del deute. En aquest sentit, el cost mitjà de les noves emissions durant l'any passat es va mantenir a prop de mínims històrics, en incrementar únicament una centèsima fins al 0,62%. D'aquesta manera, el cost del deute en circulació va baixar al 2,55%, "la xifra més baixa de la història recent del Tresor", apunta l'equip de Luis de Guindos.
MENYS CÀRREGA D'INTERESSOS
Economia calcula que la càrrega financera en termes de Comptabilitat Nacional s'ha reduït un 12% entre 2014 i 2017, fet que suposa un estalvi de 3.567 milions d'euros. La càrrega d'interessos ha caigut un 9% respecte al Pressupost el2017. És a dir, hi ha hagut un estalvi de 2.493 milions d'euros, enfront de la quantitat pressupostada de 32.171.000 d'euros. Aquestes estimacions van en la línia amb el càlcul d'un estudi publicat pel Banc d'Espanya al qual xifra en 10.000 milions d'euros l'estalvi en interessos per part de l'Estat gràcies al programa de compres d'actius del BCE.
L'abaratiment del cost del deute seguirà durant els propers anys, segons les previsions del Govern recollides al Pla Pressupostari remès a Brussel·les, que espera que la càrrega d'interessos se situï al 2,6% del PIB el 2018 i es redueixi fins al 2,5% el 2019 i 2020. Paral·lelament, l'Executiu vol aprofitar la conjuntura de la política monetària i allargar la vida del deute abans que expirin els estímuls des de Frankfurt. En l'emissió bruta d'aquest any, 126.310 milions d'euros de la quantitat que demanarà prestada serà a través de valors de mitjà i llarg termini, el 57% del total.
La vida mitjana del deute en circulació ha augmentat ja des dels 6,2 anys de 2013 fins als 7,13 anys de 2017, "reduint el risc de refinançament del deute de l'Estat i la vulnerabilitat de la càrrega financera davant l'anunciada normalització de la política monetària de la Zona Euro", insisteix el Ministeri de Luis de Guindos. La concentració de les emissions en els terminis llargs -realitzades a 30 i 50 anys- "ha estat possible gràcies a l'elevada demanda de valors del Tresor durant tot l'exercici", afegeix l'organisme. Pel que fa a la base dels inversors, un altre dels objectius de la Moncloa, els no residents es van mantenir amb el 42% del deute, per la qual han seguit apostant "fins i tot en els moments de més tensió política a Catalunya", diu el Ministeri, que destaca a més que incidirà al programa de bons i obligacions indexats la inflació europea, amb una referència indexada durant la primera subhasta del mes.