Fa un any, el temps mitjà necessari per trobar feina era d'almenys 17 mesos, ara, de 15,8
El Monitor Adecco que avalua les oportunitats i la satisfacció potencial en l'ocupació assenyala que el temps per trobar una nova feina s'ha reduït a 15,8 mesos. Aquesta xifra descendeix per primera vegada des del març del 2013. L'informe també té en compte la sinistralitat, la cobertura de la prestació per desocupació, l'atur de llarga durada.
Les quatre variables que formen aquest bloc han augmentat la seva puntuació, però ho han fet més notablement les que tenen a veure amb l'atur de llarga durada i amb el temps mitjà de recerca de feina.
Astúries és la comunitat amb més aturats de llarga durada, és a dir, que estan en situació d'atur més de 24 mesos
En aquest sentit, Astúries és la comunitat amb més aturats de llarga durada, és a dir, que estan en situació d'atur més de 24 mesos. En segon lloc es troba el País Basc i el segueixen Extremadura i Galícia. En totes les comunitats excepte a les Balears els aturats de llarga durada suposen més d'un 30% del total d'aturats.
Per contra, s'ha reduït el temps per trobar una nova feina. Per primera vegada des de març de 2013, aquest període és inferior a 16 mesos: 15,8 mesos (amb una retallada anual de 1,2 mesos). Fa un any, el temps mitjà necessari per trobar feina era d'almenys 17 mesos en 8 comunitats autònomes. Ara, això només passa en 3: Astúries, Extremadura i el País Basc.
Pel que fa a accidents laborals, Balears, que ja era la comunitat amb major proporció d'accidents laborals, ara també és l'autonomia on aquesta més creix. Ara registra 94,7 accidents cada 10.000 ocupats, que suposen un increment interanual d'un 11,3%. El segueixen el País Basc (76,6; +7,3% interanual) i Navarra (74,3; +4,8%).
MILLORS I PITJORS CA
Cantàbria és la millor comunitat per treballar. Així ho constata el Monitor Adecco que avalua les oportunitats i la satisfacció potencial en l'ocupació. La seva qualificació és de 6,5 punts, una dècima per sobre de la puntuació de Navarra, que ocupa el segon lloc amb 6,4 punts. La comunitat foral mostra. a més. un increment interanual del 14% i es converteix en el més significatiu d'entre totes les CA.
Per a la realització de l'informe, es prenen en consideració cinc àrees fonamentals a l'entorn laboral de les persones com són la remuneració, la seguretat laboral, les oportunitats d'ocupació i desenvolupament professional, la conciliació entre la vida personal i la professional i la conflictivitat laboral . Així, tenint en compte aquests valors, Balears se situa al tercer lloc (6,2 punts) i la Comunitat Valenciana al quart lloc.No obstant això, tenint en compte els salaris, la Comunitat de Madrid lidera el rànquing. Madrid desbanca amb 1.936 euros mensuals el País Basc com a comunitat amb el salari més alt. Navarra i Catalunya conserven el tercer i quart salari més elevat, però ho fan amb diferències: mentre el salari navarrès ha crescut un 2,2% (1.773 euros), el català ha caigut un 0,1% (1.721 euros). La mitjana nacional es troba als 1.639 euros mensuals i fins a cinc comunitats, incloent-hi Astúries, la supera.
PODER ADQUISITIU
Segons l'informe d'Adecco Group, el repunt de la inflació ha suposat un canvi. Fa un any, el salari mitjà millorava el seu poder de compra a 13 autonomies. Ara, en canvi, el veu retallat en 15 d'elles. El salari mitjà del conjunt d'Espanya, que al desembre de 2016 guanyava el 0,9% del seu poder de compra, a l'actualitat perd un 1,7%.
El cas general, que comprèn 11 regions, és el d'aquelles que fa un any mostraven un augment en el poder de compra del salari mitjà i ara hi presenten una caiguda. D’aquestes 11 autonomies, els canvis més pronunciats han ocorregut a Múrcia (el guany d'un 1,9% de fa un any és ara una pèrdua d'un 3,1%), Castella i Lleó (el seu salari mitjà passa de guanyar un 2,2% a perdre el mateix percentatge) i la Rioja (passa d'un +0,2% a un -3,4%).
A les restants sis autonomies hi ha dues situacions diferents. Una és la del País Basc, Navarra, Extremadura i Castella-La Manxa, que són les úniques comunitats que fa un any mostraven un descens en el poder de compra dels seus respectius salaris mitjans i ara continuen decaient. El cas basc és el que presenta l'evolució més desfavorable, ja que la retallada d'un 1,2% de fa un any és ara una pèrdua d'un 2,7%. La situació més benigna és la de Navarra, ja que fa un any perdia un 0,4% mentre que ara el ritme de deteriorament s'ha moderat fins al -0,2%.
Astúries i Cantàbria són les úniques que fa un any mostraven una millora del poder de compra del salari mitjà i ara continuen mostrant un ascens. En el cas càntabre, l'augment d'un 6% de fa un any continua ara d'un 2,9%, cosa que constitueix la millor evolució del poder de compra del salari mitjà a nivell autonòmic. A Astúries, el guany d'un +3,7% de desembre de 2016 és també d'un +2,9% a l'actualitat.
En el cas del salari mitjà nacional, la pèrdua d'un 1,7% del seu poder de compra equival al fet que l'assalariat mitjà espanyol té, al cap d'un any, 347 euros menys a la butxaca dels que tenia fa dos anys.