El TC anul·la la indemnització a ACS pel magatzem de gas Castor
El Constitucional ha admès "parcialment" els recursos d'inconstitucionalitat presentats contra el reial decret llei que reconeixia la compensació
- Enagás Transport era l'encarregada d'assumir la indemnització
El Tribunal Constitucional ha declarat "nuls i inconstitucionals" alguns articles del reial decret llei aprovat a l'octubre de 2014 que contemplava la hibernació de l'emmagatzematge subterrani de gas de Castor i en el qual es reconeixia una compensació de 1.350 milions d'euros per a l'empresa promotora Escal UGS, participada per ACS.
D'aquesta manera, el Constitucional ha admès "parcialment" els recursos d'inconstitucionalitat interposats pel Parlament de Catalunya, així com per la Generalitat i per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Socialista al Congrés.
En un primer moment Enagás, a través de la seva filial Enagás Transport, era l'encarregada d'assumir l'import de la indemnització de més de 1.300 milions d'euros a Escal UGS, encara que l'import s'aniria repercutint durant 30 anys a la tarifa del gas.
"NO S’HA ADDUÏT CAP RAÓ" QUE JUSTIFIQUÉS EL REIAL DECRET URGENT
La sentència assenyala que "no s'ha adduït cap raó" que acrediti l'existència d'"una situació d'extraordinària i urgent necessitat a la qual s'hauria de fer front" amb el Reial Decret i que "justifiqués l'aprovació de la norma d'urgència".
Així mateix, destaca que l’utilització del decret llei com a instrument d'habilitació de crèdits, l'estalvi que suposi avantatges econòmics que pugui derivar-se d'una acabada operació no és un "argument vàlid per justificar la situació d’'extraordinària i urgent necessitat' requerida a l'article 86 CE, "si no va acompanyat d'una justificació addicional" que expliciti les raons per les quals l'assignació del pagament al sistema gasista ha de dur-se a terme "en uns termes i terminis tan peremptoris com per excloure el recurs al procediment legislatiu ordinari o d'urgència".
A més, considera que, admesa l'existència d'una situació d'urgent necessitat que, pels moviments sísmics que hi ha hagut a l'entorn de la instal·lació d'emmagatzematge de gas Castor, posaria en risc persones, béns i el medi ambient, s'ha de convenir, després d’un examen particularitzat de les circumstàncies concurrents en el present cas, en què les mesures adoptades als articles 4 a 6 del Reial decret llei "no guarden la deguda connexió de sentit amb aquesta situació i la seva adopció representa una inadequada alteració del sistema de fonts del Dret que no troba cobertura en la regulació de l'article 86.1 continguda a la nostra Constitució".
Per contra, el tribunal sí que avala la constitucionalitat que regula la hibernació de les instal·lacions, així com l'atribució de la seva administració a una nova empresa.
DETINGUT DES DE 2013
L'activitat de Castor es troba detinguda des de 2013, quan es van detectar, durant la fase d'ompliment de gas matalàs, moviments sísmics.
L'emmagatzematge va ser posat en hibernació el 2015 i aquest any es va conèixer un informe de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) que va concloure que els terratrèmols, de fins a 4,3 magnitud Richter, que es van produir a finals d'estiu de 2013 van ser causats per les injeccions de gas a la sitja.
Després de conèixer l'informe, el ministre d'Energia, Turisme i Agenda Digital, Álvaro Nadal, va afirmar que l'emmagatzematge de gas de Castor no es reobriria i que el seu desmantellament es produiria després de l'elaboració de "molts estudis" que permetin al seu departament tenir "les garanties" que aquesta decisió "no suposarà cap problema".