El Suprem dona suport al lloguer de pisos turístics a Madrid menys de 5 dies
L'Alt Tribunal ha declarat nuls per desproporcionats dos articles d'aquest Decret
El Tribunal Suprem ha declarat nuls per desproporcionats dos articles, un d'ells de forma parcial, del Decret pel qual es regulen els apartaments i habitatges d'ús turístic de la Comunitat de Madrid. Els dos articles s'uneixen a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que anul·lava que els habitatges d'ús turístic no podien contractar-se per un període inferior a cinc dies.
D'una banda, la Sala del Contenciós-Administratiu anul·la l'exigència que el plànol de l'habitatge signat per un tècnic competent, del qual han de disposar tots els propietaris, estigui més "visat pel col·legi professional corresponent". D'altra, anul·la l'article que obliga aquests habitatges a fer constar "en tota forma de publicitat" el número de referència de la seva inscripció al Registre d'Empreses.
El Suprem ressalta que el mateix lletrat de la Comunitat de Madrid admet que la inscripció al Registre no és obligatòria, per la qual cosa no té justificació imposar que el número de registre figuri en tota forma de publicitat.
Aquests dos articles anul·lats del Decret 79/2014, de 10 de juliol, s'uneixen al que ja va ser declarat nul pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid, en sentència de maig de 2016, que disposava que els habitatges d'ús turístic no es podien contractar per un període inferior a cinc dies. Aquesta nul·litat de l'article del Decret, el 17.3, es manté, ja que no va ser objecte del recurs de cassació.
La inscripció al Registre d'Empreses no és obligatòria, per la qual cosa no té justificació imposar que el número de registre figuri en tota forma de publicitat
Ara, el Tribunal Suprem estima en part el recurs de cassació interposat per l'Associació Madrid Aloja i considera que l'exigència del visat col·legial i la inscripció al Registre d'Empreses Turístiques, com a requisit necessari per dur a terme qualsevol forma de publicitat, "no estan justificades" i "són contràries a dret". En aquest sentit, afirma que aquestes exigències no superen el test de necessitat i proporcionalitat que imposa la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici.
Considera que és "un instrument adequat perquè, al llarg del temps durant el qual es desenvolupa l'activitat d'allotjament, l'Administració pugui exercir la seva ordinària tasca d'inspecció i control per tal d'assegurar que el servei es presta en condicions adequades de qualitat, seguretat i salubritat, sense detriment dels interessos dels usuaris i consumidors". La Sala dona la raó a aquesta associació pel que fa a l'article que estableix que aquest pla de l'habitatge ha de comptar, a més, amb el visat del col·legi professional corresponent.
D'altra banda, la Sala afirma que l'article no estableix de manera directa i expressa que sigui obligatòria la inscripció al Registre d'Empreses Turístiques, però assenyala que "bé es pot entendre que alberga aquest designi, ja que en establir en l'incís final que ha de constar (...) en tota forma de publicitat el número de referència de la seva inscripció a citat Registre, fàcilment es dedueix que la inscripció és considerada com a requisit per dur a terme qualsevol forma de publicitat".
Sobre aquesta qüestió, assegura que el mateix lletrat de la Comunitat de Madrid admet que la inscripció no és obligatòria, de manera que qui presenta la declaració responsable pot optar per inscriure, o no, en aquest Registre.