El rendiment del bo espanyol s'acosta al 3% i la prima de risc puja fins als 130 punts
La prima de risc es col·loca en aquest nivell per primera vegada des de maig de 2020
El rendiment del bo espanyol a deu anys s'acosta al 3% i la prima de risc puja fins als 130 punts, un nivell que no tocava des del maig del 2020.
En concret, la rendibilitat del bo espanyol amb venciment a deu anys se situava al 2,865%, enfront de l'1,569% del 'bund' alemany.
"Tornan els dubtes a Europa sobre els bons perifèrics", assenyalen a IG. La prima de risc de Grècia es col·locava a 285,8 punts, la d'Itàlia a 239,7 i la de Portugal a 131,6. Dels anomenats PIIGS en l'última crisi de deute, Irlanda ja no és dins dels països malgastadors i després d'un canvi complet en les seves polítiques als últims anys, millorant la seva situació financera ara la prima de risc se situa als 68,9 punt .
A la darrera reunió del Banc Central Europeu (BCE), a la setmana passada, l'organisme va confirmar el final de la compra de bons per a aquest mateix mes de juny i va anunciar una pujada de 25 punts bàsics per a la reunió de juliol. A més, va advertir que, si la inflació persisteix o segueix en augment, està disposat a fer augments més grans, deixant la porta oberta a una pujada de 50 punts bàsic al setembre. També s'espera que la taxa de dipòsit torni al 0% al final del tercer trimestre des del –0,5% actual.
"Lagarde va reiterar la disposició del BCE per abordar qualsevol possible pànic al mercat de bons a mesura que augmenten els costos d'endeutament, encara que no va oferir detalls sobre com reaccionaria exactament els formuladors de polítiques en aquest escenari. La incertesa creixent sobre les perspectives d'inflació i creixement fa que no puguin donar més orientació”, apunten a XTB.
"Si bé, els inversors tenien assumit que el BCE donaria per finalitzat el seu programa de compra de bons a finals d'aquest mes i que començaria a pujar els tipus d'interès de referència tan aviat com al juliol per intentar contenir la inflació, també esperaven que la institució i la seva presidenta, Christine Lagarde, fessin una picada d'ullet als inversors, explicant com pretenen afrontar el que s'ha anomenat darrerament com "la fragmentació" de l'eurozona, procés pel qual els països amb més desequilibris -grans dèficits i molt deute-, entre ells Espanya, veuran incrementar-se les taxes dels seus bons així com les seves primes de risc, encarint i, per això, dificultant, el finançament dels seus dèficits als mercats, una vegada començat el procés de retirada d'estímuls monetaris per part del banc central", comenten a Link Securities.
