El Regne Unit elimina la pujada de l'impost de societats i el límit als bonus en banca

L'anomenat "minipressupost" ('mini-budget') que el govern britànic ha anunciat aquest divendres pretén alleujar els consumidors asfixiats per l'alta inflació. Segons els càlculs de l'Executiu, citant el consens entre els pronòstics independents, el pla energètic del govern reduirà la inflació màxima al voltant de cinc punts percentuals.

"La gent haurà vist els horrors de la invasió il·legal d'Ucraïna per part de Putin. Hauran sentit informes que les seves factures d'energia, que ja són cares, podrien assolir les 6.500 lliures esterlines l'any que ve", "mai permetrem que això passi", ha assegurat Kwarteng.

L'objectiu és que a "mitjà termini" l'economia del Regne Unit creixi un 2,5% anual. Per al ministre d'Economia, les retallades d'impostos "convertiran el cercle viciós d'estancament en un cercle virtuós de creixement". Així, una de les mesures anunciades és eliminar la pujada de l'impost de societats. "Els impostos alts redueixen els incentius per treballar, dissuadeixen la inversió i obstaculitzen les empreses", per la qual cosa la taxa d'impostos corporatius del Regne Unit no augmentarà al 25% i es mantindrà al 19%.

Kwarteng també ha confirmat que s'eliminarà el límit de les bonificacions dels banquers. "Necessitem bancs globals per crear llocs de treball aquí, invertir aquí i pagar impostos aquí a Londres, no a París, no a Frankfurt, no a Nova York. Tot el que va fer el límit de bonificació va ser augmentar els salaris bàsics dels banquers o impulsar la activitat fora d'Europa. Així que el desfarem”, ha afirmat.

També se suprimeix la taxa addicional d'impost sobre la renda que actualment s'estableix al 45%. "A partir de l'abril del 2023, tindrem una taxa única més alta de l'impost sobre la renda del 40%. Això simplificarà el sistema fiscal i farà que el Regne Unit sigui més competitiu. Recompensarà l'empresa i el treball. Incentivarà el creixement. Beneficiarà el tota l'economia i tot el país".

Els augments d'impostos planejats per a la cervesa, la sidra, el vi i les begudes espirituoses també seran cancel·lats. A més, els turistes que visitin el Regne Unit es podran beneficiar de compres lliures d'IVA.

D'altra banda, el Regne Unit ja anunciava aquesta setmana que limitarà les factures d'energia de les empreses per garantir que no facin fallida enmig dels alts preus. El govern britànic ha explicat que es farà càrrec de gairebé la meitat de totes les factures d'energia de les empreses durant sis mesos a partir de l'1 d'octubre per garantir que "puguin passar aquest hivern".

Ara Kwarteng ha xifrat en uns 60.000 milions de lliures el cost d'aquest paquet de suport. "Esperem que el cost baixi a mesura que negociem nous contractes d'energia a llarg termini amb els proveïdors", ha matisat.

UNES MESURES IGUALS PER A TOTS?

"Tornar a posar diners a les butxaques de les persones sempre serà una mesura benvinguda, especialment en un moment en què aquestes butxaques s'han tornat del revés per l'augment dels preus. Aquests són passos costosos que estalviaran desenes de milions de contribuents sumes considerables d'efectiu. Tot i això, les persones amb ingressos més alts rebran molts més beneficis que les que guanyen menys", destaca l'analista sènior de finances personals de Hargreaves Lansdown, Sarah Coles.

A més, apunta que "posar diners a les butxaques dels que guanyen més diners també augmenta el risc d'inflació. Si no necessiten aquests diners extra per omplir un forat en el seu pressupost, hi ha el risc que la seva despesa augmenti, cosa que farà que els preus pugin encara més". "Mentrestant, aquells que guanyen per sota del llindar de l'impost sobre la renda, o que reben els seus ingressos dels beneficis, no guanyaran res", afegeix.

Igual opina l'analista sènior d'inversions i mercats de Hargreaves Lansdown, Susannah Streeter: "Kwasi Kwarteng ha fet esclatar focs artificials amb aquest pressupost, que xoca amb els esforços del Banc d'Anglaterra per reduir la inflació, alhora que desencadena una tempesta de crítiques sobre beneficiar els rics molt més que els sectors més pobres de la societat".

En conjunt, aquestes mesures equivalen a un obsequi de 26.700 milions de lliures entre el 2023 i el 2024, o aproximadament l'1% del PIB. "Però el suport al PIB serà relativament modest, atès que els guanyadors més grans d'aquestes polítiques són les persones amb alts ingressos, la despesa dels quals no respon tant als canvis en els seus ingressos. De fet, aquestes llars ja són riques en efectiu, ja que van estalviar quantitats inusualment grans durant la pandèmia", coincideixen a Pantheon Macroeconomics.

Creuen que el govern britànic "s'haurà de centrar molt més en les polítiques per impulsar l'oferta laboral si vol tenir alguna possibilitat d'assolir el seu objectiu d'augmentar la taxa de creixement tendencial de l'economia al 2,5% anual".