El ral·li de l'euro espanta el BCE: creu que el mercat ha malinterpretat la versió més acadèmica de Draghi

Fonts del banc central asseguren a Reuters que hi ha hagut una sobrereacció

  • La informació ha provocat un brusc moviment a la baixa que ha esborrat ràpidament
  • Tècnicament, l'euro té tendència alcista a curt termini respecte al dòlar... però és baixista a llarg termini enfront de la moneda nord-americana
Óscar Giménez
Bolsamania | 28 jun, 2017 17:33 - Actualitzat: 17:33
draghi_2547869b-560x350

La versió més acadèmica de Mario Draghi ha resultat ser de tot menys instructiva. Però sí que ha tingut un reflex en l'euro. I molt fort. La divisa europea es dispara respecte al dòlar fins a màxims de l'any després del discurs del president del Banc Central Europeu (BCE) aquest dimarts a Sintra (Portugal). Un repunt que l'autoritat monetària considera exagerat.

EUR/USD
1,042
  • -0,12%0,00
  • Max: 1,04
  • Min: 1,04
  • Volume: -
  • MM 200 : -
08:46 23/12/24

Hi ha hagut una "sobrereacció" ja que el mercat "ha malinterpretat" Draghi, asseguren fonts del BCE citades per 'Reuters'. Aquesta informació ha provocat un brusc moviment al mercat de divises, davant la sensibilitat dels inversors sobre quan afrontarà la institució el viratge de la seva política monetària ultraexpansiva. Pocs detalls, o pistes, calen perquè hi hagi un elevat volum de compres o de vendes.

En aquest cas, l'euro ha corregit des dels 1,38 dòlars fins als 1,129 dòlars en només uns minuts. Però poc temps ha necessitat també per recuperar la seva tendència anterior, en tornar a repuntar fins als 1,1365 dòlars. L'encreuament es dispara a prop d'un 2% en poc més de 24 hores. L'euro es revalora un 2% en l'acumulat de l'any davant de la moneda nord-americana i manté la seva "tendència alcista de curt termini", sosté José María Rodríguez, analista tècnic de 'Bolsamanía'. Però a llarg termini, "l'encreuament està encaixat dins d'un moviment lateral-baixista des de començaments de 2015", afegeix.

Gràfic setmanal - euro/dòlar

El mercat va interpretar ahir el discurs de Draghi com el més 'falcó' del seu periple al capdavant del banc central, a prop de les voluntats alemanyes. Ho va fer en la versió més acadèmica, en tirar de clàssics de la ciència econòmica com la folgança econòmica, la taxa NAIRU (no acceleradora d'inflació) o la corba de Phillips (relaciona atur i inflació). El banquer italià va defensar la seva política monetària i el seu impacte en l'activitat econòmica de l'Eurozona, amb 16 trimestres consecutius de creixement i "al voltant de 6,4 milions de llocs de treball" creats a l'àrea monetària "des de l'inici de la recuperació".

L'economista va assenyalar que per entendre la dinàmica de la inflació cal dividir el procés en dues parts. Almenys des de l'òptica monetària. D'una banda, el seu efecte en el creixement. No obstant això, la derivada seria una transmissió monetària que està fallant. I ho fa perquè la crisi encara deixa importants seqüeles en l'economia de la Zona Euro. Una bretxa tant entre el creixement actual sobre el potencial (folgança econòmica) com entre la taxa NAIRU i la ràtio d'atur. En els dos casos, les diferències entre variables fan que el creixement no pressioni a l'alça la inflació.

Al fil d'aquest argument, el president de l'autoritat monetària va sostenir durant la seva participació al Fòrum del BCE sobre banca central de Sintra (Portugal, a prop de Lisboa) que aquestes bretxes tendiran a reduir-se. Motiu suficient perquè es comenci a modificar la seva política, sempre "acomodatícia". En concret, va recordar l'estimació de la Comissió Europea que durant els dos pròxims anys s'esborrarà la diferència o 'gap' entre la taxa NAIRU i la desocupació. És a dir, el mercat laboral començarà a llançar pressions inflacionistes a través dels salaris.

Això suposa un punt de suport per als que tracten de predir quan el BCE retirarà els seus estímuls, articulats al voltant dels tipus al 0%, el tipus de dipòsit al -0,4%, i la política de compres d'actius per valor de 60.000 milions d'euros mensuals. "Podem estar segurs que la nostra política està funcionant i que els riscos han disminuït. L'amenaça de la deflació s'ha anat i les forces de reactivació estan en joc", va insistir el banquer italià.

Aquest missatge se suma a detalls del comunicat de l'última reunió. Com eliminar del missatge la possibilitat que es vagin a baixar més els tipus. O, el que és el mateix, lleugeres modificacions al seu 'forward guidance' -guia futura sobre el preu dels diners-. Però d'aquí a establir la fi dels estímuls hi ha un tros. I molt gran, segons el BCE. Però per al mercat no ha estat suficient l'aclariment. El moviment brusc ha durat uns minuts. L'euro segueix pujant davant la certesa dels inversors que la política expansiva sense precedents des de Frankfurt no serà per sempre.

contador