El poder adquisitiu dels espanyols cau més d'un 2% en dos anys

Segons les dades del Monitor Adecco d'Oportunitats i Satisfacció en l'Ocupació, durant la primera meitat de 2018 el salari mitjà del conjunt d'Espanya ha registrat un increment del 0,6% interanual, percentatge que representa el seu tercer increment consecutiu. Ha arribat als 1.646 euros mensuals, el seu màxim valor de la sèrie històrica, després d'oscil·lar durant sis anys en un rang d'entre entre 1.633 i 1.640 euros.

Per comunitats, una dotzena n’han presentat increments en els seus respectius salaris mitjans. Astúries, Balears, Canàries, Cantàbria, Galícia i Navarra han aconseguit, a més, els seus màxims nivells salarials mitjans que registren les estadístiques. La Comunitat de Madrid s'ha situat, per tercer trimestre consecutiu, a la primera posició, amb un salari mitjà de 1.945 euros mensuals (+0,6% interanual).

El salari mitjà de cinc comunitats supera la mitjana nacional: Madrid, País Basc, Navarra, Catalunya i Astúries

A més de Madrid, quatre autonomies han superat la mitjana nacional: País Basc (1.941 euros al mes), Navarra (1.785), Catalunya (1.747) i Astúries (1.672). Aquesta última ha registrat també el major augment de tot Espanya, en incrementar el salari un 2,2% respecte a l'any passat.

A l'altre extrem, amb els salaris més baixos, es van mantenir Extremadura (1.333 euros mensuals), Illes Canàries (1.427) i Múrcia (1.431), que ha estat, a més, el pitjor resultat entre totes les comunitats en caure un 1,2%.

Pel que fa al poder adquisitiu, les caigudes més pronunciades han tingut lloc a Múrcia (retrocés del 4,7% i 843 euros anuals), La Rioja (4,1% i 770 euros) i Andalusia (3,8% i 699 euros). Destaca el cas d'Astúries, ja que fa un any mostrava una millora del poder de compra del salari mitjà i ara continua ascendint, en aquest cas un 1% i 199 euros anuals, de manera que és el millor resultat entre totes les autonomies.

LA SEGURETAT A LA FEINA MILLORA

El Monitor d'Adecco també analitza la seguretat en el treball, incloent-hi variables com la sinistralitat, la cobertura de la prestació per desocupació i la magnitud de l'atur de llarga durada. En aquest sentit, 15 comunitats han millorat la seva qualificació.

Canàries (+43,9% interanual), Castella-La Manxa (+33,9%) i Aragó (+24,1%) han aconseguit els majors increments. Però la primera posició ha seguit sent ocupada per les Balears. Per contra, Navarra (-14,4% interanual) i La Rioja (-6,5%) han estat les úniques dues regions que van veure retallada la seva puntuació. No obstant això, les posicions més baixes corresponen al País Basc, Castella-La Manxa i la Comunitat de Madrid.

Per la seva banda, la prestació per desocupació travessa el seu tercer any en augment. Un 57,7% dels aturats ha percebut una prestació. És la major proporció des de juny de 2012 i 5,5 punts percentuals més alta que un any enrere. Per comunitats, les úniques que tenen menys de la meitat dels seus aturats aconseguits per una prestació per desocupació són Madrid (46,1%) i Castella-La Manxa (49,9%).

Pel que fa a la sinistralitat laboral, la tendència ascendent que es va iniciar a finals de 2013, quan l'economia va començar a recuperar-se de la crisi, sembla estar fent una pausa. Durant els dos primers trimestres de 2018 s'ha mantingut pràcticament als mateixos nivells que un any abans.

MAJOR NOMBRE D'EMPRESES DES DE 2010

Durant el segon trimestre de 2018 hi havia a Espanya més d’1,3 milions d'empreses, el major nombre des de desembre de 2010 i un 9,2% més que al començament de 2013. Gràcies a aquesta expansió, el nombre total d'ocupats ha crescut sense interrupcions al llarg dels últims 17 trimestres. En relació amb la població, hi ha actualment 28,5 companyies per cada mil habitants, xifra que implica un increment interanual de l'1,4%.

D'altra banda, la recuperació de l'economia continua contribuint al descens de la subocupació horària, és a dir, a la reducció del nombre de persones que treballen menys temps que la jornada completa, volen i estan disponibles per treballar més hores, però no troben on fer-ho.

Hi ha en aquesta situació 1,8 milions de treballadors, el nombre més baix des de març de 2009. Com a proporció del total d'ocupats, la subocupació horària arriba al 9,7%, percentatge que suposa un descens interanual de 8 dècimes. El 2013, aquest col·lectiu va arribar a tenir més de 2,6 milions de persones.

Les persones que treballen ocasionalment des de casa equivalen ara al 7,4% del total d'ocupats

CADA VEGADA SÓN MÉS QUE TELETREBALLEN

El nombre de persones que diuen treballar almenys ocasionalment des de casa mostra una clara tendència ascendent des de 2006, cosa que ha permès arribar a l'actualitat amb la major penetració històrica d'aquesta modalitat laboral. Les 808.000 persones que treballaven almenys ocasionalment des de casa el 2005, van créixer fins a arribar als 1,28 milions el 2013. Després es va produir un descens, fins als 1,15 milions el 2015, després de la qual cosa es va reprendre el creixement fins al màxim de 1.430.000 a l'actualitat.

Les persones que treballen almenys ocasionalment des de casa equivalen ara al 7,4% del total d'ocupats a Espanya, 5 dècimes més que un any abans. Encara que sembla un percentatge baix, la tendència és ascendent. Dels gairebé 950.000 llocs de treball creats durant els últims vuit trimestres, un 25% va correspondre a teletreballadors.