El Ple del Congrés examina aquest dijous la 'Taxa Tobin', amb PP, Vox i Cs en contra

Així, la ministra d'Hisenda i portaveu de l'Executiu, María Jesús Montero, defensarà a la Cambra Baixa el segon dels seus nous impostos, després de superar la setmana passada amb èxit el debat a la totalitat de la 'Taxa Google'. Igual que llavors, el Govern ha d'aconseguir superar el rebuig del Congrés a les esmenes a la totalitat del PP, Vox i Cs que es voten alhora, ja que les tres busquen el mateix: la retirada del projecte.

EL PP DEMANA BAIXADES D'IMPOSTOS, NO PUJADES

A la seva esmena, el PP recorda que el Govern va aprovar aquesta nova figura tributària en un Consell de Ministres només cinc dies després de la cancel·lació del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona, després dels primers contagis per Covid-19 a Espanya, i d'actualitzar un nou quadre macroeconòmic, al seu judici, "poc realista".

Els 'populars' consideren, igual que amb la 'Taxa Google', que aquest impost acabaria de rematar l'economia espanyola i "aprofundiria la recessió", ja que creuen que just va "en el sentit contrari" al que necessita el país per afrontar aquesta crisi perquè, en l'àmbit fiscal, consideren "molt obvi que les mesures han de ser les rebaixes i no les pujades".

VOX ANTICIPA DESLOCALITZACIONS

Per part seva, Vox adverteix que la implantació d'aquest impost augmentarà els costos d'aquestes transaccions, una baixada de la rendibilitat de la inversió i dels estalvis, així com un major desavantatge competitiu de les companyies espanyoles.

També causaria una distorsió a dins de la Unió Europea, provocant que les empreses se n'anessin cap a mercats sense aquest impost, la qual cosa afectarà la liquiditat i l'ocupació del sector financer, per una previsible reducció de l'activitat. Tampoc la veuen com una llei necessària, argumentant que només s'ha aplicat a pocs països, i que no veuen cap acció a nivell global per fer-ho.

CS QÜESTIONA L'OPORTUNITAT DE L'IMPOST

Finalment, Ciutadans assegura, igual que ja ho van fer en la seva oposició a la 'Taxa Google', que no s'oposa a la creació d'un impost similar "que no tingui les deficiències que té" la proposta del Govern, i "sempre comptant amb el necessari consens internacional".

A més, qüestionen que "ara sigui el moment més apropiat" per posar en marxa d'aquest impost, per la "clara fragmentació del mercat financer europeu" i perquè alimenta els "enormes riscos de deslocalització". Finalment, lamenta que el Govern "ignora, no sols els exemples fracassats" a d'altres països sinó "els nombrosos estudis que coincideixen a assenyalar l'eficàcia pràcticament nul·la d'aquest tribut".

GRAVAR AL 0,2% LA COMPRA D'ACCIONS ESPANYOLES

Conegut com a 'taxa Tobin', el nou Impost sobre transaccions financeres gravarà amb un 0,2% les operacions de compra d'accions espanyoles executades per operadors del sector financer. La liquidació de l'impost serà mensual i els contribuents hauran de presentar una declaració anual.

Solament se sotmetran a tributació el 0,2% les operacions d'adquisició d'accions emeses a Espanya d'empreses cotitzades la capitalització borsària de les quals sigui superior a 1.000 milions d'euros. No es gravarà la compra d'accions de pimes i empreses no cotitzades. El subjecte passiu és l'intermediari financer que transmeti o executi l'ordre d'adquisició, i haurà de presentar una declaració anual de l'impost.

Noticia relacionada

El Congreso debate la 'tasa Google' y el PP, Vox y Ciudadanos intentarán tumbarla

Queden fora de l'àmbit de la 'taxa Tobin' el deute, tant públic com privat, i els derivats. En concret, entre les adquisicions que estaran exemptes d'aquest gravamen es troben les operacions del mercat primari (sortida a Borsa d'una companyia), les necessàries per al funcionament d'infraestructures del mercat, les de reestructuració empresarial, les que es realitzin entre societats del mateix grup i les cessions de caràcter temporal.

L'estimació inicial en aprovar el projecte de llei aquest mes de febrer, abans d'esclatar la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19, passava per ingressar uns 850 milions mitjançant aquesta nova figura tributària, dirigits a finançar les pensions i el sistema de protecció de la Seguretat Social, mentre que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) rebaixava aquesta estimació a una forquilla entre 420 i 850 milions.