El PIB espanyol es contraurà entre un 5,6% i un 10,7% al 2020, segons Mapfre
"L'activitat econòmica ja es trobava en una tendència de desacceleració abans de la crisi"
L'economia espanyola sofrirà en 2020 una desacceleració d'entre el 5,6% i el 10,7%, segons ha publicat aquest dijous el serveis d'estudis de Mapfre, que considera que "l'activitat econòmica ja es trobava en una tendència de desacceleració abans que fos impactada per la crisi sanitària de la Covid-19 i per la subseqüent aturada econòmica que es farà visible a les xifres del primer trimestre".
No obstant això, en el seu informe 'Panorama econòmic i sectorial 2020' avisen que aquestes xifres s'anirà revisant en funció de l'extensió del període de confinament. A més, afirma que Espanya entrarà ràpidament en recessió, com ja mostren els primers indicadors, principalment les negatives dades d'ocupació.
Precisament, respecte a la desocupació, els seus càlculs fixen que l'aturada de l'activitat en els sectors de proximitat, en què Espanya està especialitzada, podria incrementar la taxa d'atur fins a situar-la prop del 18% a la fi d'any. Encara que tampoc descarten, en un escenari més sever, que aconsegueix nivells equivalents a la crisi 2009 (23,4%).
Quant al deute, els analistes creuen que l'activació de mesures estabilitzadores tindrà "un impacte colossal" sobre els comptes públics, no solament per la despesa corrent necessària sinó per la reducció dels ingressos que es deriven de l'activitat econòmica. D'aquesta manera, a la fi de 2021, el deute superarà segons els seus càlculs el 115% del PIB, encara que aprecien cert marge gràcies als baixos tipus d'interès i a les mesures de control d'estrès sobirà que es deriven de la política de balanç del Banc Central Europeu (BCE).
EL REPTE MÉS GRAN DE L'EUROZONA
Per al conjunt de l'eurozona, Mapfre preveu una contracció del PIB d'almenys el 5,1%, que podria arribar en l'escenari basi estressat a una caiguda del 12,4%. "El virus ha posat l'eurozona davant el major repte al qual s'ha enfrontat des de la seva fundació", assenyalen.
Expliquen que aquesta és una estimació que dependrà de la durada i profunditat de la contracció en l'activitat econòmica, de l'eficàcia de les mesures de suport, tant sanitàries com econòmiques i, molt especialment, dels compromisos institucionals en matèria de finançament del rescat financer de la regió que s'arribin a aconseguir.
En aquest escenari, creuen que el BCE sembla, ara com ara, l'únic element d'ajuda mancomunada viable a curt termini i consideren que la discussió se centra en la viabilitat, la forma i les condicions de possibles mecanismes solidaris de rescat paneuropeu, així com en les conseqüències econòmiques, polítiques i estructurals sobre el futur de la unió en funció de les mesures que es prenguin.
Tot i així, veuen positiu que més enllà del pla aprovat per afrontar els reptes de la crisi es consideri necessària la creació d'un fons de reconstrucció (equivalent al pla Marshall) vinculat a pressupostos europeus, de manera que el principi de solidaritat sembla de moment mantenir-se encara vigent en la Unió.
INCERTESA EXTREMA
A nivell global, els analistes del grup consideren que l'economia mundial es troba en un escenari d'incertesa extrema per l'impacte del Covid-19 sobre l'activitat sense precedents, en què resulta impossible anticipar el resultat de les decisions de política econòmica i social. Així, en un ampli rang en funció d'un escenari base i un altre escenari base estressat, estimen que l'economia mundial pot contreure's entre un 3% i un 8,2% enguany.
"El cost econòmic és majúscul, a causa de les disrupcions de subministraments, l'aversió al risc i les implicacions financeres que pot arribar a assolir", assenyalen. Esperen que el creixement econòmic revertirà amb major o menor força al 2021 i arrossegarà una factura en forma d'increment de deute públic de, com a mínim, el 15% del PIB global.
