El PIB creix fins al 0,7% fins al març i eleva el seu avanç interanual al 2,4%

El consum, per la seva banda, va continuar mostrant aquest trimestre taxes positives, amb avanços del 0,3% en el cas de les llars (una dècima menys), del 0,7% en les institucions sense finalitats de lucre (set dècimes més) i del 0,4% en les Administracions Públiques, que iguala el creixement del trimestre anterior.

El PIB també ha pitjat l'accelerador en valors interanuals en mostrar en el primer trimestre un creixement del 2,4%, una dècima superior al del trimestre anterior. La demanda nacional va contribuir amb 2,2 punts al creixement, tres dècimes menys que en l'últim quart del 2018, mentre que la demanda externa va tornar a taxes positives i va aportar dues dècimes, en contrast amb les dues que va restar en l'últim trimestre de l'any passat.

La demanda nacional va contribuir amb 2,2 punts al creixement

El creixement trimestral del 0,7% que ha avançat aquest dimarts Estadística supera en una dècima les previsions que havia fet el Banc d'Espanya.

El PIB a preus corrents va augmentar un 3,3% en taxa interanual, dècimes més que durant l'últim trimestre del 2018. Amb això, el deflactor implícit de l'economia va avançar un 0,8%, taxa similar a la del trimestre anterior.

LA INVERSIÓ TORNA A TAXES POSITIVES EN L'INICI DEL 2019

Segons les dades de l'INE, el consum de les llars va desaccelerar una dècima el seu creixement trimestral entre gener i març, des del 0,4% al 0,3%. Alhora, la despesa pública va mantenir el seu creixement en el 0,4%, mentre que la despesa en consum de les institucions sense finalitats de lucre va avançar set dècimes, en contrast amb l'estancament observat en l'últim trimestre del 2018.

Per la seva banda, la inversió va tornar a valors positius en l'inici del 2019 en créixer un 1,5%, a diferència de la reculada del 0,2% de l'últim trimestre del 2018, pel creixement en un 3,8% de la inversió en maquinària, béns d'equip i sistemes d'armament. Per contra, la inversió en habitatge va moderar set dècimes el seu avanç fins al març, des de l'1,3% al 0,6%, i la inversió en productes de la propietat intel·lectual va disminuir un 1%, davant del creixement del 0,5% del trimestre anterior.

Entre gener i març, tant les exportacions com les importacions van presentar taxes negatives, del 0,5% en el primer cas i de l'1,1% en el segon. Aquesta evolució contrasta amb les taxes positives que es van registrar en el trimestre anterior (en l'últim trimestre del 2018 les exportacions van augmentar un 0,7% i les importacions no van experimentar cap variació).

LA DESPESA PÚBLICA DESACCELERA EL SEU AVANÇ INTERANUAL

Tant les exportacions com les importacions van presentar taxes negatives, del 0,5% en el primer cas i de l'1,1% en el segon

En taxa interanual, l'economia espanyola va créixer durant el primer trimestre de l'any un 2,4%, una dècima més que durant el trimestre anterior, amb una menor contribució de la demanda nacional, que es va veure compensada amb una aportació positiva de la demanda externa.

Els dos principals components de la demanda nacional (consum i inversió) van mostrar durant el primer trimestre taxes positives interanuals, tot i que inferiors a les del trimestre anterior en el cas del consum i superiors al de la inversió.

Així, el consum va augmentar un 1,5%, mig punt menys que durant l'últim trimestre de 2018, mentre que la inversió va accelerar el seu avanç anual fins al 4,7%, des del 4,4% anterior. Dins de la partida del consum, el de les llars va moderar sis dècimes el seu creixement anual, fins a l’1,4%, mentre que el de les institucions sense ànim de lucre va avançar quatre dècimes menys que durant el trimestre anterior, fins al 0,1 %. Alhora, la despesa de les administracions públiques va desaccelerar el seu augment anual dues dècimes, des del 2,2% al 2%.

Per la seva banda, la inversió va registrar un creixement interanual del 4,7%, percentatge tres dècimes superior al del trimestre anterior, després de moderar el repunt interanual de la inversió en habitatge i construcció en 1,7 punts, fins al 4,6%, i ampliar el de maquinària, béns d'equip i sistemes d'armament quatre punts, des del 2,8% al 6,8%.

Des de l'òptica de l'oferta, només la indústria va presentar durant el primer trimestre un millor comportament interanual que durant el trimestre anterior. Així, el valor afegit brut d'aquest sector va créixer un 0,4%, davant del retrocés de l’1,3% registrat durant el trimestre anterior. Per contra, la construcció va moderar la seva taxa de creixement interanual fins al 6,9%, des del 7,2% de l'últim trimestre del 2018, mentre que l'agricultura va tornar a taxes negatives en registrar un retrocés del 0,1%. Per la seva banda, els serveis van mantenir el seu creixement interanual al 3%.

510.000 LLOCS DE TREBALL MÉS EN UN ANY

La remuneració dels assalariats va passar de créixer un 4,4% a augmentar un 4,6%, el seu major repunt en més de tres anys

Quant a l'ocupació, l'INE assegura que aquesta variable, mesura en termes de llocs de treball equivalents a temps complet, va créixer entre gener i març un 0,7% respecte al trimestre anterior, una dècima més que durant el trimestre anterior.

En taxa interanual, l'ocupació va registrar un avanç del 2,8%, dues dècimes més que durant el trimestre anterior, percentatge que suposa la creació neta aproximada de 510.000 llocs de treball equivalents a temps complet en un any.

Durant el primer trimestre, l'ocupació en la construcció va mantenir el seu creixement interanual a l’11,3%, mentre que l'ocupació en els serveis va accelerar el seu avanç des del 2,7% al 2,8%. Per la seva banda, l'ocupació en la indústria no va experimentar canvis i l'agricultura va tornar a destruir ocupació per cinquè trimestre consecutiu, amb un retrocés similar al del trimestre anterior, de l'1,1%.

S’ACCELERA L'AVANÇ DE LA REMUNERACIÓ DELS ASSALARIATS

L'ocupació assalariada, per la seva banda, va créixer un 3,3% interanual entre gener i març, una dècima més que durant el trimestre anterior.

La productivitat per lloc de treball equivalent a temps complet va retrocedir un 0,4% i la productivitat per hora efectivament treballada també va disminuir un 0,4%.

En aquest context, la remuneració dels assalariats va passar de créixer un 4,4% a augmentar un 4,6%, el seu major repunt en més de tres anys. Aquest creixement és conseqüència de l'evolució del nombre d'assalariats i de l'augment en dues dècimes de la remuneració mitjana per assalariat (de l'1,1% a l'1,3%). Així, el creixement del cost laboral per unitat de producte (CLU) es va situar a l'1,7%, nou dècimes més que la variació experimentada pel deflactor implícit de l'economia (0,8%).