La incertesa sobre els efectes en l'economia mundial s'ha multiplicat
No hi ha res a fer perquè la recessió mundial ja és una cosa inevitable". Així ho asseguren els analistes del mercat, que es mostren molt pessimistes sobre el futur de l'economia global en vista dels darrers esdeveniments. Els dubtes havien tornat amb força a causa de la ràpida expansió del coronavirus, però ara la guerra de preus del petroli que s'ha obert entre l'Aràbia Saudita i Rússia per la negativa d'aquesta última a donar suport a la retallada de la producció plantejada per l'OPEP, amb l'objectiu de frenar la desfeta per l'impacte del brot en la demanda, ha estat la gota que ha fet vessar el got.
"L'impacte final que la guerra del preu del petroli tindrà en una economia mundial ja vulnerable que lluita per fer front a la propagació del coronavirus continua sent desconegut. El risc d'una breu però severa recessió mundial al 2020 s'ha incrementat dramàticament", diu Nigel Green, director general i fundador de la consultora deVere Group.
Segons el seu punt de vista, la ruptura entre l'Aràbia Saudita i Rússia és un tema que "no es resoldrà aviat" i que, per tant, tindrà "conseqüències de gran abast". "Arriba mentre el món s'esforça per fer front al caos del mercat i a les conseqüències econòmiques causades per la implacable propagació mundial del coronavirus", destaca aquest expert, que afirma que "amb la combinació de les implicacions del petroli i el brot, ara crec que és gairebé inevitable que hi hagi una recessió global enguany".
El problema és que tant l'oferta com la demanda dels consumidors s'estan veient afectades en sectors clau com el turisme, l'hostaleria, i la fabricació i venda al detall, i els analistes auguren que s'escamparà a d'altres sectors. "És probable que aquest escenari es retroalimenti: falta de confiança i despesa del consumidor, falta d'inversió empresarial, més retallades de llocs de treball, la qual cosa significa encara menys despesa i demanda, la qual cosa porta a més retallades de llocs de treball", comenta Green.
I no és l'únic que pensa així. Patrik Lang, cap de renda variable i estratègia de renda variable global de Julius Baer, afirma que "els inversors estan cada vegada més preocupats per les conseqüències econòmiques del brot de coronavirus, que és complex, ja que inclou els efectes de l'oferta, la demanda i la confiança". La raó és senzilla: la retallada de tipus de la Reserva Federal dels EUA (Fed), que a més acaba d'augmentar la liquiditat, "no ha aconseguit calmar els nervis" perquè aquestes mesures "no ajudaran a contenir les conseqüències econòmiques negatives de la malaltia".
"Es necessitaran més mesures financeres, incloent-hi despeses fiscals, injeccions directes de liquiditat i crèdits fiscals per ajudar les empreses i els individus a suportar les dificultats", tant de la Fed com de la resta de bancs centrals, defensa Lang. El seu col·lega Norbert Rücker, cap d'economia i recerca de Julius Baer, creu per part seva que, tret que les petro-nacions canviïn de rumb una vegada més, l'economia mundial tindrà problemes. "Aquesta tempesta perfecta als mercats petroliers porta vents de proa addicionals a l'economia global, elevant la incertesa a nivells encara més alts", assenyala.
El mercat descompta la recessió, i així ho remarca Neil Wilson, de markets.com. "Ni tan sols sabem quin tipus d'impacte tindrà el coronavirus en l'economia, però els mercats de bons i accions criden 'recessió'. Això requerirà un esforç fiscal massiu. Reduir les taxes en 50 punts bàsics no ho evitarà", assenyala en referència a la rebaixa de tipus de la Fed. És més, afirma que moviments com el del petroli "són de témer, ja que poden conduir a un agressiu enduriment del crèdit que pot desembocar en veritables dificultats financeres".
"La caiguda lliure dels preus del petroli podria accelerar els riscos de recessió", i "aquí és on hi ha els veritables riscos", afirma per la seva part Hussein Sayed, cap d'estratègies de mercat de FXTM. Ocorre quan el pànic a Wall Street i a la resta de borses "s'estén al carrer" i quan la recessió es converteix en "una situació de la qual no pots fugir". Richard Hunter, cap de mercats d'Interactive Investors, creu que el preu del petroli "ha estat l'última víctima d'una història en evolució que ha augmentat els temors d'una possible recessió mundial, iniciada pel brot del coronavirus".
Com diu l'analista de Interactive Investors, "la Xina ha confirmat que les seves exportacions van caure més del 17% al gener i febrer, i tot i que que el virus està mostrant signes d'estar-se estabilitzant, tant allí com a Corea, les preocupacions s'han traslladat ara a l'impacte tant a Europa com als EUA", diu. "En el millor dels casos, sembla que el primer trimestre serà una espècie de cancel·lació en termes econòmics i, a mesura que passin les setmanes, podria passar també al segon trimestre".
"Veiem una possibilitat clara de recessió tècnica (dos trimestres consecutius de creixement negatiu) als EUA i la zona euro durant el primer semestre, seguida d'una recuperació a la segona meitat de l'any, a mesura que la producció i la demanda es normalitzin", afirma Joachim Fels, de PIMCO, que veu "molt probable que el Japó ja estigui en recessió". No obstant això, incideix en què "en absència de grans desequilibris econòmics interns, el descens o la recessió tècnica a les economies avançades hauria de ser relativament lleu i breu (fins i tot suposant que el brot arribi a seu punt màxim en els pròxims dos mesos)".
LA CAIGUDA DEL PETROLI, UNA BONA NOTÍCIA?
Encara que també hi ha analistes que ofereixen un altre punt de vista, com ara Russ Mould, director d'inversions d'AJ Bell, que explica per què la caiguda del preu del petroli podria ser una bona i no una mala notícia per a l'economia mundial. "La història ens mostra que un augment del 50% interanual del preu del petroli ha tendit a provocar una desacceleració del creixement del PIB mundial i un augment del 100% interanual gairebé sempre ha suposat l'inici d'una recessió, a causa de l'impacte sobre el poder adquisitiu dels consumidors i la base de costos de les empreses".
"El contrari també és cert", diu, perquè "el petroli ha baixat un 46% interanual, i des de 1970 hi ha hagut tres casos en els quals el petroli ha baixat un 50% interanual o més. En cada ocasió (1986, 2008-09, 2015-16) les taxes de creixement del PIB mundial van millorar", assegura aquest expert. "Les fortes caigudes del petroli que no van arribar a la marca del 50% en 1989, 1992, 1998 i 2001-02 tampoc van perjudicar l'impuls econòmic i si alguna cosa el va ajudar, va ser gràcies al benefici per al poder adquisitiu dels consumidors i la reducció dels costos dels béns de moltes empreses", conclou.