El Govern puja les pensions i penalitza els contractes de curta durada

El 'macrodecret' recull el nou índex de revaloració de les pensions, per la qual cosa aquesta prestació passarà a revisar cada any amb un indicador lligat a una mitjana de l'IPC interanual dels últims dotze mesos.

Aquest mecanisme, que substituiria oficialment a partir del 2020 l'índex de revaloració de les pensions actual pel qual aquestes pugen un 0,25% mentre la Seguretat Social tingui dèficit, farà que les pensions pugin d'acord amb l'IPC, però no la dada d'un mes concret (abans del 0,25% es prenia l'IPC interanual de novembre), sinó que es tindrà en compte la mitjana dels últims 12 mesos (de novembre de l'any corrent sobre desembre de l'any anterior).

Aquesta mesura d'actualització s'aplicarà a partir de l'any que ve i haurà de convalidar-se a les Corts

Aquesta mesura d'actualització s'aplicarà a partir de l'any que ve i haurà de convalidar-se a les Corts. No obstant això, aquest any ja s'utilitzarà aquesta mitjana (novembre 2018 sobre desembre de 2017) per evitar la pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes i compensar la diferència de la pujada de les pensions amb la pujada de l'IPC. Segons va acordar el Govern, les pensions aquest any van pujar un 1,6% i les mínimes, un 3%.

No obstant això, amb la nova metodologia de revaloració, la mitjana de novembre d'aquest any sobre desembre de l'any passat és de l’1,7%, de manera que als pensionistes els compensarà amb un augment de la pensió del 0,1% addicional, percentatge que tindrà un cost d'uns 256 milions d'euros per a les arques públiques.

Per 2019, el decret inclou un augment de les pensions de l’1,6% i del 3% en el cas de les mínimes. La norma que aprova el Govern en el seu últim Consell de Ministres de l'any també establirà un augment de les bases màximes de cotització del 7% per al pròxim any.

Aquesta decisió comportarà un augment de la recaptació de 700 milions d'euros, segons càlculs de CCOO, mentre que CEOE ja ha alertat que suposarà una despesa addicional en les quotes que paguen les empreses a la Seguretat Social de 1.500 milions d'euros.

‘FRE’ ALS CONTRACTES DE CURTA DURADA

Així mateix, el 'megadecret' inclou l'augment de la cotització per als contractes de curta durada. Segons l'esborrany inicial del Reial Decret a què ha tingut accés Europa Press, la necessitat de lluitar contra l'abús en la celebració de contractes temporals de curta durada requereix l'adopció de mesures "urgents".

Així, l'Executiu pretén equiparar la protecció social dels treballadors que subscriuen aquest tipus de contractes amb els que han pogut subscriure un contracte de treball de curta durada més àmplia i, d'altra banda, incrementar les cotitzacions en aquests contractes com a mesura dissuasiva per a l'empresari. Per això, es va a modificar l'article 151 de la Llei General de la Seguretat Social amb l'objectiu d'elevar l'increment en la cotització per la celebració d'aquest tipus de contractes del 36% actual al 40%.

Pot ser desincentivadora perquè l'empresari recorri a aquest tipus de contractes

Segons l'esborrany, "aquesta mesura tindrà una incidència positiva en els ingressos del sistema de la Seguretat Social, ja que implica una major recaptació, alhora que pot ser desincentivadora perquè l'empresari recorri a aquest tipus de contractes.

"Aquest increment d'ingressos justifica també l'adopció d'aquesta mesura mitjançant un Reial decret Llei, ja que l'important dèficit que manté el sistema de la Seguretat Social requereix l'aprovació de mesures urgents que incrementin la recaptació", apunta el text. Així mateix, aquest increment de la cotització va lligat a una millora de la protecció social d'aquests treballadors per aplicar als dies treballats i cotitzats un "coeficient de temporalitat".

A l'efecte d'acreditar els períodes de cotització necessaris per tenir dret a les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal, maternitat i paternitat, dels contractes de caràcter temporal la durada efectiva dels quals sigui igual o inferior a cinc dies, cada dia de treball es considerarà com 1,4 dies de cotització.

Així mateix, el text apunta que aquesta previsió no és aplicable en els supòsits de contractes a temps parcial, de relleu a temps parcial i contracte fix-discontinu". També se suspèn l'aplicació del sistema de reducció de les cotitzacions per contingències professionals a les empreses que hagin disminuït de manera considerable la sinistralitat laboral.

D'altra banda, l'esborrany recull que la cobertura de la contingència de desocupació en els contractes per a la formació i l'aprenentatge subscrits amb alumnes treballadors als programes públics d'ocupació i formació, incloent-hi els programes d'escoles taller, cases d'oficis i tallers d'ocupació, serà d'aplicació als contractes que se subscriguin a partir de la data d'entrada en vigor d'aquest Reial decret.

AUGMENT DE LA BASE MÍNIMA DE COTITZACIÓ D'AUTÒNOMS

En aquest Reial decret també s'inclou la mesura anunciada dimecres per la ministra de Treball, Magdalena Valerio, en la qual es recull que se sancionarà les empreses amb un mínim de 3.126 euros i un màxim de 10.000 euros de multa per cada treballador que estigui mal enquadrat en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) i estar en el Règim General o pel transvasament de treballadors del Règim General al REPTA.

Així mateix, s'inclou l'acord subscrit amb les organitzacions d'autònoms que contempla l'increment d'un 1,25% de la base mínima de cotització dels treballadors autònoms a partir de l'1 de gener de 2019, fins als 944,35 euros al mes, i el tipus de cotització de la qual serà del 30%, de manera que els autònoms persones físiques hauran de pagar 5,36 euros més al mes (64 euros més l'any) del que paguen actualment, tot i que a canvi rebran una major protecció.