El Govern aprova la pujada de l?SMI a 1.184 euros, però tributarà l'IRPF
Hisenda ha decidit no adaptar el mínim exempt a aquest darrer increment
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts, a proposta del Ministeri de Treball i Economia Social, el Reial Decret pel qual el Salari Mínim Interprofessional (SMI) puja fins als 1.184 euros en 14 pagues per al 2025. Suposa, per tant, una percepció de 700 euros anuals més que l'establerta a la quantia anterior. Tot i això, Hisenda ha confirmat que tributarà l'IRPF en no adaptar l'impost a aquesta nova pujada.
Segons ha informat el Ministeri de Treball i Economia Social, uns 2,4 milions de persones treballadores se'n beneficien, de manera directa, de l'increment de la quantia. El 65,8% (1.579.000) són dones. El 26,8% dels i les perceptores són persones joves, entre 16 i 24 anys. Per sectors, el 31% de les persones beneficiàries pertanyen al sector agrícola, 14,3% als serveis, 5,9% a la indústria i 3,4% a la construcció.
La pujada és fruit de l'acord amb les organitzacions sindicals majoritàries, CCOO i UGT, després d'haver-la abordat a la taula de diàleg social específica. "Pren com a referència la proposta més alta proposada a l'informe de la Comissió Assessora per a l'Anàlisi de l'SMI", ha explicat el ministeri. Cal recordar que les patronals CEOE i Cepime no han donat el vistiplau a aquest acord.
El 2017 l'SMI es va incrementar un 8%, després de 5 anys amb pujades molt moderades. Durant l'etapa que comprèn del 2017 al 2024, ha suposat els majors augments de l'SMI i ha assolit la pujada més gran el 2019 (un 22,3% interanual), que va implicar que l'SMI mensual passés de 735,90 euros a 900 euros. L'any 2024, l'SMI ha assolit la xifra de 1.134 euros, fet que suposa una variació anual del 8%. "Des del 2018 fins al 2025, incorporant la pujada actual, l'SMI ha experimentat un increment del 61% mentre que la inflació ha pujat el 23%. El salari mínim al nostre país ha guanyat, per tant, un 38% de poder adquisitiu", ha precisat Treball.
"L'estratègia basada en el salari mínim permet que avui Espanya, tenint índexs de pobresa infantil molt elevats, hagi reduït la desigualtat un 18%. Aquest és l'efecte immediat que hem traslladat mitjançant la pujada molt important del salari mínim interprofessional", ha assenyalat Yolanda Díaz, ministra de Treball i vicepresidenta segona del Govern.
"Aquests 50 euros al mes suposen un import de 700 euros a l'any. Estem parlant de rendes petitíssimes, parlem de rendes anuals de 16.500 euros a l'any. Estem parlant de gent que fins fa molt poc eren pobres. En el sentit literal dels indicadors socials que tenim al nostre país, avui han abandonat aquesta qualificació, 6.273 euros més. Sé que són quantitats molt exigües, però molt importants per a famílies que no tenen res”, ha afegit Díaz.
TRIBUTARÀ IRPF
Per part seva, el Ministeri d'Hisenda ha confirmat que l'SMI pagarà IRPF per primera vegada després d'aquesta pujada.
Fins ara, Hisenda havia adaptat el mínim exempt de l'impost sobre la renda als increments de l'SMI, assumint el cost que suposa per a les arques públiques. Aquesta vegada, el ministeri que dirigeix María Jesús Montero ha optat per no fer-ho.
La setmana passada, Montero va demanar evitar els "discursos populistes", i va instar Díaz a promoure una major "pedagogia fiscal" després que la vicepresidenta segona afirmés que "la justícia fiscal, sense populismes, comença pels de dalt". Montero també va insistir que reduir impostos no és l'única solució i que la recaptació fiscal és clau per enfortir la democràcia i reduir desigualtats.
Aquesta notícia no ha agradat als socis del Govern. La portaveu de Sumar al Congrés, Verónica Martínez Barbero, ha exigit al Ministeri d'Hisenda que rectifiqui en la seva decisió, ja que "és atacar les classes treballadores, les persones vulnerables i les dones treballadores d'aquest país".
"La pregunta no és si pujar o baixar impostos, la pregunta és qui ha de pagar impostos. I em mostro des del nostre espai polític, des de Sumar, superpartidaria de fer pedagogia sobre qui ha de pagar impostos a Espanya. I creiem, cosa que sempre hem cregut, que la justícia fiscal comença per dalt, no per baix", ha assenyalat Díaz durant la roda de premsa posterior.
Segons diferents fonts, Sumar estudia introduir una esmena en alguna llei en tramitació per modificar la legislació, un assumpte en què podria comptar amb el suport del PP, que també hi està d'acord.