El dòlar perllonga el seu rebot i deixa enrere Corea del Nord, 'Harvey' i Draghi

Les expectatives del mercat cap a una millora del mercat laboral nord-americà s'han incrementat després que l'informe de la consultora ADP hagi llançat una major creació d'ocupació del que s'esperava, fins a 237.000 nous llocs de treball a l'agost. L'expansió de l'economia durant el segon trimestre fins al 3%, per sobre del 2,7% projectat, també ha ofert un catalitzador perquè el dòlar corregeixi part de les recents pèrdues. Així, ha avançat fins als 110,615/20 iens, el seu millor canvi des del 16 d'agost.

L'euro, per la seva banda, ha perdut l'impuls que li va oferir el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, durant el simposi de Jackson Hole i amplia les seves caigudes fins a un mínim setmanal per sota dels 1,1880 dòlars. De fet, la moneda comunitària ha patit una aguda correcció després del ral·li que el va catapultar per sobre de la marca dels 1,2000 dòlars -fins als 1,2070 dòlars- el 29 d'agost i es canvia un 1,5% per sota dels recents màxims de 31 mesos. En aquest context, "la seva pèrdua del suport als 1,1900 dòlars apunta a un major retrocés, de camí cap als 1,1600 dòlars", assenyala Michael Hewson, analista de CMC Markets.

Seguint amb l'anàlisi tècnica, com s’aprecia al gràfic mensual l'encreuament s'està prenent un respir després d'enfrontar a la zona de resistència, abans suport, dels 1,20400 (els mínims de 2012). "Però és que tot i que corregís cap a la zona dels 1,15 aquí no hauria passat res", avisa José María Rodríguez, analista de Bolsamanía. "No sé si corregirà o no cap als 1,15, que és el primer suport de veritat. Però l'objectiu als 1,27 (part superior del canal baixista de llarg termini) segueix sent un escenari que cal tenir en ment", explica l'expert.

La pèrdua del suport de l'euro dòlar als 1,1900 dòlars apunta a una correcció més aguda, de camí cap als 1,1600 dòlars

El declivi de l'euro també s'ha deixat notar enfront d'altres rivals, com la lliura que remunta des dels mínims de gairebé vuit anys, per sobre de les 0,9300 lliures, fins al canvi de 0,9180 lliures. Enfront del ien, es manté sense grans canvis, al voltant de les 131,00 unitats.

L'índex del dòlar -que mesura l'acompliment de la divisa contra sis rivals-, per la seva banda, torna al nivell clau dels 93,00 punts i posa terra pel mig amb els mínims de 15 mesos de fa dos dies, a prop dels 91,500 punts, un declivi d'un 10% des del començament de l’any. La divisa dels EUA consolida guanys contra el franc suís i es manté per sobre dels 0,9600 francs i es mostra sense canvis contra la moneda britànica, al voltant dels 1,2900 dòlars.

TOTS PENDENTS DE LES NÒMINES NO AGRÍCOLES I DE LA FED

El que ja es considera com un 'ral·li d'alleujament' de la moneda nord-americana, trobarà continuïtat si l'informe del mercat laboral que es publica divendres llança un pròsper dada de nòmines no agrícoles i, el que és més important, si "el creixement dels salaris mostren evidències que ja es noten les pressions inflacionistes", explica Hewson.

De fet, segon Hussein Saied, analista d’FXTM, "en el curt termini determinarà si el dòlar ja ha tocat fons o si la debilitat de la divisa, que és el tema estrella als mercats aquest any, encara té més recorregut". "Però en el llarg termini, seran el sostre del deute, les reformes tributàries del president dels EUA, Donald Trump, i l'esdevenir dels tipus d'interès els que marcaran la direcció del dòlar per la resta de l’any", indica l'expert.

En aquest sentit, S&P Global ja ha advertit que un fracàs en augmentar el límit de deute seria més catastròfic que el col·lapse de Lehman Brothers i condemnaria l'economia dels EUA a la recessió. "Això podria ser poc exagerat si tenim en compte les experiències passades", comenta l'analista del broker, però "no elevar el sostre del deute sens dubte tindrà un impacte negatiu en l'economia", arrodoneix.
D'altra banda, Trump ha pronunciat el seu molt esperat discurs sobre les reformes tributàries. No obstant això, no ha ofert més detalls que la seva disposició a reduir els impostos corporatius en un 20%. Molts economistes creuen que reduir la taxa impositiva corporativa del 35% al ​​15% és un pla poc realista i no passarà pel Congrés. "Si el president no compleix amb les reduccions d'impostos i el seu primer any a la Presidència acaba sense èxits legislatius significatius, el dòlar es mantindrà sota pressió", vaticina Sayed.

Finalment, queda la qüestió de si la Reserva Federal dels EUA (Fed) augmentarà o no els tipus per tercera vegada aquest 2017. "Ara com ara, els futurs del banc central indiquen que hi ha un 33% de possibilitats d'una pujada al desembre, cosa que encara és molt poc", conclou Michael Hewson.