L'IPC de l'Eurozona i Itàlia envien l'euro per sota dels 1,18 dòlars

La lectura de l'índex de preus al consum subjacent ha caigut fins al 0,7% a l'abril, un 0,3% per sota del resultat de març, mentre que l'IPC general ha resultat a l'1,2%, un 0,1% menys. L'euro, que ha arrencat la jornada en nous mínims de 2018, ha prolongat les seves pèrdues encara més, fins als 1,1784 dòlars, nivells no vistos des del 19 de desembre. La lliura també ha deixat, aquest dimarts, un mínim de 2018, rendida davant el múscul del dòlar, als 1,3450 bitllets verds, preus del 29 de desembre, i planeja aquest dimecres sobre aquest preu.

Però que no s'estengui el pànic, adverteixen els analistes de Barclays. "Seguim opinant que la decebedora dada d'abril no representa el començament d'una nova i alarmant tendència en la inflació subjacent". Insisteixen aquests experts que les condicions a llarg termini afavoreixen que prossegueixi la tendència alcista en els preus, però, "el camí no està exempta de riscos", afegeixen.

A la pressió venedora sobre l'euro contribueix també la filtració que una de les primeres decisions del nou govern antisistema a Itàlia, fruit de la coalició entre la Lliga Nord i el Moviment Cinc Estrelles serà demanar una condonació del deute per valor de 250.000 milions d'euros al Banc Central Europeu. "Encara que els portaveus dels dos partits han descartat les notícies, han causat el suficient nerviosisme almercat com per enviar l'euro a nous mínims", explica Boris Schlossberg, cofundador de BK Asset Management.

ELS EMERGENTS SEGUEIXEN PATINT

Pel que fa als emergents, mantenen el seu declivi de les dues sessions anteriors. El rand sud-africà va cedir a prop d'un 1% dimarts i el ruble ho va fer un 0,5%, però els que segueixen liderant les caigudes són la lira turca i el peso argentí. Les dues monedes es mantenen a prop dels seus recents mínims històrics, a les 4,4749 lires, la primera, i als 25 pesos, la segona.

"El catalitzador de la renovada pressió venedora de les monedes dels mercats emergents és difícil de determinar", assenyala Jameel Ahmad, analista d’FXTM. Els inversors han tornat a les compres en el dòlar davant les monedes dels països en desenvolupament i "les últimes indicacions suggereixen que el motiu podria estar ara més enllà de les expectatives d'increments de tipus per part de la Reserva Federal dels EUA". De fet, "la persistent debilitat de la lira turca podria estar pesant sobre el sentiment general del mercat emergent".

"Encara que els inversors anteriorment tractaven els desenvolupaments al voltant de monedes com la lira turca i el peso argentí com qüestions aïllades, ara estem notant similituds entre la venda massiva a Turquia i Argentina i els declivis en tots els mercats emergents", afegeix aquest analista.

BO A 10 ANYS, DISPARAT

Amb tot, sí que hi ha una causa de l'últim repunt del dòlar. La bona dada de la despesa del consumidor va esborrar el mal gust de boca deixat per la feble inflació de la setmana passada i va disparar els tipus d'interès del bo nord-americà a 10 anys, que ha superat el 3,07%, màxim des de 2011, mentre el rendiment del bo a 2 anys ha depassat el 2,58%, màxim des de 2008.

Els inversors descompten un creixement econòmic més sòlid als EUA i un repunt de la inflació, cosa que obligarà la Reserva Federal (Fed) a mantenir (o fins i tot accelerar) la seva política gradual d'enduriment monetari, que consisteix a pujar els tipus d'interès i reduir la mida del seu balanç.

Alhora, el mercat també descompta un augment del dèficit públic nord-americà i una major oferta de bons al mercat per finançar-lo, cosa que fa témer alguns inversors que la Fed perdi el control ferri que ha mantingut sobre les condicions financeres i monetàries amb els estímuls aplicats durant els últims anys.

CANT DEL CIGNE O SEGUEIX EL RAL·LI?

Enmig d'aquesta panorama, els experts segueixen sense posar-se d'acord en si de veritat es va acabar el que es donava per al dòlar i el viscut ahir no és més que el cant del cigne del ral·li o si cal seguir llargs en la moneda dels EUA. "Creiem que els guanys del dòlar des de mitjans d'abril encara han de revertir més", indiquen analistes de Maybank. "Els elevats preus de l'energia i els productes bàsics, sumat a la millora dels mercats laborals, hauria de fer efecte en la inflació en totes les grans economies i acabar eliminant els estímuls monetaris", afegeixen.

En canvi, Stephen Innes, analista d'Oanda, assegura que "els diferencials de les taxes d'interès seguiran jugant a favor del dòlar", de manera que manté la seva posició alcista al 'bitllet verd'. I no creu que això hagi de canviar "fins que hi hagi una onada de dades econòmiques positives de països que no siguin els Estats Units, o fins que el Banc Central Europeu comenci a mostrar-se obertament agressiva en lloc de fer només temptatives".