El dòlar li roba protagonisme a la lliura: ni tan sols Iran frena el 'bitllet verd'

Al radar dels inversors es manté també el cataclisme financer a l'Argentina i l'aguda depreciació del peso, que va tancar aquest dimecres a les 22,68 unitats per dòlar, un 2,3% per sobre del mínim històric aconseguit dimarts als 23,50 pesos. El país que presideix Maurici Macri es va veure obligat a demanar assistència financera al Fons Monetari Internacional (FMI) per sostenir el peso i està en converses per obtenir un préstec flexible de 30.000 milions de dòlars. Amb tot, els experts insisteixen en la sobrevaloració del dòlar davant la moneda argentina i creuen que queda camí a la baixa per al peso.

El cas d'Argentina és el més notable, però no l'únic entre els països emergents, especialment a Llatinoamèrica, que s'han vist afectats per la fortalesa del dòlar. Les expectatives que la Reserva Federal emprengui fins a tres pujades més de tipus aquest any ha disparat la rendibilitat dels bons nord-americans i el de 10 anys ha tornat a escalar per sobre del 3% la passada matinada, arrossegant amb si l'índex del dòlar -que mesura el seu acompliment contra una cistella de sis divises rivals- fins a un màxim de quatre mesos i mig. Les dues magnituds retrocedeixen al matí de dijous.

EL BANC D'ANGLATERRA I LA LLIURA, AL PUNT DE MIRA

També operen amb moderades pujades l'euro i la lliura. La moneda comunitària remunta fins als 1,1860 dòlars, després d'arribar a un altre mínim anual als 1,1825 dòlars dimecres. Si bé, el motor de la debilitat de l'euro és la divergència entre polítiques monetàries dels bancs centrals a un i altre costat de l'Atlàntic, la debilitat econòmica de l'Eurozona manté els inversors darrere de la barrera.

A més, en les últimes hores s'ha tornat a encebar en la moneda la prima de risc polític que tant de mal va fer a l'euro durant els primers mesos de 2017. La crisi política italiana s'ha deixat notar en el preu de la divisa europea, després que els partits polítics hagin fet cas omís a la crida del president de la República, Sergio Mattarella, que fomressin un govern de consens, fet que aboca el país a noves eleccions entre juny i la tardor.

La lliura, per la seva banda, cedeix un 0,2%, després d'estabilitzar la seva cotització als 1,3520 dòlars, després de la decisió monetària del BoE. La divisa britànica ha estat descomptant el fre del banc central a la normalització de la seva política monetària, pressionat per la debilitat de les dades macro. El gir del governador de l'entitat, Mark Carney, s'ha verificat durant la reunió d'aquest mes de maig, quan s'esperava, tan sols fa unes setmanes, que es dugués a terme un nou increment de tipus d'interès.

L'última reunió de març no deixava cap dubte, maig era el mes triat per a la primera pujada de tipus de l'any. El regulador va mantenir el preu del diner al 0,5%, tot i l'aleshores robusta dada d'inflació (2,7%) i al repunt dels salaris (2,8%), que creixien per primera vegada per sobre dels preus en nou mesos. Carney volia guanyar temps davant de la incertesa del Brexit.

Carney va donar el primer pas enrere a l'abril, quan va afirmar que el mercat podria equivocar-se en confiar en una pujada de tipus al maig. La inflació ha seguit caient des de llavors i també ho ha fet la lliura, que es deixa un 6% des del màxim de 22 mesos del 17 d'abril, als 1,4376 dòlars.

La moneda es manté per sobre dels seus mínims de gairebé cinc mesos de dimarts, als 1,3485 dòlars, després d'haver deixat un mínim durant la sessió al voltant d'aquest preu després que Carney hagi confirmat que no apujarà els preus, com a mínim fins a l'estiu.