El deute d'empreses i llars va augmentar un 0,3% al primer trimestre

En concret, el deute consolidat de les empreses i de les llars i ISFLSH va assolir 1,664 bilions d'euros al primer trimestre del 2022, un 0,3% per sobre dels 1,659 bilions registrats un any abans i un 3,5% superior al nivell del mateix trimestre del 2020, al final del qual va començar la pandèmia.

En termes del PIB, la ràtio indica una moderació de l'endeutament fins al 134,7%, enfront del 149,1% del març del 2021, tot i que continua sent per sobre del 130,2% del març del 2020.

El Banc d'Espanya explica que les empreses i les llars van contribuir de manera diferent a aquesta evolució. El deute consolidat de les societats no financeres es va mantenir estable, des dels 960.900 milions el març del 2021 fins als 960.400 milions el març del 2022. En termes del PIB es va reduir fins al 77,7%, enfront del 86,4% del març del 2021, encara que es va situar encara per sobre de la ràtio del 73,2% del mateix trimestre del 2020 (si s'hi inclogués el deute interempresarial, la ràtio seria un 100,8%, enfront del 109,4% i el 93,4%, respectivament).

El deute de les llars i ISFLSH va passar de 697.600 milions el març del 2021 a 703.900 milions al mateix trimestre del 2022. La ràtio sobre el PIB va disminuir fins al 57%, percentatge similar al del mateix període del 2020, enfront del 62,7% al març de 2021.

Les operacions netes acumulades durant els darrers quatre trimestres, corresponents al finançament consolidat rebut per les empreses i les llars i ISFLSH, van assolir els 20.500 milions d'euros, i van continuar el descens dels últims trimestres, en termes del PIB, fins a l'1,7%. Les societats no financeres van captar finançament nou equivalent al 0,9% del PIB, després d'haver experimentat percentatges més elevats al llarg de tot el període de pandèmia, i les llars i ISFLSH per un 0,8% del PIB.

Els actius financers de les llars i ISFLSH van arribar a finals del primer trimestre del 2022 a un import total de 2,655 bilions d'euros, un 3,9% superior al d'un any abans. Aquest augment reflecteix l'adquisició neta d'actius financers, concentrada en dipòsits i, menys, en participacions al capital i en fons d'inversió.

En relació amb el PIB, els actius financers de les llars i ISFLSH van representar un 214,9% a finals del primer trimestre del 2022, 14,8 punts percentuals menys que un any abans, ja que l'increment del PIB va ser més gran que el seu, i 24,7 punts superior al 190,2% que suposaven el març del 2020, que va marcar un mínim, previ a les ràtios superiors observades durant el període de pandèmia.

EL GRUIX DELS ACTIUS ES MANTIÉ EN EFECTIU I DIPÒSITS

Per components, el gruix dels actius financers de les llars es va mantenir en efectiu i dipòsits (el 40% del total), seguit de participacions al capital (28%), participacions en fons d'inversió (15%) i assegurances i fons de pensions (14%). El component de participacions en fons d'inversió va ser el que més va incrementar el pes en els actius financers de les llars (en 0,6 punts) respecte a un any abans, mentre que el pes de les assegurances i fons de pensions va caure (-1,2 punts).

La riquesa financera neta de les llars i ISFLSH, que s'obté deduint els passius dels seus actius financers, es va situar en 1,898 bilions d'euros a finals del primer trimestre del 2022, xifra que suposa un augment del 4,8% respecte a un any abans. Pel que fa al PIB, els actius financers nets van representar un 153,6%, ràtio que va ser 9,1 punts inferior a la d'un any abans, ja que l'augment que va experimentar el PIB va ser superior al d'aquesta riquesa.

Les operacions financeres netes dels sectors residents (empreses, llars, institucions financeres i administracions públiques) van mostrar durant els darrers quatre trimestres un signe positiu (finançament net atorgat) de 19.800 milions d'euros, equivalent a l'1,6% del PIB, enfront del 1,2% observat un any abans.

El saldo de les administracions públiques en termes del PIB va ser menys negatiu i el primer trimestre del 2022 es va situar al -5,3% del PIB i el de les societats no financeres es va elevar fins al 3,1% (enfront d'un -11,4% i un 2,1%, respectivament, un any abans). La tendència cap a xifres més negatives en el cas de les administracions públiques (augments en la captació de finançament) i més positives en el cas de les llars (augments en la provisió de finançament) que destacava després de l'inici de la pandèmia s'ha revertit duranr els darrers trimestres, encara que en el primer cas no s'ha tornat als nivells observats el 2019.

Els sectors que mostren una caiguda d'aquest net a l'últim any són les llars, fins a l'1,1% del PIB, des d'un 7,5%, i les institucions financeres, que cauen fins al 2,8% del PIB. Dins de les institucions financeres, el saldo del Banc d'Espanya va ser del 0,3% del PIB, el d'altres institucions financeres monetàries, el 2% del PIB, i el de les institucions financeres no monetàries, el 0,5% del PIB.