El dèficit públic escala al 6,1% del PIB fins a juny i el de l'Estat s'eleva al 5,4% fins a juliol

En concret, en els set primers mesos de l'any, el dèficit de l'Estat es va situar a 60.413 milions, la qual cosa equival al 5,4% del PIB. Si es dedueix l'efecte de la despesa en interessos (dèficit primari), la xifra se situa en un 4,2%.

Per part seva, el dèficit del conjunt de les administracions públiques, excloses les corporacions locals, va anar de 68.524 milions fins a juny, la qual cosa equival al 6,12% del PIB.

Hisenda indica que el dèficit de l'Estat fins a juliol s'explica per una caiguda dels ingressos del 15,8%, fins als 95.716 milions d'euros, a conseqüència de la situació econòmica derivada de la crisi sanitària; mentre que, per contra, es produeix un increment de la despesa del 21,4% (156.129 milions) per l'augment de programes sanitaris, així com per les majors transferències a Seguretat Social i comunitats autònomes.

Així mateix, la dada està afectada també per l'operació de reversió de les autopistes de peatge al 2020 (AP4 i AP7) de caràcter no recurrent, per import de 1.745 milions, que afectarà el volum total d'ingressos i de despeses de l'Estat al llarg de tot l'exercici, però que no tindrà incidència en el dèficit.

CAIGUDA SUPERIOR Al 18% DELS INGRESSOS IMPOSITIUS

Quant als ingressos de l'Estat fins a juliol, els recursos impositius, que representen el 80% del total, es van situar en 76.619 milions, la qual cosa suposa una disminució del 18,4%.

Així, destaca d'una banda el descens del 14% dels impostos sobre la producció i les importacions, entre els quals l'IVA baixa un 16,4%, fins als 37.353 milions, a causa del menor consum i la caiguda de l'activitat, així com a la minoració d'ingressos per les mesures adoptades per mitigar els efectes de la pandèmia, com la rebaixa de l'IVA de les màscares i altre material sanitari.

Per part seva, els impostos corrents sobre la renda i el patrimoni descendeixen un 25,8%. L'Impost de societats baixa un 14% i l'IRPF, un 29,4%, com a conseqüència, en gran part, dels majors lliuraments a compte i el major resultat a favor de les comunitats de la liquidació definitiva de 2018 respecte a l'exercici anterior, al qual cal sumar l'aturada de l'activitat.

Finalment, també descendeixen els impostos sobre el capital, en aquest cas un 78,5%, i les cotitzacions socials, un 0,9%, fonamentalment per la progressiva substitució d'empleats actius amb Règim de Classes Passives per uns altres amb Règim de Seguretat Social.

Pel costat de les despeses, fins a juliol els recursos no financers han ascendit a 156.129 milions, xifra superior en un 21,4% a la registrada en el mateix període de 2019, degut sobretot a les transferències a les comunitats i a la Seguretat Social.

Igualment, els consums intermedis es van incrementar en un 20,1%, creixement en el qual incideixen els 832 milions de despeses derivades de la Covid-19, sense correspondència l'any anterior.

MÉS REMUNERACIÓ DE FUNCIONARIS

Del seu costat, la remuneració d'assalariats ha augmentat un 0,8% degut, a l'equiparació salarial de la Policia i Guàrdia Civil amb els cossos policials autonòmics.

Les prestacions socials diferents de les transferències socials en espècie augmenten un 3,6%, xifra que recull l'actualització de les pensions de classes passives del 0,9%, i les transferències socials en espècie, creixen fins als 231 milions.

Destaca també l'increment de la inversió en un 69,1%, augment que s'explica fonamentalment per l'operació de reversió de les autopistes de peatge al 2020 (AP4 i AP7).

Aquests increments es veuen compensats en part pel descens d'un 12,1% dels interessos, per la menor aportació a la UE basada en l'IVA i la RNB en 277 milions, així com per la disminució de les ajudes a la inversió i altres transferències de capital, en un 47%, a conseqüència de la devolució del gravamen per prestació de maternitat i paternitat al 2019 per import de 723 milions, i sense correspondència al 2020.

Per part seva, durant la primera meitat de 2020, el dèficit conjunt de l'Administració Central, els Fons de la Seguretat Social i l'Administració Regional, exclosa l'ajuda financera, va anar de 68.524 milions, la qual cosa equival al 6,12% del PIB.

Si s'inclou en tots dos períodes el saldo de l'ajuda a les institucions financeres, el dèficit seria de 68.414 milions d'euros, és a dir, el 6,11% del PIB.

MENYS DÈFICIT DE LES CCAA PER LES TRANSFERÈNCIES DE L'ESTAT.

Per administracions, l'Estat ha registrat un dèficit del 4,40% del PIB fins a juny, exclosa l'ajuda financera, mentre que les comunitats autònomes han registrat un dèficit de 6.710 milions, cosa que suposa el 0,60% del PIB, enfront del dèficit del 0,67% del PIB registrat fa un any, la qual cosa suposa un 19,6% menys.

Hisenda explica que aquesta millor evolució de les comunitats es deu a diverses mesures adoptades pel Govern per a garantir els seus recursos i donar resposta a l'emergència provocada per la Covid, com les bestretes a compte del sistema de finançament; a l'avanç de fins al 50% de la liquidació definitiva de 2018 o l'execució dels recursos del Pla Estatal d'Habitatge. A més, els ingressos de les regions s'han incrementat un 7,3%.

Totes les comunitats, excepte Madrid, Navarra i País Basc, registren durant la primera meitat de 2020 un comportament més positiu que fa un any. A més, tres regions (Canàries, País Basc i La Rioja) tenen superàvit o equilibri pressupostari.

Finalment i d'acord amb la informació transmesa per les comunitats autònomes, l'impacte derivat de la Covid-19 arriba a 3.890 milions en despesa en sanitat durant el primer semestre.