El Consell de Política Fiscal vota els objectius de dèficit sense Catalunya

La nova reunió del CPFF es produirà després que el Congrés rebutgés el passat 27 de juliol la senda d'estabilitat proposada pel Govern de Pedro Sánchez, que recull els objectius de dèficit i deute públic per 2019-2021, i que van acompanyats del límit de despesa no financer del pressupost de l'Estat per a 2019, fixat en 125.064 milions (+4,4%).

La senda va ser rebutjada amb 173 vots en contra del PP, Ciutadans, UPN, Bildu, Fòrum Astúries i Coalició Canària, i 86 abstencions de Units Podem, Compromís, ERC i PDeCAT, enfront dels 88 vots a favor del PSOE i PNB.

Així, l'únic punt de l'ordre del dia de la nova reunió del CPFF serà de nou el referit als objectius d'estabilitat pressupostària i deute públic de les CCAA per al proper trienni. El Govern va suavitzar en dues dècimes el 2019 i 2020 el camí fixada per a les comunitats autònomes, cosa que es tradueix en un marge fiscal de 2.500 milions el 2019.

El Govern va suavitzar en dues dècimes el 2019 i 2020 la senda fixada per a les comunitats autònomes

En concret, la senda plantejada per l'Executiu per a comunitats autònomes corresponent a aquest període contempla un dèficit del 0,3% del PIB per 2019, el 0,1% del PIB per al 2020 i estabilitat pressupostària per 2021. D'altra banda, els objectius de deute públic del conjunt de les comunitats autònomes per al trienni 2019-2021 són del 23,7% per a 2019, el 23% per al 2020 i 22,2% per a 2021.

EL GOVERN PRESENTARÀ LA MATEIXA SENDA D'ESTABILITAT

L'Executiu ja va avançar que per aquest any augura un dèficit públic del 2,7% del PIB, cinc dècimes per sobre de l'objectiu compromès amb Brussel·les, i va actualitzar el camí d'estabilitat pressupostària calculant un dèficit de l’1,8% per a 2019, cinc dècimes més que la previsió del Govern de Rajoy, de l'1,1% el 2020 i de quatre dècimes el 2021, davant de les tres dècimes i el superàvit, respectivament, previstos per l'Executiu del PP.

La Llei d'Estabilitat Pressupostària, llei orgànica en la qual es regula l'esmentat acord, estableix que, en cas que les Corts no aprovin el sostre de despesa (requisit imprescindible), el Govern haurà de tornar a remetre a les Corts un nou acord en un termini màxim d'un mes.

No obstant això, en cap moment estableix que la seva aprovació sigui imprescindible per a l'aprovació d'un projecte de Pressupostos Generals de l'Estat, cosa que ha de ser remès pel Govern a les Corts abans del 30 de setembre, segons recull la mateixa Constitució.

Així, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja va avançar que el Govern presentarà durant les pròximes setmanes el mateix camí rebutjada pel Congrés amb la intenció de recollir els suports suficients perquè vegi la llum, si bé va aclarir que encara que tornés a ser rebutjada l'executiu presentarà un projecte de Pressupostos per a 2019.

Per la seva banda, el grup parlamentari Units Podem-En Comú Podem-En Marea ha remès un document al Govern en què reclama una pujada d'impostos a les rendes més altes i a les empreses, entre altres imposicions, així com una renegociació de l'objectiu de dèficit amb Brussel·les per sobre de l'1,8% per 2019, per "tan sols plantejar-se" donar llum verda a la sendera de dèficit que presenti l'executiu el mes de setembre, avantsala als pressupostos generals de l'Estat de 2019.

CATALUNYA NO HI PARTICIPARÀ

La Generalitat de Catalunya no participarà al CPFF d'aquest dimecres, segons ha comunicat per carta el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, a la ministra d'Hisenda. "Els motius que justifiquen la no participació són fonamentalment els mateixos que van justificar la nostra absència en les convocatòries anteriors i que hem tingut ocasió de comentar en diverses ocasions", afirma Aragonès a la carta.

El també conseller d'Economia i Hisenda de la Generalitat argumenta que el mecanisme actualment fixat per a la presa de decisions al CPFF, la mateixa composició del ple i la majoria de vots reservada al Ministeri "dificulta que sigui un espai propici per a l'adopció de consensos efectius i debats productius".

Aragonès recorda que l'1 d'agost es va celebrar la reunió de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat "que obre un nou espai" que, segons el parer del Govern, és més adequat, tenint en compte el context polític actual i l'especificitat dels temes que afecten el finançament de Catalunya.

Ha indicat que durant aquesta reunió es va acordar convocar tres comissions mixtes i quatre subcomissions, entre elles la Comissió d'Afers Econòmics i Fiscals, i ha afegit que, en el marc d'aquesta última, li agradaria traslladar a la ministra la disconformitat del Govern amb la proposta d'objectius d'estabilitat pressupostària per al conjunt de comunitats autònomes.

La Generalitat considera que el repartiment dels objectius de dèficit entre els diferents nivells d'administració pública durant el període de 2019-2021 "no únicament són desproporcionats" sinó que tampoc compleixen el que estableix la llei d'estabilitat pressupostària i financera.

Aragonès argumenta que l'ajust excessiu en els pressupostos de les comunitats autònomes en favor d'un major marge per part de l'Administració General de l'Estat "no únicament té un evident efecte recentralitzador", sinó que també a les administracions públiques que carreguen amb la major responsabilitat en la prestació de serveis de l'Estat del Benestar.