El Consell de la UE aprovarà noves regles per acabar amb l'anonimat del bitcoin
Espanya tindrà 18 mesos per desplegar la directiva comunitària
- Les normes exigeixen a les plataformes de negociació i a proveïdors que ofereixen serveis de moneders electrònics a aplicar controls de diligència similars als bancs
Europa segueix estrenyent el setge contra el blanqueig de capitals, molt especialment enfocat a combatre l'anonimat de les operacions amb els actius criptogràfics, entre ells el bitcoin. Després de l'acord marc assolit per 'els Vint-i-vuit' al desembre per perseguir els crims financers i l'evasió d'impostos, el ple del Parlament Europeu ha aprovat un nou paquet normatiu que encara ha de rebre el vistiplau del Consell de la UE, la institució que representa els Estats membres. Quan això passi, els canvis seran publicats al Diari Oficial de la UE i els països tindran 18 mesos per traslladar-los a les seves legislacions nacionals.
Les noves normes incrementen l'escrutini contra el blanqueig de capitals que, entre altres qüestions, té l'objectiu d'acabar amb l'opacitat de les transaccions al mercat de les divises virtuals com el bitcoin i facilitar l'accés a informació sobre propietaris reals d'empreses.
En concret, les noves normes obliguen les plataformes de negociació i proveïdors que ofereixen serveis de moneders electrònics a aplicar controls de diligència deguda similars als quals s'exigeixen a l'actualitat als bancs, com la verificació dels seus clients.
A més, aquestes plataformes i serveis hauran de registrar, igual que les empreses de canvi de divises, les oficines de cobrament de xecs o els proveïdors de serveis fiduciaris o empresarials. En el cas de les targetes de prepagament, es rebaixa de 250 a 150 euros l'import a partir del qual els titulars han d'estar identificats.
Els eurodiputats van donar suport amb 574 vots a favor, 13 vots en contra i 60 abstencions, aquest dijous, els canvis en la directiva contra el blanqueig de capitals.
ALTRES MESURES
Una altra de les modificacions que inclou aquesta cinquena reforma de la directiva és el dret de qualsevol ciutadà a accedir a l’informació sobre els titulars efectius d'empreses que operen al bloc comunitari. L'objectiu d'aquesta mesura és acabar amb l'opacitat de les anomenades 'empreses bústia', utilitzades amb freqüència per blanquejar capitals, ocultar fons i eludir impostos.
La directiva inclou també criteris més estrictes per avaluar si els països de fora de la UE representen risc de rentat de diners i mesures de vigilància més estreta de transaccions que impliquen nacionals de països de risc. També inclou disposicions per augmentar la protecció de persones que revelin informació sobre blanqueig de capitals, com el dret a l'anonimat.
