El Congrés debat si exigeix al Govern que eviti acomiadaments després de la venda del Popular
Es discuteix la proposició no de llei presentada per Units Podem - En Comú Podem - En Marea
- L'objectiu és evitar el tancament d'oficines a municipis i àrees urbanes amb "insuficiència de serveis bancaris"
La Comissió d'Economia, Indústria i Competitivitat del Congrés debat aquest dimarts la proposició no de llei presentada per Units Podem-En Comú Podem-En Marea, que insta el Govern a adoptar totes les mesures necessàries per evitar que l'absorció de Banc Popular per part de Banc Santander provoqui acomiadaments i tancament d'oficines a municipis i àrees urbanes amb "insuficiència de serveis bancaris".
Demana al Govern actuar perquè aquest procés no requereixi "cap aportació financera de fons públics en forma d'ajuts"
En la iniciativa es recorda a l'Executiu que, malgrat assegurar el seu dia que el rescat bancari no tindria cap cost per al contribuent, tant el Santander com el Popular s'han beneficiat d'ajudes a través de crèdits fiscals. La proposició no de llei, signada per la diputada d'En Marea Yolanda Díaz, insta el Govern a adoptar les mesures necessàries perquè aquest procés de "compra i absorció" no requereixi "cap aportació financera de fons públics en forma d'ajudes o reconeixement d'obligacions de cap tipus".
A més d'evitar els acomiadaments, la diputada gallega urgeix a evitar "l'empitjorament de les condicions laborals de les plantilles", així com articular mesures per "aclarir les possibles responsabilitats de qualsevol tipus en què hagin pogut incórrer els equips directius de l'entitat".
PERILLA L'ACCIÓ SOCIAL DEL BANC PASTOR
Així mateix, també destaca la delicada posició en què es queda una de les filials del Popular, el Banc Pastor, també absorbida en el procés, que conservava marca i estructura tot i estar integrada des de 2011. Díaz destaca que a Galícia aquesta entitat és la segona per nombre de clients, quotes de dipòsits, crèdits i nombre d'empleats. Per això, adverteix que la fi de la seva marca, anunciat pel propi Santander, "pot suposar l'extinció definitiva d'un sistema financer propi, el de Galícia, amb una vinculació històrica amb el desenvolupament econòmic del territori".
D'altra banda, Díaz també alerta de la pèrdua de pes que han tingut, després d'aquest tipus de fusions i absorcions durant els darrers anys, les fundacions socials de les entitats financeres, centrant-se en aquesta ocasió en la incògnita de què passarà amb la Fundació Barrié, que ha dedicat els seus 50 anys d'existència, defensa, "a la millora de les condicions socials i econòmiques amb notables desenvolupaments en els àmbits de l'educació, la ciència, l'acció social, el patrimoni i la cultura".
Per això, en la seva iniciativa insta el Govern a "articular les oportunes mesures perquè la Fundació Barrié tingui una adequada cobertura per part de la Fundació Banc Santander per donar continuïtat a la seva activitat en les millors condicions possibles".
