El BdE preveu que creixi la ràtio de crèdits dubtosos per la fi dels programes públics de suport

D'aquesta manera, malgrat la contenció de la ràtio durant el primer semestre de 2020, és probable que s'observi un increment, si no s'introdueixen noves mesures mitigadores, segons s'assenyala a l'últim butlletí econòmic publicat per l'organisme, que analitza l'evolució recent del finançament i del crèdit bancari al sector privat no financer.

En ell s'hi explica que també és probable que es vegi influenciat per la pròpia dinàmica dels impagaments, que impliquen un desfasament entre el moment en el qual l'acreditat rep la pertorbació negativa en el seu flux d'ingressos i la materialització d'aquest. En aquest sentit, la ràtio de cobertura dels crèdits dubtosos del sector privat resident va augmentar durant l'últim any en tots els sectors institucionals, fins a arribar al juny de 2020 el 43,7%, comparat amb el 40,9% d'un any abans.

Aquest augment va ser més acusat l'últim trimestre, com a resultat de l'augment de les provisions de les entitats de dipòsit en anticipació de la previsible deterioració addicional davant les pertorbacions econòmiques provocades per la pandèmia de Covid-19.

Pel que fa a les societats no financeres, la ràtio de cobertura del crèdit dubtós és similar a les branques de construcció i activitats immobiliàries i a la resta dels sectors d'activitat i, en tot cas, més gran que la de les llars, encara que en aquest últim cas cal tenir en compte que bona part d'aquestes exposicions estan recolzades amb garanties hipotecàries. De fet, la ràtio de cobertura en llars del crèdit dubtós destinat a l'adquisició d'habitatge és inferior a la del crèdit per a fins diferents a l'adquisició d'habitatge, situant-se al juny de 2020 en el 30,2% i en el 47,5%, respectivament.

El programa d'avals de l'ICO ha contribuït a contenir la ràtio de dubtosos d'autònoms i empreses

De qualsevol forma, el programa d'avals de l'ICO ha contribuït a contenir la ràtio de dubtosos d'autònoms i empreses, tant a través del numerador, ja que la liquiditat obtinguda pels prestataris contribueix a reduir l'entrada en situació de dubtós de les obligacions de pagament preexistents, com del denominador, pel fet que la concessió de crèdit amb aval públic ha portat a una expansió del crèdit.

En el cas de les llars, els efectes directes del programa de moratòria es concentren en un menor creixement del numerador -l'entrada en situació de dubtós-, si bé també contribueix a sostenir el denominador amb un menor ritme d'amortitzacions.

Malgrat el comportament contingut durant el semestre, va destacar el comportament negatiu en les branques més afectades per la pandèmia de Covid-19 en els últims tres mesos, que van veure augmentar el crèdit dubtós en un 2% en taxa de variació intertrimestral, enfront de la caiguda observada per al conjunt de les societats no financeres (0,8%). El sector de l'hostaleria, restauració i oci va ser el que va registrar un major creixement intertrimestral del crèdit dubtós, amb un repunt del 14,1%.

Així, el Banc d'Espanya adverteix que la crisi sanitària causada pel coronavirus està ocasionant un impacte fortament negatiu en l'activitat econòmica, que podria traduir-se en una deterioració de la situació financera d'empreses i llars que minvi la seva capacitat per a complir amb les seves obligacions de pagament.

D'igual manera, malgrat l'expansió del crèdit observat durant la primera part de 2020, l'organisme supervisor preveu una contenció pel fet que la major part del volum de la línia d'avals de l'ICO ha estat ja desplegada i les empreses han aprofitat aquesta major disponibilitat de finançament per a acumular coixins de liquiditat.

REPUNT DELS COSTOS DEL CRÈDIT?

A més dels seus efectes sobre la mora, les actuacions de les autoritats haurien contribuït, fins a aquest moment, a evitar un repunt significatiu dels costos de les noves operacions creditícies.

Després de la irrupció de la pandèmia, els tipus d'interès mitjans dels préstecs bancaris s'han mantingut en nivells relativament reduïts i estables, havent experimentat fins i tot caigudes en alguns segments. El descens del cost del crèdit a autònoms ha estat particularment intens, d'uns 80 punts bàsics, condicionat en part per la introducció de la primera línia d'avals públics, que els ha permès finançar-se a un cost més baix i a un termini més llarg d'amortització.

No obstant això, a partir de maig els costos de finançament han repuntat lleument de forma generalitzada, sent aquest augment una mica més marcat en el segment de préstecs a societats no financeres per un import superior al milió d'euros, que inclou fonamentalment operacions amb grans empreses.

MERCAT DE CAPITALS: MÉS CAR QUE ABANS DE LA PANDÈMIA

En contraposició a l'ocorregut amb el finançament bancari, els costos per a les empreses no financeres en els mercats de capitals es van elevar de manera significativa en un primer moment, encara que aquest moviment va revertir posteriorment.

En el seu cas, la relaxació es va produir per la introducció del nou programa de compres d'actius del Banc Central Europeu (BCE) i pels diversos anuncis lligats al nou fons de recuperació acordat pel Consell Europeu.

No obstant això, el tipus d'interès mitjà d'aquestes operacions se situava a l'agost uns 20 punts bàsics per sobre del nivell existent abans de la pandèmia.