Les actes del banc central mostren que el BCE va debatre sobre el resultat de les eleccions nord-americanes
La legislatura de l'Administració de Donald Trump no ha arrencat i ja centra el debat d'analistes, inversors... i dels arquitectes de les polítiques monetàries. Les actes del Banc Central Europeu (BCE) mostren que el magnat va estar present en les converses de la reunió celebrada entre el 7 i 8 de desembre a Frankfurt.
És a dir, amb prou feines un mes després de les eleccions i un abans que prengui possessió a la Casa Blanca, els membres del Consell de Govern de l'autoritat monetària de l'Eurozona van tenir en contra a Trump. Segons figura en el document de les actes publicat avui pel BCE, el banc central va considerar els riscos a l'alça per al creixement de la zona euro i, en particular, la possibilitat que el pla fiscal del Govern entrant a Estats Units acceleri l'expansió de la seva economia, la qual cosa augmentaria la probabilitat d'una expansió fiscal a Europa.
Durant la trobada, els economistes van mantenir la previsió de creixement de 2016 en l'1,6%, van elevar lleugerament la taxa de creixement en 2017 de l'1,6% a l'1,7%, i van deixar sense canvis la de 2018 en l'1,6%, ritme que també es mantindrà en 2019. Quant a la inflació, l'entitat manté la seva previsió d'inflació de 2016 en el 0,2%, l'eleva de l'1,2% a l'1,3% per 2017, la rebaixa de l'1,6% a l'1,5% per 2018 i la situa en l'1,7% en 2019. És a dir, no serà fins a 2019 quan s'acostarà a l'objectiu de la institució, consistent a situar la inflació per sota, però a prop, del 2% a mig termini.
Per aconseguir els objectius de la política monetària, el BCE va tornar a posar l'accent en la necessitat que convergeixi cap a la mateixa adreça la política fiscal, en la mesura en què les recomanacions pressupostàries de la Comissió Europea ho permetin, i es duguin a terme les mesures estructurals necessàries al llarg de la zona euro.
PORTA OBERTA A MANTENIR L'ESTÍMUL
En la seva última reunió, el BCE va decidir anunciar la prolongació del programa de compres d'actius (APP, per les seves sigles en anglès) fins a desembre de 2017. Fins al passat 8 de desembre, es contemplava fins a març, "i més enllà si és necessari". No obstant això, a partir d'abril es reduirà des dels 80.000 milions fins als 60.000 milions d'euros com a objectiu mensual.
Així i tot, la institució presidida per Mario Draghi ha deixat la porta oberta a prosseguir amb els 80.000 milions o retornar posteriorment fins a aquesta xifra si no es reafirma la recuperació econòmica o si les perspectives empitjoren. És a dir, si les condicions financeres deixen de tenir un creixement sostingut en línia amb impulsar la inflació.