El BCE manté en 1,35 bilions el volum de les seves compres contra la pandèmia
El banc central també deixa intactes els tipus d'interès
El Banc Central Europeu (BCE) ha mantingut el rumb de la seva política monetària en el seu conclave del mes de juliol. Després que al juny elevés el seu programa de compra d'actius contra la pandèmia (PEPP) en 600.000 milions d'euros, portant el programa fins a 1,35 bilions d'euros, l'entitat presidida per Christine Lagarde ha pausat la seva potència de foc en la seva última reunió del Consell de Govern abans de les vacances, per deixar pas als Governs europeus que han de dissenyar el Fons de Reconstrucció després de la pandèmia a la cimera de la Unió Europea (UE) del 17 i 18 de juliol.
Noticia relacionada
"El Consell de Govern realitzarà compres d'actius nets sota el PEPP fins almenys finals de juny de 2021 i, en qualsevol cas, fins que jutgi que la fase de crisi del coronavirus ha acabat", ha assenyalat el banc central en un comunicat. Així mateix, els fons que s'obtinguin dels venciments es continuaran reinvertint fins a, com a mínim, finals de 2022. El BCE ha assenyalat que la reducció del balanç d'aquest programa es farà de manera que no suposi una interferència amb la política monetària.
Respecte al programa de compra d'actius normal (APP), el BCE no ha fet cap canvi. Continuarà comprant 20.000 milions nets, encara que fins a final d'any disposa d'una potència de compra addicional de 120.000 milions, a distribuir de manera mensual segons consideri.
El Consell de Govern ha subratllat de nou que aquestes compres duraran tant temps com sigui necessari per a reforçar l'"impacte acomodatici" dels seus tipus d'interès i que acabaran "poc després" que el BCE comenci a elevar el preu del diner.
Referent a això, tal com esperava el consens d'analistes, el BCE ha mantingut sense canvis els tipus d'interès de referència per a les seves operacions de refinançament en el 0%, mentre que la taxa de facilitat de dipòsit continuarà en el -0,50% i la de facilitat de préstec en el 0,25%. L'institut emissor també ha deixat sense canvis l'orientació a futur, per la qual cosa els tipus es mantindran al seu nivell actual fins que el BCE observi que el pronòstic d'inflació "convergeix robustament" a un nivell "prou a prop, però per sota, del 2%". Les reinversions, en canvi, es mantindran durant un període de temps "estès" una vegada que comenci a elevar el preu del diner.
INFLACIÓ I PIB
El producte interior brut (PIB) de la zona euro va registrar una contracció anual del 3,1% al primer trimestre de 2020, enfront del creixement de l'1% dels tres mesos anteriors, d'acord amb les últimes dades publicades per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària.
D'altra banda, la taxa d'inflació interanual de l'eurozona es va situar el mes de juny en el 0,3%, dues dècimes més que al maig, a causa de la menor contracció dels preus de l'energia.
De la mateixa forma, la taxa d'inflació subjacent dels països que han adoptat l'euro com a moneda comuna, que és el resultat d'excloure del càlcul l'evolució dels preus de l'energia, els aliments frescos, l'alcohol i el tabac, es va contreure en una dècima, fins al 0,8%.
Respecte a la desocupació, la taxa de maig de la zona euro, l'última disponible, es va elevar en una dècima, fins al 7,4%. En el conjunt de la UE, l'atur va créixer també en una dècima en el cinquè mes de l'any, fins al 6,7%.
La pròxima trobada el Consell de Govern de l'organisme responsable de la política monetària de l'eurozona se celebrarà el pròxim 10 de setembre.
