El BCE llançarà un 'nou euríbor' després del fracàs en la reforma de l'índex hipotecari

"El Consell de Govern del BCE va decidir desenvolupar un nou interès de referència a un dia basat en les dades disponibles per l'Eurosistema", ha anunciat en un comunicat. El BCE no estarà sol en aquesta missió, ja que crearà un grup de treball juntament amb l'Autoritat de Mercats i Serveis Financers (FSMa, per les sigles en anglès), l'Autoritat Europea de Mercats i Accions (ESMA) i la Comissió Europea per generar un interès que serveixi d'àncora per calcular els preus als quals es presta diners a diferents terminis.

"L'interès, que estaria elaborat abans de 2020, complementaria els actuals tipus de referència produïts pel sector privat i que serveixen com a índex de referència", afegeix. O el que és el mateix, el BCE, amb les dades que obtindrà de les transaccions en euros realitzades pels bancs, crearà uns índexs de referència que competiran amb els actuals eonia, que és el tipus d'interès a un dia al mercat interbancari, i euríbor, que són els tipus de referència a 1 i 2 setmanes i a 1, 2, 3, 6, 9 i 12 mesos.

La rellevància de l'euríbor als mercats és crucial. "L'índex és utilitzat com a referència en contractes per un valor estimat superior a 180 bilions d'euros, en la seva major part derivats OTC, com swaps de tipus d'interès. També s'estima que 1,4 bilions d'euros en préstecs hipotecaris de famílies estan referenciats a l'euríbor (el 28% de les hipoteques de la zona de l'euro)", precisava María José Gómez Yubero, responsable de resolució i estabilitat financera a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), en un informe publicat el desembre de 2016. "L'euríbor és un dels índexs més importants del món. En alguns països -com Espanya, Itàlia i Portugal- resulta clau per als mercats d'hipoteques minoristes", rematava. Només a Espanya, l'euríbor a 12 mesos és l'índex de referència de contractes hipotecaris per valor de 600.000 milions d'euros.

En aquest document, Gómez Yubero advertia del risc que la reforma de l'euríbor en què estaven treballant les autoritats europees, amb l'Institut Europeu de Mercats Monetaris (EMMI, per les sigles en anglès) com a encarregat de realitzar-la, no tirés endavant. Aquesta reforma pretenia que l'euríbor passés a calcular-se a partir de les transaccions reals que els bancs realitzen al mercat interbancari, en què unes entitats presten diners a altres. Actualment, l'euríbor, malgrat la seva crucial importància, es calcula sobre l'interès al qual els bancs diuen que prestarien diners a altres entitats per a cada un dels terminis. A més, aquestes dades amb prou feines les proporcionen 20 entitats, quan abans de les crisis el panell de bancs ascendia a 41 entitats. La reforma, per tant, pretenia que l'euríbor deixés de ser un 'índex zombi', basat en voluntats, per ser més fiable i transparent, a l'estar basat en operacions de veritat.

Però hi va haver dos problemes. D'una banda, l'activitat del mercat interbancari segueix sota mínims després de l'esclat de la crisi. De l'altra, les entitats financeres no es van implicar prou en el període de proves que EMMI va dur a terme entre setembre de 2016 i febrer de 2017. Les autoritats van estimar que, per donar validesa a les proves, haurien de participar no menys de 40 entitats . Però no hi van participar ni 30 -entre les quals sí que ho van fer les set espanyoles invitades-. Per aquest motiu, EMMI va tirar la tovallola al maig de 2017.

OBRIN PAS

Menys de sis mesos després, el BCE pren la iniciativa. "Els índexs de referència estan registrant profundes reformes actualment", reconeix l'entitat. Al·ludeix així als esforços que s'estan fent per reforçar la credibilitat i transparència d'aquests índexs després dels escàndols destapats durant la crisi. "Les autoritats europees de la competència van imposar el 2013 una sanció rècord de 1.500 milions d'euros a sis institucions financeres per actuar com càrtel i manipular els índexs líbor, euríbor i tibor entre els anys 2005 i 2008 (en el cas del tibor es perllonga des de 2007 a 2010)", recordava Gómez Yubero al seu informe.

Però com en el cas europeu la reforma no acaba de quallar, el BCE tira de galons. "El BCE va decidir passar a l'acció perquè els índexs de referència tenen un important factor d'ancoratge per als contractes als mercats financers", afirma la institució. A més, justifica la seva actuació en la necessitat que els tipus del mercat, actualment referenciats a l'eonia i als diferents terminis de l'euríbor, actuïn de manera correcta perquè actuen com a corretja de transmissió de les condicions monetàries establertes pel BCE.

L'entitat monetària informarà les entitats financeres del desenvolupament d'aquests índexs durant 2018, i no perd l'ocasió de llançar-los el guant. "Estaran convidades a proporcionar els seus comentaris sobre els enfocaments suggerits", exposa el BCE. Després de no involucrar-se en l'intent de reforma comandat per EMMI des de 2013, la 'invitació' del BCE pot persuadir els bancs perquè, aquesta vegada sí, s'involucrin. Més que res, perquè el BCE el llançarà si o si, i els índexs que generi afectaran al seu negoci de manera directa.

Amb l'objecte de reforçar la transparència i la credibilitat d'aquests treballs, el BCE també ha comunicat que difondrà "més informació de l'activitat dels mercats monetaris". És a dir, anirà preparant el terreny per consolidar la fiabilitat de les dades que es prendran per calcular aquests índexs de referència.