El BCE demana investigar la retirada de dipòsits de Popular per part d'Ajuntaments i CA

No està en el meu poder, no puc estar involucrada en això, però certament hi ha marge perquè la justícia espanyola investigui aquests moviments per veure si informació privilegiada havia ajudat a certes persones intentar protegir-se millor que els petits dipositants", ha assenyalat davant la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris de l'Eurocambra.

"És una qüestió perquè la justícia espanyola i potser les autoritats de mercat investiguin i prenguin mesures, si fos necessari", ha afegit.

El ministre d'Economia, Indústria i Competitivitat, Luis de Guindos, va revelar dilluns passat durant la seva compareixença davant la Comissió d'Economia del Congrés que "hi va haver comunitats autònomes i ajuntaments que van retirar quantitats forts de dipòsits" de Banc Popular.

EL BCE DEFENSA LA SEVA ACTUACIÓ

"Crec que hem passat la prova del marc (supervisor europeu) i, en aquesta categoria de decisions doloroses i tristes, va ser un èxit", va dir Nouy durant la seva compareixença davant la Comissió d'Afers Econòmics del Parlament Europeu, preguntada pel paper de la institució que presideix en la intervenció del banc espanyol, segons recull Efe.

La Junta de Supervisió, que controla els grans bancs europeus des de la creació de la Unió Bancària, va ser l'encarregada de declarar inviable o en vies d'inviabilitat el Popular, cosa que va desencadenar la decisió de la Junta de Resolució Europea d'intervenir l'entitat i vendre-la al Banc Santander.

"Crec que hem passat la prova del marc i, en aquesta categoria de decisions doloroses i tristes, va ser un èxit", ha dit Daniele Nouy

RESPONSABLE A LA DIRECTIVA

La responsable francesa va apuntar, a més, a la responsabilitat de la directiva de l'entitat espanyola. "De vegades un banc ha de desaparèixer perquè la directiva no ha pres les decisions correctes quan ho havia de fer", va assegurar per defensar la declaració d'inviabilitat de l'entitat.

La economista francesa va assenyalar que la Junta estava a l’aguait dels problemes de Banc Popular i ha subratllat que durant les proves d'estrès efectuades per l'Autoritat Bancària Europea (EBA, per les sigles en anglès) el 2016 ja van revelar que el banc "era el tercer pitjor" a l'exercici. Així mateix, ha explicat que "la disminució del capital era bastant fort", de 6 punts bàsics a l'escenari advers".

En aquest sentit, va recordar, el supervisor no participa en el disseny d'aquests tests d'estrès, que mesuren la resistència de la banca en escenaris normals i de crisi, si bé ha reconegut que aquestes proves van poder ser "menys completes" per a Espanya que per a altres països.

Nouy va afirmar que "era raonable pensar que el pitjor (de la crisi) havia quedat enrere" a Espanya i que l'escenari advers del país era "menys complet" que per a altres ja que "la vida real ja era adversa", cosa que "ha contribuït a reduir l'impacte dels test d'estrès".

La responsable francesa va apuntar, a més, a la responsabilitat de la directiva de l'entitat espanyola

"MOLTES INSPECCIONS 'IN SITU'"

La francesa va assenyalar, però, que el supervisor va fer "moltes inspeccions 'in situ'" al banc i que van fer "milers i milers de milions en provisions addicionals".

El president de la comissió parlamentària, l'eurodiputat socialista italià Roberto Gualtieri, ha considerat, per contra, que la resolució de Popular no és "una història d'èxit" per al Mecanisme Únic de Supervisió i va instar Nouy a assumir que hi ha hagut "deficiències" en el procés.

En aquest sentit, ha expressat la seva preocupació pel fet que aquest mecanisme encara no estigui complet, cosa que segons la seva opinió fa que es depengui "completament" de compradors privats en cas de resolució, així com pel fet que el banc fos declarat inviable per una crisi de liquiditat malgrat superar les proves d'estrès.