Suposa una revisió a l'alça de tres dècimes per al creixement econòmic d'aquest any i el proper
El Banc d'Espanya ha presentat les últimes previsions macroeconòmiques de l'any. Unes projeccions que inclouen una revisió a l'alça del creixement del producte interior brut (PIB), alhora que mantenen la de la inflació sense canvis respecte a les seves estimacions anteriors publicades al setembre.
Pel que fa al PIB, el creixement s'eleva en tres dècimes tant per al 2024 com per al 2025: fins al 3,1% i el 2,5%, respectivament. Mentrestant, es manté sense canvis per al 2026, a l'1,9%, abans d'experimentar una lleugera desacceleració el 2027, fins a l'1,7%.
Com detallen des de l'organisme, el ritme d'avenç de l'activitat previst per al 2024 s'incrementa com a conseqüència, en primer lloc, de l'efecte arrossegament positiu derivat de la revisió de la comptabilitat nacional trimestral (CNTR) publicada a finals de setembre; en segon lloc, del creixement del PIB al tercer trimestre, que es va situar per sobre de l'esperat; i, en tercer lloc, de la fortalesa que l'activitat mostra al quart trimestre.
El 2025, el creixement també es revisa a l'alça a causa de la confluència de diversos factors. D'una banda, el dinamisme més gran observat en l'activitat durant la segona meitat del 2024 que, fins i tot tenint en compte l'impacte negatiu de la DANA, comporta un efecte arrossegament positiu sobre la taxa mitjana de creixement del PIB el 2025.
D'altra banda, les mesures de suport posades en marxa per pal·liar els efectes de les inundacions, juntament amb els esforços de reconstrucció, generarien un increment de la demanda interna més enèrgic al primer semestre del 2025 que el previst a les projeccions del setembre.
Finalment, l'impacte conjunt dels canvis en els supòsits externs sobre la previsió de creixement per al 2025 és nul, ja que es compensa l'efecte positiu que es deriva d'uns tipus d'interès menors, en relació amb les projeccions del setembre, amb el negatiu associat a un pitjor exercici dels mercats exteriors.
A més, el Banc d'Espanya explica que el creixement del PIB durant el període 2024-2027 se sustentarà en el dinamisme de la demanda interna. "En particular, el consum privat serà la rúbrica amb una aportació més gran a l'avenç de l'activitat durant aquest període, fruit de l'evolució favorable que es projecta per a la renda disponible, l'ocupació i la confiança de les llars, així com de l'increment poblacional previst", assenyala.
Tot això en un context en què les empreses mostren una situació financera relativament folgada en termes agregats. Per contra, s'espera que el consum públic, que ha exhibit un notable vigor el 2023 i el 2024, moderi la seva aportació a l'augment de l'activitat als propers anys.
Per la seva banda, l'aportació de la demanda exterior neta al creixement del PIB s'ha anat reduint als darrers trimestres i seria pràcticament nul·la el 2025-2027.
LA INFLACIÓ INICIARÀ EL SEU CAMÍ DESCENDENT A PARTIR DEL 2025
Pel que fa a l'evolució dels preus, les projeccions de Banc d'Espanya no incorporen canvis significatius respecte a les publicades al setembre i continuen contemplant una tònica de moderació gradual de les pressions inflacionistes.
Per als propers mesos s'espera que la inflació general es mantingui relativament estable i que, a partir del març del 2025, iniciï un camí descendent cap a taxes properes al 2%.
En concret, s'espera que la inflació general, que va fer una mitjana del 3,4% el 2023, disminueixi de manera progressiva el 2024, 2025 i 2026, fins a unes taxes del 2,9%, el 2,1% i l'1,7%, respectivament. El 2027, en canvi, la taxa d'inflació general podria experimentar un repunt fins al 2,4%.
Tot i això, l'organisme sí que porta a terme una lleu revisió a la baixa en la inflació dels aliments i de l'energia el 2024 i el 2025 a causa, sobretot, de les sorpreses a la baixa observades als últims mesos, que es veu compensada per una lleu revisió a l'alça en la inflació subjacent de 2024 i 2025 en un context en què s'anticipa un dinamisme més gran de l'activitat.
Així, vaticina una moderació gradual de la inflació subjacent, que passaria d'una taxa mitjana del 4,1% el 2023 al 2,9% el 2024, el 2,3% el 2025, l'1,9% el 2026 i l'1,8% el 2027.
A més, preveu que especialment el 2025 es produeixi una desacceleració de les pressions inflacionistes als aliments, que passarien d'una taxa d'inflació del 3,7% el 2024 a una altra del 2,4% el 2025 i el 2026. Tot això en un context en què el component de l'energia mostraria una contribució nul·la o lleument negativa a l'avenç dels preus en el bienni 2025-2026.
El Banc d'Espanya exposa que darrere d'aquestes previsions d'inflació hi ha alguns aspectes rellevants. En primer lloc, es preveu que el gener del 2025 es produirà la reversió completa de la reducció de l'IVA en els productes alimentaris bàsics aprovada a finals del 2022 i s'eliminaran els descomptes vigents al transport públic introduïts el 2022.
En segon lloc, les previsions sobre l'evolució dels preus de consum dels aliments impliquen que, en un futur, els aliments s'encareixen a un ritme similar al de la resta dels béns i serveis a la cistella de consum de les llars, després del fort encariment relatiu que els primers van registrar durant els darrers dos anys. En tercer lloc, es manté el supòsit que no es produiran efectes de segona volta significatius sobre la inflació, via salaris i/o marges empresarials.
Cal tenir en compte que els riscos al voltant de l'escenari central d'aquestes projeccions per a l'economia espanyola estan orientats a la baixa pel que fa a l'activitat i lleugerament a l'alça en relació amb la inflació.
LA TAXA D'ATUR BAIXARÀ DEL 10% EL 2027
D'altra banda, pel que fa al mercat laboral, s'espera que la creació d'ocupació es prolongui al llarg de l'horitzó de projecció, encara que a un ritme inferior al dels darrers trimestres. En particular, es preveu que, enfront de l'increment del 3% registrat el 2023, l'ocupació mesurada en termes de persones ocupades augmenti un 2,1% el 2024 i s'alenteixi gradualment fins a una taxa propera a l'1% el 2027.
Mentrestant, la taxa d'atur, que es va situar al 12,2% el 2023, experimentaria un descens gradual al llarg de l'horitzó de projecció, fins a assolir un valor lleugerament per sota del 10% el 2027, passant per l'11,5 % el 2024, el 10,8% el 2025 i el 10,4% el 2026.