El Banc d'Espanya demana als bancs un reforç del seu capital

En aquest sentit, la ràtio de capital ordinari CET1 es va situar el juny de 2018 al mateix nivell que un any abans, l’11,9%, encara que sí que van variar el capital ordinari de nivell 1 i els actius ponderats per risc (numerador i denominador de la ràtio) en un 5,5% tots dos, a causa, en bona mesura, de la reducció dels ajustos transitoris en un 60% en apropar-se el període d'implantació plena de Basilea III.

A més, aquesta ràtio només ha augmentat en 30 punts bàsics des de 2014, data d'entrada en vigor dels requeriments de CET1. En termes generals, el supervisor ha explicat que aquesta situació reflecteix l’"intens procés de sanejament dels balanços" dut a terme per les entitats espanyoles, així com la major densitat dels seus actius ponderats per risc.

No obstant això, el Banc d'Espanya ha afirmat que les entitats espanyoles "haurien d'adoptar estratègies per reforçar el seu capital", ja que la solvència d'una entitat "és el pilar fonamental que sustenta la capacitat d'absorció de pèrdues en cas que aquestes apareguessin de forma imprevista, com a manifestació dels riscos que afecten el sistema bancari espanyol i també la resta de sistemes bancaris europeus".

El supervisor també ha ressaltat que la solvència és un indicador de referència "fonamental" per al mercat a l'hora de jutjar la solidesa i confiança que es diposita en una entitat o en un sistema bancari en general, i que un nivell de solvència folgat permet respondre sense dilació a un possible creixement de la demanda de crèdit, cosa que, al seu torn, contribueix a reforçar el creixement econòmic i la posició financera dels bancs.

PROVES DE RESISTÈNCIA DEL BANC D'ESPANYA

El Banc d'Espanya realitza anualment proves de resistència al sistema bancari espanyol utilitzant el marc d'anàlisi denominat FLESB, una eina pròpia que centra la seva anàlisi en la capacitat de resistència de les entitats espanyoles en termes de solvència i liquiditat davant de diferents escenaris macroeconòmics. En aquest exercici, ha utilitzat els tres escenaris macroeconòmics dissenyats per als test d'estrès que coordina a nivell europeu l'Autoritat Bancària Europea (EBA), així com el Coeficient de Cobertura de Liquiditat (LCR) per analitzar la posició de liquiditat de cada entitat.

Les 57 entitats incloses en l'exercici es divideixen en tres grups en funció de la seva mida i presència internacional: les entitats espanyoles integrades en el Mecanisme Únic de Supervisió (MUS) amb activitat internacional significativa, la resta d'entitats espanyoles significatives integrades en el MUS i la resta d'entitats de menor complexitat i grandària que estan sota supervisió directa del Banc d'Espanya.

Per a cada grup es presenta la ràtio de desembre de 2017 i es mostra l'impacte de l'escenari base i de l'escenari advers durant els tres anys d'exercici, mostrant la ràtio al final de l'horitzó, desembre de 2020.

Per al primer grup, es produiria en l'escenari advers una reducció de la ràtio de capital CET1 'fully loaded' d'un punt respecte al desembre del 2017, fins al 10,1% el 2020, ja que les pitjors condicions macroeconòmiques d'aquest escenari provoquen una major generació de pèrdues que no poden ser absorbides per l'ús de provisions i resultats atribuïts. La generació de resultats descendeix aproximadament un 35% en comparació amb l'escenari base.

Per a la resta d'entitats del MUS (segon grup), la ràtio CET1 'fully loaded' disminuiria en 4,5 punts a l'escenari advers per al 2020, fins al 7,7%, per l'augment molt considerable del volum de pèrdues dins aquest grup, ja que els elements d'absorció de pèrdues disponibles no són suficients per cobrir-les.

Finalment, les entitats menys significatives que estan subjectes a supervisió nacional directa parteixen d'una ràtio de CET1 de 16,8% el desembre de 2017, la més alta dels tres grups analitzats, que en l'escenari advers per al 2020 es redueix en 2,2 punts, fins al 14,6%.

"Els resultats anteriors mostren una elevada capacitat de resistència, en termes agregats, de les entitats de dipòsit espanyoles a un escenari advers. No obstant això, la dispersió dels resultats entre entitats, així com la possibilitat que els riscos que es poden materialitzar superin els procedents de l'escenari advers, aconsellen que les entitats reforcin el seu capital en la mesura que ho permeti la recuperació de beneficis observada", ha assenyalat el Banc d'Espanya.

Pel que fa a la liquiditat, la ràtio LCR mesura si els actius líquids d'alta qualitat i lliures de càrregues són suficients per cobrir les seves necessitats netes de finançament en cas de materialitzar un escenari de problemes de liquiditat en 30 dies naturals.

Els resultats obtinguts de l'anàlisi del Banc d'Espanya mostren que la situació en termes de liquiditat de les entitats espanyoles és "robusta", ja que en tots els grups d'entitats se superen els requeriments de LCR mínims establerts per 2018 (100%) en tots dos escenaris. A més, destaca especialment la posició de liquiditat de les entitats menys significatives, que fins i tot en l'escenari advers presenten una ràtio d'aproximadament un 380%.

VIGILAR LA CONCESSIÓ DEL CRÈDIT AL CONSUM

D'altra banda, al seu Informe d'Estabilitat Financera el Banc d'Espanya ha instat les entitats bancàries espanyoles a vigilar la concessió de crèdit al consum i la seva morositat, provisionant adequadament els nous dubtosos.

L'organisme ha posat de manifest que el crèdit al consum a Espanya continua creixent a taxes significativament més grans que les dels principals països europeus, tot i que ha mostrat una "certa moderació" durant l'últim trimestre. A més, el tipus d'interès mitjà dels nous crèdits al consum concedits a Espanya es va situar al 7,8% el juny de 2018, davant del 4,9% de la zona euro, cosa que en un context de baixos tipus d'interès podria estar induït per la recerca d'oportunitats per obtenir majors rendibilitats per part de les entitats, que poden portar associades uns majors riscos, segons ha advertit.

Per la seva banda, ha assenyalat que la morositat associada ha continuat augmentant, si bé no s'ha incrementat la ràtio de dubtosos. No obstant això, el desfasament temporal que existeix entre el creixement del crèdit i el dels dubtosos porta al fet que l'evolució d'aquesta cartera i la seva morositat "hagin de seguir sent analitzades amb detall durant els pròxims trimestres" perquè aquestes inversions més rendibles "no acabin convertint-se en les més arriscades per les pèrdues que poguessin portar associades".