Draghi haurà de 'filar prim' per convèncer però no espantar... com a Sintra
El BCE ha intentat moderar aquestes setmanes l'optimisme mostrat per Draghi al final de juny, que va catapultar l'euro i tensar les borses
- S'espera que Draghi prepari els inversors per a la reunió clau de setembre, però que ho faci amb moderació
- La majoria d'experts creu que el BCE detallarà el 'full de ruta' per començar amb el tapering el 7 de setembre
El president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, s'enfronta aquest dijous a una dura tasca. Haurà de 'nedar entre dues aigües', defensant els estímuls del banc central però, al mateix temps, apuntant cap a la normalització monetària. En teoria això és el que ha estat fent durant els últims temps i això és el que n’esperen els inversors: que vagi preparant el camí per 'detallar' el començament del tapering (disminució gradual dels estímuls) durant la reunió de setembre, però que ho faci sense posar nerviosos els mercats. Per a això, Draghi haurà de contenir l'entusiasme que va mostrar durant el seu discurs al simposi de bancs centrals celebrat a finals de juny a Sintra (Portugal), quan les seves paraules van catapultar l'euro i van posar en alerta les borses.
Draghi s'ha mostrat sempre considerablement 'lliure' en les seves paraules. Això vol dir que, quan tothom espera prudència aquest dijous, no és descartable que passi tot el contrari i es desmarqui replicant les paraules de Sintra
Des d'aquesta compareixença a Portugal, el BCE ha intentat calmar els ànims. "Necessitem paciència i persistència, perquè la convergència de la inflació necessita més temps per mostrar dades convincents", va dir l'economista en cap del BCE, Peter Praet, en un discurs pronunciat el 6 de juliol a París. Durant la mateixa compareixença va explicar que la recuperació a la zona euro "sembla haver cobrat major impuls".
El creixement econòmic de la zona euro, mostrat a través de les dades i dels indicadors de sentiment, apunta a una recuperació que els experts qualifiquen com sòlida. No obstant això, la inflació continua lluny de l'objectiu del BCE de situar-se a prop però per sota de l'objectiu del 2%. La inflació de juny va caure lleugerament, fins a l’1,3% des de l’1,4% al maig, amb la inflació subjacent registrant un lleuger augment de 0,2 punts percentuals, fins a l‘1,1%.
"El BCE continuarà enfrontant-se a petites pressions inflacionistes domèstiques", assenyala Carsten Brzeski, economista en cap per a Alemanya i Àustria d'ING-DiBa, en una nota. "En tot cas, la caiguda dels preus del petroli, la recuperació dels rendiments dels bons i l'enfortiment de l'euro s'han deteriorat encara més les perspectives inflacionistes del BCE", afegeix.
ARREGLAR EL "DISBARAT"
"Serà interessant observar com el president del BCE intenta 'arreglar' el disbarat", apunten els analistes de Link Securities en referència a les seves paraules a Sintra. Per a molts, el seu discurs va mostrar un "aclaparador optimisme" sobre la situació econòmica de la zona euro, amb expressions del tipus "canvi considerable" en l'escena política; "El núvol d'incertesa" ha donat pas a un moment de "confiança" o "els vents polítics s'estan convertint en vents de cua".
Amb tot, Draghi s'ha mostrat sempre considerablement 'lliure' en les seves paraules. Això vol dir que, quan tothom espera prudència aquest dijous, no és descartable que passi tot el contrari i es desmarqui replicant les paraules de Sintra. L'italià és 'una caixa de sorpreses' i, de fet, podria donar la propera a Jackson Hole a finals d'agost (entre el 24 i 26 del proper mes). Després de tres anys sense acudir a aquesta reunió de banquers centrals a Wyoming, Draghi ha anunciat que hi assistirà aquest any. Resulta interessant aquest fet perquè el 2014 va aprofitar la seva intervenció per assenyalar que calia fer més per impulsar l'economia de la zona euro. Uns mesos més tard, el BCE va comunicar les seves mesures d'estímul. En aquesta ocasió, s'especula que pogués passar una cosa similar però al contrari: és a dir, que el banquer central aprofundeixi en la fortalesa econòmica de la zona euro per preparar la reunió del 7 de setembre.
"El nostre escenari base és que el BCE anunciarà una sortida 'lenta i estesa en el temps' del seu QE (quantitative easing o programa de compra d'actius) al setembre. Una sortida lenta és consistent amb els comentaris de Sintra de Draghi, el senyal de la nostra Regla de Taylor i les perspectives per a la inflació subjacent", assenyalen els experts de Deutsche Bank.
Julien-Pierre Nouen, economista en cap de Lazard Frères Gestion, se suma a aquesta opinió generalitzada que apunta que serà durant aquesta trobada quan el BCE presentarà el 'full de ruta' (tot i que potser no excessivament detallat) del tapering i que, durant la primera part de 2018, es reduiran gradualment les compres d'actius. "Creiem que l'organisme seguirà l'exemple de la Fed: en primer lloc, reduirà gradualment les seves compres, probablement durant el primer semestre del 2018. En segon lloc, començarà a augmentar els tipus d'interès, sempre que la inflació es mogui cap a l’objectiu del 2%. Finalment, després de diverses pujades de tipus, començarà a reduir la mida del seu balanç".
El desembre de l'any passat, el BCE va reduir el volum mensual destinat a la compra de deute des de 80.000 milions d'euros fins als 60.000 milions i va estendre el programa fins a desembre d'aquest any. Aquesta reducció del volum va començar a fer-se efectiva a l'abril d'aquest any. Hi ha analistes que van més enllà i esperen per a aquesta reunió una nova modificació en el contingut del comunicat del BCE relacionada amb aquesta quantitat. En la seva opinió, igual que durant l'últim partit el Banc Central va retirar del seu comunicat la referència a la possibilitat de seguir baixant els tipus d'interès, durant aquest podria eliminar la referència que assenyala la possibilitat que, de ser necessari, incrementi l'import mensual de compra d'actius. "Si compleix aquesta hipòtesi, cosa que dubtem, els mercats financers tornarien a patir noves tensions", adverteixen des de Link Securities.
