Draghi demana a Madrid "vigilància de l'impacte" en la banca de la seva baixa rendibilitat

El banquer, presentat pel governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, defensa que les mesures que ha pres el banc central com a resposta a la crisi (vegeu discurs complet). Tant els 'diners gratis' com les polítiques no convencionals, basades en la compra d'actius per valor de 60.000 milions d'euros com a mínim fins al desembre. Aquestes mesures, sosté Draghi, "han permès un entorn més llarg de tipus d'interès ampli sense efectes negatius en l'estabilitat financera", cosa que, segons la seva opinió, ha estat cabdal per a la recuperació econòmica i per aplacar les turbulències financeres.

Draghi admet efectes "secundaris" de les polítiques, però recorda que "la posició de la banca" s'ha enfortit gràcies a la recuperació que ha impulsat la política ultraexpansiva dissenyada i executada des de Frankfurt. El banquer italià defensa que "les mesures de política monetària no convencionals i les millores en l'estructura normativa han posat el sistema bancari de l'Eurozona en una posició més forta per transmetre l'impuls del crèdit que persegueix el BCE en les empreses a les llars a través de la unió monetària per garantir un finançament suficient que sostingui la recuperació". "És exactament el que hem vist", afegeix Draghi, citant la recuperació del crèdit.

El mandatari ha fet referència a les crítiques -que arriben especialment des d’Alemanya- quan ha assegurat que "tots els bancs centrals saben que les seves polítiques tenen efectes secundaris". No obstant això, estan sent "positius" sobre l'estabilitat financera. El cercle virtuós que permet aquesta derivada són els majors ingressos de les llars i empreses en abaratir les condicions de finançament i impulsar la recuperació econòmica. Això, al seu torn, "disminueix la mora, amb el qual millora la posició de la banca", afegeix.

Tot i això, l'escenari actual ofega la rendibilitat dels bancs en comprimir "la diferència entre els tipus de curt termini i els de llarg termini". Per això, Draghi demana una "vigilància" a l’"impacte" de la baixa rendibilitat del negoci tradicional de les entitats financeres. En cas de prolongar-se aquest escenari, i escoltant Draghi encara no hi ha raons per esperar una ruptura, els bancs "podrien reduir la seva acumulació de capital a través dels beneficis retinguts i fer-los més fràgils".

EVITAR FUTURES BOMBOLLES

Es tracta d'un dels tres riscos esmentats pel president del BCE davant una sala de conferències del Banc d'Espanya repleta d'acadèmics i personalitats del sector financer. Una altra fita que cal vigilar, segons Draghi, és l'assumpció de riscos dels préstecs bancaris per evitar futures "bombolles que hem vist que són perilloses per a l'estabilitat financera", assegura, especialment al sector immobiliari, com bé ho sap Espanya en la seva història recent.

En tercer lloc, admet que l'entorn de tipus baixos "exerceix pressió" sobre la rendibilitat de les institucions financeres no bancàries com assegurances de vida o fons de pensions: "Per complir els seus objectius davant els desafiaments en els rendiments, podrien ser propensos a comportaments de recerques de rendibilitats assumint riscos excessius". Draghi ha insistit així en un missatge inclòs a l'informe d'estabilitat del banc central: alguns inversors institucionals estan assignant inversions a títols de deute de menor qualitat, cosa que "ha de ser estretament monitoritzat". En aquest sentit, demana als fons d'inversió, de pensions i assegurances mitigar els riscos adaptant els seus models de negoci reduint, per exemple, la seva dependència dels sistemes de garanties de retorn.

Draghi també ha demanat als bancs que actuïn en consonància amb l'entorn actual. No tot és lamentar-se, hi ha "un ampli espai" perquè gran part del sector financer millori la seva rendibilitat mitjançant "l'augment d'esforços per millorar l'eficiència operativa a través de la reducció orgànica de costos". Enmig del procés d'ajustos de Popular, i a falta de conèixer si conclourà en una operació amb un altre banc o una ampliació, el banquer italià ha estat curós amb les seves paraules. Al seu discurs no hi ha hagut esment explícit a fusions o consolidacions de la banca. Això sí, recorda que "l'eficiència dels costos dels bancs de l'Eurozona no ha millorat des de 2010 i, amb mètriques estàndards, hi ha una comparativa desfavorable amb molts dels seus parells internacionals".