El president del Banc Central Europeu (BCE) reitera que els estímuls són necessaris per impulsar la inflació
El Banc Central Europeu (BCE) prosseguirà amb les seves polítiques monetàries ultraexpansives. I, almenys encara, no dóna pistes sobre un canvi en elles. Els tipus de referència segueixen al 0% i el programa de compres en 60.000 milions d'euros mensuals fins al desembre. No hi ha hagut sorpreses per al mercat, encara que la pressió des d'Alemanya, en any electoral, es manté intacta i fins i tot creixent. El president de l'autoritat monetària, Mario Draghi, es defensa des de Frankfurt tot i que admet que la recuperació és cada vegada més sòlida, però deixa qualsevol possible canvi del seu missatge per a la reunió de juny, davant la qual el mercat ja està en suspens.
"Els riscos sobre les perspectives econòmiques s'inclinen a la baixa", assegura Draghi durant el seu discurs, mentre l'Eurozona "avança cap a un nou equilibri", sosté el banquer italià. Un matís que s'ha reflectit a la divisa europea: l'euro ha passat de cotitzar amb caigudes a donar-se la volta durant uns minuts, per ràpidament tornar a les pèrdues ja que el missatge no ha estat prou optimista per esperar un canvi d'hora al política del Consell de Govern del BCE, malgrat que així ho reclamen des d'Alemanya.
La conclusió de l'economista és que pot ser que les amenaces sobre el creixement disminueixin, però per ara la inflació subjacent (sense comptar l'energia) no dóna senyals de fortalesa. "Ha estat una actuació de Draghi força confusa i contradictòria", argüeix James Athey, gestor d'Aberdeen AM. "Ha hagut de reconèixer que la previsió de creixement ha millorat i que els riscos de la previsió estan equilibrats sense seguir a les perspectives d'inflació. Això està confonent el mercat i causa agitació", afegeix. Els analistes de Barclays posen l'accent en el balanç de riscos al qual ha fet referència el president del BCE i esperen "un canvi en la comunicació al juny, cap a una orientació menys pessimista".
Draghi ha reconegut que hi ha hagut debat al Consell sobre el balanç de riscos que hi ha al voltant del creixement de l'economia de la Zona Euro, "però no respecte a la inflació". "Al final, tots els membres van estar d'acord amb el llenguatge", ha afegit, alhora que ha tornat a demanar als polítics que dirigeixin la seva política fiscal i de reformes estructurals cap al suport de la monetària per fomentar l'impuls del creixement econòmic i, en última instància, l'objectiu del BCE d'apropar la inflació a mig termini, encara que per sota, del 2%.
LA INFLACIÓ NO DÓNA SENYALS D’ENFORTIR-SE
El president del BCE recorda que les pressions sobre la inflació subjacent "segueixen sent moderades". Així, manté el missatge que la política monetària és necessària per impulsar l'IPC, ja que el repunt de principis d'any va respondre únicament a efectes conjunturals amb la recuperació dels preus del petroli. "Un grau molt substancial d'acomodació monetària continua sent necessari per assegurar un rendiment sostingut de les taxes d'inflació cap al 2%", ha insistit Draghi durant la seva roda de premsa a Frankfurt, després de la reunió del Consell de Govern, en què ha evitat parlar del calendari electoral de les principals economies de la Zona Euro: "Debatem sobre polítiques (monetàries), no sobre la política".
Així mateix, ha reiterat que continua la recuperació del crèdit al sector privat i que la política monetària ha estat un element clau per a això, i d'acord amb "la capacitat de recuperació de l'economia durant els últims anys". "Des de mitjans de 2014, la recuperació ha evolucionat de ser fràgil i desigual en tenir una base més sòlida i àmplia. L'expansió del PIB trimestral ha estat consistentment entre el 0,3% i el 0,8%", recorda.
No obstant això, el problema per al BCE és que la recuperació encara és prou desigual per quedar-se en una posició incòmoda. La taxa d'atur està per sobre del 9% a l'Eurozona mentre Alemanya està a prop de la plena ocupació, amb un 5,8%. Aquesta circumstància coincideix amb la repressió financera, ja que els tipus reals estan en negatiu (nominals menys inflació), el que castiga l'estalvi, un dels pilars de l'economia germànica. Així, durant els últims dos anys la pressió des d'Alemanya ha estat constant. El ministre de Finances i soci d'Angela Merkel, Wolfgang Schäuble, va arribar a acusar Draghi d'expropiar l'estalvi dels alemanys i de fomentar el populisme i, ja el 2017, de la debilitat de l'euro.
BRETXA ENTRE ALEMANYA I LA RESTA
A diferència de la Reserva Federal (Fed), el BCE no té com a objectiu l'ocupació, de manera que la Regla de Taylor, guia en alguns moments en el passat del banc central nord-americà, no s'aplica a Europa. Si ho fes, llançaria un tipus objectiu del 0% a l'Eurozona i del 3,5% a Alemanya, fruit de les divergències a l'ocupació, calcula Jaume Puig, director general de GVC Gaesco. Això és una prova de la bretxa que hi ha entre la locomotora europea i la resta, especialment la perifèria. L'expert no espera canvis aviat des de Frankfurt, tot i que "Draghi pot començar a donar senyals durant les pròximes reunions i pujar els tipus de dipòsit", opina. Els tipus de facilitat de dipòsit (remuneració dels diners que la banca diposita al BCE) segueixen al -0,4%.
L'anterior, juntament amb les eleccions de setembre, disparen la pressió a Alemanya, que arriba fins i tot a les altes esferes polítiques. A sobre, la delicada situació de Deutsche Bank no ajuda, en ser un banc "especialment sensible als tipus d'interès davant de la resta", assegura Goldman Sachs. A més, des del Bundesbank han advertit aquest any que els tipus reals negatius fomenten l'endeutament a llarg termini, el que ha incentivat la compra d'actius immobiliaris amb el risc de generar bombolles en diferents regions del país.
Malgrat les reticències dels polítics alemanys i de part de la comunitat d'economistes, hi ha un consens dels experts en favor que els estímuls ultraexpansius del BCE han impulsat la inflació. És a dir, han estat eficaços fins ara per allunyar els fantasmes de la deflació i acostar-se al objectiu. Una enquesta de l'institut de la Universitat de Chicago IGM Fòrum sobre si el 'QE' ha reduït el risc de deflació entre desenes d'economistes europeus és concloent: el 62% assegura que sí que ha tingut èxit.
Al mercat, les borses es mouen sense canvis després de la publicació de les decisions del BCE. L'IBEX perd prop d'un 1%, en l'entorn dels 10.600 punts, amb els bancs perjudicant el selectiu. Les pèrdues són més moderades en les principals places borsàries del Vell Continent. L'euro, com abans de conèixer-se les conclusions de la reunió, cotitza amb pèrdues moderades fins als 1,088 dòlars. Al mercat secundari de renda fixa, la rendibilitat del bo alemany a 10 anys cau lleument fins al 0,34%, igual que ocorre amb els títols espanyols, fins al 1,66%. Així, la prima de risc espanyola disminueix un 2% fins als 133 punts.